Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Osnabrück
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Situada a la riba del canal Mittelland, és un port fluvial i un nus ferroviari, amb indústries alimentàries, tèxtils, siderúrgiques i metallúrgiques Posseeix bells monuments la catedral i altres esglésies medievals, el palau comunal s XV i el castell s XVII, utilitzat avui com a escola normal
Plitvicka Jezera
Llac
Sèrie de 16 llacs a la falda NE dels Mala Kapela, serralada dels Alps Dinàrics, a Croàcia.
Dins una conca de 7,2 km de llarg, estan talment escalonats entre els 639 i els 503 m d’altura, que l’aigua de l’un passa a l’altre formant cascades o ràpids del darrer s’origina el riu Korana, afluent del Kupa El paratge constitueix un dels parcs naturals més bells i més visitats d’Europa
Engordany
Poble
Poble (1 109 m alt) de la parròquia de les Escaldes-Engordany, situat a la dreta de la Valira d’Orient, adossat a la falda del pic de Padern (1 861 m alt), unit a les Escaldes per un pont romànic i uns altres dos de moderns sobre la Valira d’Encamp.
Els darrers anys ha tingut un fort increment de població, i forma part del nucli urbà d’Andorra la Vella i les Escaldes Són remarcables alguns bells exemplars d’antigues cases pairals i el pont dels Escalls sobre la Valira d’Ordino L’església de Sant Jaume, derruïda, és mencionada, a la primera meitat del s XI, entre les possessions del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Alt Urgell
Leptis Magna
Ciutat antiga
Nom llatinitzat de Lbqy (o Lpqy), antiga ciutat de Líbia, situada prop de l’actual Al-Hums.
Fundada pels fenicis de Tir primer millenni aC, fou tributària de Cartago, possessió dels númides i ciutat federada de Roma en temps de Dioclecià, esdevingué el nucli més important de la Tripolitània Devastada per les diverses invasions, decaigué durant el s XI Modernes excavacions n'han posat les ruïnes al descobert les termes, una basílica quadrangular amb tres naus, el fòrum, l’amfiteatre, el circ i l’arc de Septimi Sever i bells mosaics villa del Nil
Gubbio
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
Domina l’altiplà que constitueix el fons de la conca eugubina Hi ha agricultura blat, vi i oli d’oliva, artesania de la ceràmica, amb tallers de majòlica ja cèlebres al s XVI, treballs en ferro forjat i mobles artístics Té indústria tèxtil, manufactures de tabac, fàbriques de ciment i bòbiles És seu episcopal Correspon a la romana Iguvium És una ciutat d’aspecte medieval i amb bells edificis medievals i renaixentistes Formà part del ducat d’Urbino
monestir de Saint-Benoît-sur-Loire
Abadia
Abadia benedictina fundada vers el 651, amb el nom de Fleury, i que canvià de nom (segle VIII) després del suposat trasllat del cos de sant Benet, fet que li valgué la protecció dels primers Capets.
El 845 hi fou signat el tractat de Saint-Benoît-sur-Loire entre Carles el Calb i Pipí II, pel qual aquest recobrava l’Aquitània, mutilada però del Poitou, Saintonge i Angoumois cedits a Rainulf I d’Alvèrnia Del seu escriptori eixiren cròniques, precioses per a la història dels segles X-XII L’església, començada el 1070 i acabada al segle XIII, és un dels més bells exemplars romànics Destruït per un incendi el 1562, ha estat gairebé reconstruït 1936 i d’ençà del 1947 hi ha installada una comunitat benedictina
volcà de Santa Margarida
Vista del volcà de Santa Margarida, un dels cràters més característics de la zona volcànica de la Garrotxa
© Arxiu Fototeca.cat
Volcà
Antic volcà (700 m) de la zona volcànica de la Garrotxa, al municipi de Santa Pau, al pla de la Cot, a l’W de la vila.
És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2000 m de perímetre És un dels cràters més ben conservats i bells de la comarca, voltat de boscos S’estima que la darrera erupció es produí fa uns 11000 anys Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida de la Cot , d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot L’any 2018 la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona adquiriren el volcà unes 12 ha i en cediren la gestió al parc natural