Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Saltèguet
Bosc d’avets de Saltèguet, prop de la collada de Toses
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya), a la capçalera de la vall d’Alp, al peu del coll de Mercer, que comunica l’Alta i la Baixa Cerdanya, sota l’avetar de Saltèguet (que pertany al municipi de Puigcerdà).
El lloc és esmentat ja el 839 i encara existia al segle XV la parròquia era dedicada a sant Martí Al segle XIV és esmentat el castell de Saltèguet
bosc d’Era Varicauva
Gran bosc de la Vall d’Aran, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran), estès als vessants septentrionals del Montcorbison, fins al camí de Marcatosa.
És constituït per avets i pins negres
Aigües Tòrtes
Indret de la Ribera d’Aiguamòg (municipi de Salardú, Vall d’Aran), més amunt del saltant d’Aigües Tòrtes
, situat sobre els banys de Tredòs.
És un parc natural d’aigües quietes, voltat de bosc de pins i d’avets 1 820 m alt
Santa Magdalena de Ribalera
Santuari
Medicina
Santuari i antic hospital del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), al límit amb els de les Valls de Valira i Montferrer de Segre (Alt Urgell), a la Ribalera, a la dreta del Romadriu.
És situat al centre del bosc de Santa Magdalena , que té més de 20 km de llarg, és poblat de pins, avets i bedolls i té una superfície de 8 000 ha
Masjoan
Masia
Masia del municipi d’Espinelves (Osona).
El seu propietari, Marià Masferrer i Rierola, convertí la propietat en un notable jardí botànic i en planter d’avets, amb els quals han estat repoblats gairebé tots els boscs del terme
Mátra
Serralada
Part de la cadena muntanyosa que recorre el N d’Hongria, des del riu Zagyva, a l’W, fins al Tarna, a l’E, en una extensió de 50 km.
Formada per andesites miocèniques, presenta formes volcàniques erosionades i uns pendissos més abruptes al cantó nord El pic culminant, el més alt d’Hongria, és el Kékes 1 015 m Hi ha boscs de faigs, roures i freixes que van cedint lloc als pins i avets
Sant Pere de Castanyedell
Caseria
Caseria i antiga parròquia rural del municipi de Vilanova de Sau (Osona), situada a 596 m alt., a la vall de Castanyedell (tributària, per la dreta, de la riera Major) de les Guilleries.
Existia ja el 1099, i la seva demarcació formà sempre part del terme jurisdiccional de Sau La seva església fou reedificada entre els anys 1780 i 1782 avui es troba tancada i sense culte El seu cens normal era de 10 masies el 1885 tingué un màxim de 26 famílies la principal, el mas Tortadès, amb planters d’avets i altra flora especial
muntanyes Timan’
Elevació al NE de la plana de l’Europa oriental.
S'estén des de la badia de Češskaja, a la mar de Barentsz, al NW, fins al naixement del riu Vyčegda, al SE, a la República dels Komis i a l' oblast’ d’Arkhangel’sk Rússia Té una llargada d’uns 900 km i una altitud de 355 m La part septentrional és a la zona de tundra, i la meridional a la taigà poblada d’avets i pins i és molt pantanosa Hi ha jaciments de petroli i gas