Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
illes Trobriand
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, pertanyent a l’estat de Papua Nova Guinea.
Són situades a la mar de les illes Salomó, al SE de l’illa de Nova Guinea El clima és calorós i humit La població, de tipus melanopolinesi, és d’uns 13 000 h La principal ciutat és Losuia
Suquṭrā
Illa
Illa de l’oceà Índic, al Iemen, situada a 250 km del cap Caseyr.
Amb ‘Abd al-Kūrī i altres illes menors, té una superfície de 3 636 km 2 i uns 15 000 h La capital és Hadībū És muntanyosa, amb valls fèrtils entre les serres i sòls rics al llarg de les costes Clima calorós La població viu principalment del pasturatge i la pesca Els principals productes són dàtils, goma, encens i àloe
illes Nicobar
Arxipèlag
Arxipèlag del golf de Bengala, Índia.
Juntament amb les illes Andaman, forma el territori d’Andaman i Nicobar Són la continuació de la serralada birmana El clima és calorós, i són cobertes de bosc i de sabana La població és molt barrejada hi resten pocs aborígens de raça paleomongòlida, de llengua del grup monkhmer Els habitants es concentren a Great Nicobar, l’illa menys muntanyosa, i han desenvolupat un important comerç entre illes Els recursos principals, base de l’alimentació, són la pesca i els conreus d’arròs i de cocoters aquests últims abasten el comerç exterior
Melanèsia
Una de les zones en què usualment hom divideix Oceania.
Situada a l’W del Pacífic, al S de l’Equador i de la Micronèsia i a l’W de la Polinèsia, comprèn les illes Bismarck, Salomó, Vanuatu, Nova Caledònia, Louisiade, Loyauté, D’Entrecasteaux i Fiji La superfície total de la terra emergida és d’uns 525 000 km 2 Alguns autors hi incorporen, dins de la Melanèsia, l’illa de Nova Guinea Totes les illes tenen clima tropical, calorós i humit i les envolten esculls i atols corallins Algunes són d’origen volcànic, com les de Sakinó i Vanuatu, que pertanyen al Cinyell de Foc del Pacífic Són poblades per grups melanesis, de cultura més…
Karnataka
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, al Dècan.
La capital és Bengaluru Format d’oest a est per tres regions la plana litoral, el malnad regió muntanyosa dels Ghats, coberta de bosc caducifoli, ric en sàndal i teca i el maidan , extens altiplà cobert de sabanes És de clima tropical molt calorós, sobretot a l’interior, on les pluges són escasses, mentre que són abundants a la costa i als Ghats Travessat pel Krishna i el Cauvery amb centrals hidroelèctriques, és una regió ben regada, d’economia bàsicament agrícola produeix els 3/5 del cafè del país, arròs, cotó, canya de sucre, cítrics, te, bananes i cacauets Hi ha importants pesqueres a la…
Shikoku
Illa
Illa del Japó.
Situada al SW de Honshū i separada d’aquesta per la mar Seto-naikai, al N, i el canal de Kii, a l’E, i de Kyūshū per l’estret de Bungo Al nord el relleu és feble, mentre que al S és més abrupte i elevat i ric en bosc Ishizuchi, 1 981 m Tsurugi, 1 955 m Costes altes i retallades que abriguen ports comercials i pesquers al S abunden les perles i coralls Clima calorós i humit, amb pluges monsòniques que donen una vegetació exuberant Hom hi conrea arròs, blat, ordi, batates, canya de sucre, tabac, productes d’horta i gran varietat de fruites, cítrics mandarines al vessant W Molt…
Quintana Roo
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la península del Yucatán.
La capital és Chetumal 56 709 h 1980 Limita al N amb el golf de Mèxic, a l’E amb la mar Carib, al S amb Belize i a l’W amb els estats de Yucatán i Campeche És una extensa plana de 4 a 6 m d’altura, composta per roques calcàries, en un procés de carstificació molt avançat, per tant amb pocs corrents de superfície, però amb molts de subterranis La costa és molt retallada El clima és tropical, calorós i humit L’agricultura és poc desenvolupada cereals i fruites tropicals La principal riquesa és l’explotació forestal Molt poca indústria La població 10 h/km 2 est 1990 és eminentment rural Dominada…
Maharashtra
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Bombai És situat entre els estats de Gujarāt, al NW, Madhya Pradesh, al N i l’E, i Andhra Pradesh i Karnataka, al S, i la mar d’Aràbia Inclou una bona part dels Ghats Occidentals septentrionals, la plana de Kōńkaṇ i una part del Dècan Els rius principals que drenen l’estat són el Godāvari i el Tāptī El clima és monsònic a la costa és temperat i humit, mentre que a l’interior és més calorós i sec És densament poblat 204 h/km 2 1981, sobretot a la costa, i amb un increment, des del 1961, del 27,4% Ciutats importants són, a part la capital,…
Madhya Pradesh
El temple hinduista de Sas Bahu (segle XI) a la ciutat de Gwalior, a l’estat de Madhya Pradesh, a l’Índia
© X. Pintanel
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Bhopāl És situat al centre del país, al N del Dècan, entre els estats de Rājhastān, al NW, Uttar Pradesh, al N, Bihār, a l’E, Orissa, al SE, Andra Pradesh i Mahārāshtra, al S, i Gujarāt, a l’W Inclou la part superior de les conques del Narbadā i Mahānadi i és accidentat pels monts Mahādev i Maekal De clima monsònic, l’estiu és calorós, sec d’abril a juny i plujós de juliol a setembre, i els hiverns són suaus Les pluges són elevades 1 000 a 1 300 mm anuals La població és hindú, i la densitat de població és de 117,8 h/Km 2 1981 Les ciutats principals són Bhopāl, Indore, Gwalior i…
Nāgāland
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
Situat a la frontera amb Birmània, a l'extrem nord-oriental de l'Índia La capital és Kohima 99039 h 2001 Regió muntanyosa, travessada per serralades de NE a SW i drenada per afluents del Brahmaputra i l’Irauadi, i de clima calorós i humit, és mitjanament poblada 73 h/km 2 1991 i habitada pels naga Hom conrea arròs, cotó i canya de sucre Durant la Segona Guerra Mundial hi tingué lloc la decisiva batalla de Kohima 1944, en la qual els britànics derrotaren els japonesos Poc abans de la independència de l’Índia 1947, el Consell Nacional Naga declarà la independència, que l’Índia no…