Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
lo Calbo
Cim
Cim dels municipis de la Guingueta d’Àneu i Vall de Cardós (Pallars Sobirà).
collada de Calbo
Collada
Collada dels municipis del Pont de Suert i Vilaller (Alta Ribagorça).
el Pou d’en Calbo
Caseria
Caseria del municipi de les Useres (Alcalatén), 1 km a l’oest de la rambla de la Viuda.
Mascalbó
Mas que centra una partida, del mateix nom, del municipi de Reus (Baix Camp), al S de la ciutat, al límit amb el terme de Vila-seca.
L’edifici, que conserva elements gòtics, ha estat molt restaurat modernament Inicialment formà part del terme de Porpres, i després, del territori de Tarragona Donat el 1169 per l’arquebisbe Hug de Cervelló a la família Calbó, el 1180 hi nasqué el qui després fou sant Bernat Calbó El 1591 la vila de Reus el comprà a Elisabet de Sacirera, però se'n desprengué el 1852 Eclesiàsticament pertany a Vila-seca L’any 1949 fou declarat bé cultural d’interès nacional
Sant Pere d’Auira
Poble
Poble (1 200 m alt.) i antiga parròquia del municipi de Campdevànol (Ripollès), dalt un cim que s’aixeca a l’esquerra del Freser, per sobre del mas Rotllan.
Existia ja el 1150 El 1235 Bernat Calbó en consagrà l’església actual, a la qual s’afegiren dues capelles laterals el 1640 Al s XIV perdé la feligresia només tres cases el 1553 i s’uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment
col·legiata d’Àger
Col·legiata dedicada a sant Pere, situada sobre la vila d’Àger (Noguera), dins les muralles del castell, al costat del palau dels vescomtes.
Durant la primera ocupació d’Àger, vers el 1036-37, hi hagué un monestir benedictí En ésser reconquerida definitivament el 1047, Arnau de Tost hi installà clergues osonencs Arnau dotà àmpliament la canonja, la sotmeté a la Seu Apostòlica i li obtingué l’exempció de la mitra d’Urgell 1060 Potser per indicació del papa, Arnau oferí a Cluny la comunitat com a priorat, però hom no feu efectiva la donació Sant Pere quedà com a canonja aquisgranesa, i, més tard, com a augustiniana L’exempció episcopal li valgué lluites amb els bisbes d’Urgell i, després, amb els de Lleida, al segle XII, que…
les Useres
Les Useres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, situat a l’E de la comarca, a la zona de contacte amb la Plana Alta i l’Alt Maestrat.
El sector de ponent és accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa roques Negres 578 m alt, coll de la Bassa 505 m alt, serra del Bovalar 638 m alt i sector oriental de la serra de la Creu 778 m El sector de llevant, més pla, s’estén al llarg de la riba dreta de la rambla de la Viuda límit amb el terme de la Vall d’Alba, a la Plana Alta, entre les confluències amb el riu de Montlleó límit amb el terme de Culla, a l’Alt Maestrat i amb el barranc de les Olles límit amb el terme de Costur Al sector oriental hi ha 2200 ha de muntanya improductiva i 200 ha de bosc…
catedral de Vic
Vista de la catedral de Vic amb el conjunt d’edificis que l’envolten, al nucli antic de la ciutat
© Fototeca.cat
Temple principal del bisbat de Vic, que té com a titular sant Pere.
Evolució de les edificacions El primer centre episcopal i la primitiva catedral, documentada des del 516, es trobaven a tocar del temple romà, a l’àrea ocupada actualment per l’església de la Pietat foren destruïts per les incursions sarraïnes i la destrucció de la ciutat del 826 En repoblar-se la ciutat a partir del 879 i erigir-se de nou el bisbat vers el 885, es construí un nou grup d’esglésies episcopals a la part baixa de la ciutat, prop del nou Vicus Ausonae , dedicades a sant Pere, santa Maria i sant Miquel, a les quals, per la precocitat de la primera construcció, calgué fer noves…
Fonollosa

Fonollosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la perifèria occidental de la comarca.
Situació i presentació Limita al S amb Aguilar de Segarra i Rajadell, al N i al NW amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Sant Joan de Vilatorrada El territori és afaiçonat pels altiplans estructurals de Fonollosa 527 m i de Fals 480 m, a banda i banda de la riera de Fonollosa —dita també de Fals—, afluent per la dreta del Cardener i nodrida pels torrents de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge La serra de Castelltallat i els seus replans del vessant de migdia constitueixen el sector septentrional del terme, d’on davallen diversos torrents, no pas continus, que aboquen les aigües a la…