Resultats de la cerca

Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, entre la masia de la Quera i Palau de Cerdanya pel vessant de l’esquerra s’estén per la vall del riu, fins al pla de Salines 2 205 m alt, vora el límit amb la vall de Ribes Ripollès al N comprèn encara un petit sector de la plana cerdana drenat pel Rigat que aflueix al Segre vers la Guingueta d’Ix L’agricultura és afavorida per dos canals d’irrigació que arriben fins al terme de Naüja Hi ha 308 ha conreades, de les quals 265 són per a prats i pastures La resta són dedicades als cereals 3 ha, a fruiters 3 ha de pereres i a hortalisses La ramaderia…

La geografia Comprèn les illes de Saint Kitts 168 km 2 i Nevis 93 km 2 i l’illot deshabitat de Sombrero Nevis, envoltada per un escull corallí, és al SE de Saint Kitts, amb la qual l’uneix un estret braç de mar de 3 km de longitud Totes dues illes són d’origen volcànic i muntanyoses i la màxima altitud és assolida al mont Misery 1156 m, a Saint Kitts El clima hi és tropical, les temperatures oscillen entre 17°C i 33°C i la pluja, entre 1220 mm i 1400 mm anuals D’economia agrícola, que ocupa, tota sola, més d’una quarta part de la població activa i, amb l’explotació forestal i la pesca,…

La geografia Geogràficament es divideix d’W a E en una regió de més de 1000 m d’altitud Highveld , de clima subtropical moderat i d’alta pluviositat de 1000 a 1400 mm, amb bosc de fulla perenne una altra amb una altitud mitjana de 700 m Milddleveld , zona subtropical de sabana seca, de 17°C de temperatura mitjana i d’una pluviositat de 1000 mm i una altra d’una altitud de 300 m Lowveld , de clima sec i càlid i amb precipitacions d’uns 600 mm a l’est hi ha les altures de Lebombo, amb un clima com el del Middleveld Els rius principals són el Great Usutu i el Komati, que corren d’W a E L’…

La geografia Morfològicament, és una terra alta formada per grans relleus calcaris El N és dominat per la serralada de Ḥaǧar, on es registren les màximes altituds del país Ǧabal al-Šām, 3035 m El clima, àrid i molt calorós a la costa, és més temperat a les zones muntanyoses Amb precipitacions molt escasses 250-500 mm anuals a les zones muntanyoses, és mancada de recursos perennes d’aigua Entrada a la ciutat història de Masqat © Magnus Manske L’economia es basava fins els anys seixanta en l’agricultura palmera de dàtil i cítrics, la ramaderia bestiar oví, cabrum i de camells i la pesca El…

El vast terme —que abans cobria tota la comarca— presenta un apèndix al NW, dellà la serra d’Oriola, anomenat el la Matança , i un altre al N, el camp de la Murada El triangle Segura-litoral-ratlla de Múrcia té uns 358 km 2 , i les seves majors altituds corresponen a les serres d’Escalona 347 m i de Pujálvarez 341 m Al sector occidental la tectònica penibètica vertebra la serra d’El Cristo, que domina els plans de Cárceles, i la d’Escalona, de materials neògens i de relleu subàrid Al litoral arriben els glacis i cons de dejecció cap Roig, Campoamor, Río Nacimiento, El Monte, la Foradada Al…

La geografia Cap de comarca, Sort És situat en bona part en la zona axial pirinenca que hi manté l’orientació general WNW-ESE i és limítrof amb la Gascunya Hom hi pot distingir de N a S la divisòria principal entre les aigües que drenen cap a la Mediterrània i les de nivell de base atlàntic, les divisòries amb les conques veïnes de la Noguera Pallaresa, la barrera prepirinenca entre els dos Pallars, i les carenes secundàries entre les principals valls sobiranes del Pallars La gran divisòria del N s’estén del massís de Colomers 2932 m alt, prop d’on neix la Garona, al Mont-roig 2846 m, prop…

La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals…

La geografia física El territori del Níger presenta dos sectors ben diferenciats L’un és la regió sahariana, que ocupa dues terceres parts del país, la qual és formada per amplis altiplans granítics, recoberts de vegades per gresos, que van assolint alçades superiors cap al N fins a 1000 m al centre s’aixeca damunt aquests altiplans el massís volcànic d’Aïr culmina al mont Greboun, 1875 m, el qual és envoltat per una plana recoberta de dunes erg , anomenada Ténéré Paisatge al massís d’Aïr © Fototecacat L’altra part del territori, al S, s’estén des de la conca del riu Níger fins a la del llac…

La geografia El país forma part de l’altiplà somaloetiòpic, que acaba al N en un vorell abrupte parallel a la costa i a l’E en una vasta plana litoral Aquest vorell muntanyós és constituït per la serralada de Golis i els monts Ogo, que culminen en el Surud Ad 2408, el cim més alt del país Les costes, pobres en rades, són baixes, arenoses i rectilínies a l’oceà Índic i rocalloses les del golf d’Aden fins al cap Guardafui Clima molt calorós, amb poca oscillació tèrmica estacional i diürna i una escassa pluviositat menys de 250 mm Les muntanyes del Hawd, regades pel monsó del NE, reben més…

La geografia física Burkina Faso és un país format per un altiplà cristallí granit, gneis, quarsites, de 200 a 300 m d’altitud mitjana, recobert de laterites, lleugerament inclinat cap al sud i solcat per les valls del Volta Negre, el Volta Blanc i el Volta Roig, que flueixen en direcció meridiana per formar el Volta a Ghana A l’est corren per relleus residuals petits rius afluents del Níger Cap dels rius no és navegable, tots són de curs irregular Al SW del país l’altiplà de Sikasso acaba en l’escarpament de gres de Banfora El clima és tropical, sec de novembre a maig, època de l’any en què…