Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Chandīgarh
Ciutat
Capital dels estats de Panjab i Hariyāna i dels territoris de Chandīgarh, a l’Índia.
Situada en un contrafort de l’Himàlaia és una ciutat moderna, construïda en 1950-60 Creada amb motiu de la integració de l’antiga capital del Panjab, Lāhaur, al Pakistan, fou planificada per l’arquitecte francès Le Corbusier participaren en la realització els anglesos Maxwell Fry i Jane Drew i el francès Pierre Jeanneret L’emplaçament fou escollit per la seva cèntrica situació geogràfica respecte al territori del Panjab, bé que les extremes condicions climàtiques han obligat a particulars adaptacions urbanes Ciutat de funció politicoadministrativa, inclou diversos edificis de…
Bloemfontein
Ciutat
Capital de la província d’Estat Lliure (fins el 1994, Estat Lliure d’Orange), i seu del tribunal suprem de la República de Sud-àfrica, per la qual cosa és la capital judicial del país.
Centre agrícola, comercial i industrial maquinària, mobles, indústries alimentàries, afavorit per la seva posició cèntrica al país Centre d’ensenyament superior Universitat de l’Estat Lliure d’Orange, fundada l’any 1950 Les condicions climàtiques han permès la installació de dos importants observatoris astronòmics el Lamont-Hussey, de la Universitat de Michigan EUA, situat a Naval Hill, i el Boyden Observatory a Mazelspoort Nus de comunicacions ferrocarril i carreteres Fundada el 1846 per grangers afrikàners que emigraren del Cap, després 1849 esdevingué la capital de la colònia…
Utiel
Vista parcial d'Utiel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme ocupa la part alta de la vall del riu Magre, que neix prop de la població, format per diversos cursos d’aigua de la part nord-occidental de la comarca El relleu és format per un altiplà, d’uns 700 m alt al S i al SE, que s’alça ràpidament al N i al NE, en serres paralleles de direcció ibèrica NW-SE serra d’Utiel i serra d’El Negrete, que culminen a 1306 m alt El 40% del terme és ocupat per boscs de pins 5800 ha i matollar 4200 ha, a les parts més muntanyoses Els conreus abasten grans extensions, pel caràcter planer de la major part del terme 14000 ha de secà i 500 ha de regadiu, que…
Alfarrasí

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida; ocupa una posició cèntrica dins la vall, a la dreta dels rius d’Albaida i Clariano, a l’indret de llur confluència, en un terreny suaument ondulat al S de la serra Grossa.
Pràcticament tot el terme és conreat, mitjançant terrasses als costers dels tossals El regadiu ocupa només el marge dels rius i és regat a través de la séquia d’Alfarrasí 44 ha dedicades a cereals i a hortalisses La resta és ocupada pel secà, en el qual destaca el conreu típic de la vall el raïm de taula, que ocupa, amb el raïm de vi, el 33% de la superfície del terme per llur importància, segueixen les oliveres amb 150 ha, els cereals de secà i els arbres fruiters de secà La terra, molt repartida, és conreada directament pels propietaris Els darrers anys, l’activitat industrial ha donat vida…
Marganell

El Raval de Cal Janet, a Marganell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, situat al vessant septentrional del massís de Montserrat, a la vall de la riera de Marganell, afluent per la dreta del Llobregat, que neix sota el coll de Can Maçana (el Bruc) i desemboca aigua amunt de Castellbell.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc Anoia Al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1982 El territori s’estén a banda i banda de la riera, i per la dreta comprèn una bona part del massís montserratí, des del sector de les Agulles i els Frares Encantats fins a Sant Jeroni Les altituds oscillen entre els 250 m que es calculen al curs central de la riera, els 673 m del…
Masdenverge
Vista general de Masdenverge
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El terme de Masdenverge, d’una extensió de 14,61 km 2 , és situat a la plana de la dreta de l’Ebre, aigua amunt d’Amposta El municipi, però, no arriba a tocar el riu La seva forma allargassada, en direcció de tramuntana a migdia, limita al N amb el terme de Tortosa Baix Ebre, a l’E amb Amposta, al S amb Freginals, i al sector de ponent amb Godall, la Galera i Santa Bàrbara Les terres són força planeres i solament són lleugerament accidentades al SE pels darrers contraforts de la serra de Montsià, on s’assoleixen alçàries superiors a 100 m al sector conegut com les…
Bellcaire d’Urgell

Plaça Major de Bellcaire d’Urgell
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Bellcaire d’Urgell, de 31,38 km 2 d’extensió, és situat al S de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell séquies Primera, Segona i canal de Sió, i accidentat, al sector septentrional del terme, amb els contraforts de la serra d’Almenara, les serres del Camp lo Morinyol, 363 m i de les Quadres Limita amb els municipis de Vallfogona de Balaguer, a l’W, la Sentiu de Sió, Balaguer enclavament de Flix i Cubells, al N, amb Montgai, Bellmunt d’Urgell i…
Navarra

Comunitat autònoma
Regió del País Basc, la més extensa i meridional, que constitueix des del 1982 una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Pamplona.
La geografia física Ha estat dividida tradicionalment en Ribera de l’Ebre i Montaña Pirineus, més una zona intermèdia Navarra Media Fisiogràficament és l’angle NW de la depressió de l’Ebre , de 200 a 450 m alt, formada de materials terciaris i quaternaris al llarg dels rius Ebre i els seus afluents Ega i Aragón, amb l’Arga per l’esquerra, i Alhama i Queiles per la dreta, sedimentaris, plegats i després arrasats, o bé horitzontals Hom distingeix una Ribera Riojana , a l’W, estreta i bioclimàticament matisada, i una Ribera Tudelana , al SE, a partir de la vall de l’Aragón, eixuta, càlida i…
Esparreguera

Esparreguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès en gran part a la dreta del Llobregat des del congost del Cairat a la riera de Magarola.
Situació i presentació Limita a llevant amb Olesa de Montserrat, a migdia amb Abrera, vers ponent amb els Hostalets de Pierola de l’Anoia i amb Collbató, i al sector de tramuntana amb Monistrol de Montserrat del Bages i amb Vacarisses del Vallès Occidental El municipi s’estén en gran part a la dreta del Llobregat, des del congost del Cairat, prop de la resclosa, pel torrent de la Salut, a tramuntana, fins a la riera de Magarola anomenada, en el curs alt, riera de Masquefa, divisòria amb el terme d’Abrera Segueix en direcció oest fins al lloc anomenat de les Tres Rieres Aquí el terme segueix…
Badalona
Vista aèria de Badalona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, al vessant marítim de la serralada de Marina, ocupant la plana al·luvial costanera situada a l’esquerre del delta del Besòs.
Situació i presentació Limita amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet a l’W municipis amb els quals forma un sector d’una certa homogeneïtat que hom ha volgut anomenar el Barcelonès del Nord, el Barcelonès Oriental, el Baix Besòs, etc, i al qual, segons com, s’inclou Tiana i Montgat a l’E amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja, amb Tiana i amb Montgat Maresme i al N amb Montcada i Reixac Vallès Occidental i Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental Badalona s’estén entre la Serralada Litoral o Serra de Marina i la mar, a la plana litoral formada per la sedimentació dels…