Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
gorg Negre
Gorg que forma la Tordera dins l’antic terme de Montnegre (agregat al segle XX al de Sant Celoni, Vallès Oriental), aigua avall de la riera de Fuirosos.
Segons la tradició, fou en un indret veí, avui conegut pel nom de la Perxa de l’Astor , on el comte Berenguer Ramon el Fratricida donà mort al seu germà Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes , el 1082 seguidament llençà el cadàver en aquest gorg, dit, per això, també, gorg del Comte
Dolni Věstonice
Cova
Jaciment del Paleolític superior fora de coves, en forma de grups d’habitacions, descobert el 1947 al nord-est de Hustopeče, a la regió de Brno.
És datat d’entre el 28000 i el 26000 aC pel carboni 14 Al costat hom hi trobà un gran dipòsit d’ossos de mamut i el sepulcre d’una dona amb el cadàver arrupit, tenyit d’ocre roig i cobert amb omòplats de mamut El jaciment ha aportat també nombroses figuretes de terra cuita representant animals
Çatal Hüyük
Jaciment arqueològic
Jaciment neolític de la plana de Konya (Turquia), el més antic i important conegut fins ara del Neolític anatòlic.
Fou excavat per J Mellaart, de l’escola anglesa d’Ankara Els seus dotze nivells són datats d’entre el 6500 aC i el 5650 aC pel carboni 14 És una aglomeració de cases rectangulars, amb magatzems i sitges acostats les cases tenen l’entrada al sostre, amb escales de fusta hi ha finestres a la part més alta dels murs i, a l’interior, bancs d’obra recoberts amb algeps En les etapes preceràmiques hom hi troba vasos de fusta i de vímet i recipients de cuir Hom enterrava els morts dins les cases, després de la descarnació del cadàver a la intempèrie Hi ha igualment una gran…
Oxirrinc
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Egipte (actual al Bahnasa), situada a uns 190 km al sud del Caire.
El nom egipci era Pi-emdje Fou cèlebre perquè allí, segons el mite d’Osiris, un peix oxirrinc es menjà el sexe del cadàver del déu Tingué gran importància en temps grecoromans i bizantins Les ruïnes, identificades durant l’expedició napoleònica a Egipte, foren excavades des del 1897 i han patit saqueigs freqüents S’hi han trobat nombrosos papirs, d’època grecoromana, escrits majoritàriament en grec i de continguts variats El 1982 el Servei d’Antiguitats d’Egipte hi reprengué les excavacions, i el 1992 s’hi associà la Universitat de Barcelona, constituint una missió…
Pèrgam

L’altar de Pèrgam
Ciutat
Antiga ciutat de Mísia, a la vall del Caicos, a uns 20 km de la mar Egea.
Correspon a l’actual Bergama, a la Turquia asiàtica Coneguda ja el 401 aC, fou famosa a partir de la rebellió de Filèter contra el rei selèucida Antíoc I, que la convertí en capital del reialme dels atàlides 282-133 aC L’apogeu del quart regne hellenístic se situa al s II aC, després de les victòries contra els gàlates i sobretot gràcies a l’aliança d’Èumenes III amb Roma contra els selèucides Àtal III lliurà als romans la ciutat, que esdevingué capital de la província d’Àsia Centre de cultura hellenística, la seva biblioteca va lligada als noms d’Antígon de Carist i de Crates de Mallos Els…
Sant Ramon
Sant Ramon de Portell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Sant Ramon de Portell, de 18,58 km 2 , limita al N amb els municipis de Sant Guim de la Plana i Ivorra, a l’E amb Estaràs, al S amb les Oluges i a l’W amb Cervera i amb Torrefeta i Florejacs S’estén pel sector més alt de la comarca, a una altitud mitjana de 700 m, entre els altiplans del pla de Sant Ramon i el pla de Viver, amb una vall i uns serrats de costers suaus vers el N, que separen les riberes de Sió i del Llobregós, continuació vers l’W de l’altiplà de Calaf Per la banda de ponent, el terme acaba amb el promontori que hi ha sobre la Manresana, on…
Barcelona

Vista del pla de Barcelona, amb la serra de Collserola al fons
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…