Resultats de la cerca

Port pesquer vora el Cantàbric sardines, besucs, seitons que nodreix amb una important indústria conservera escabetx, els mercats de les principals poblacions d’Aragó i Catalunya

La capital és Grullos Dins el terme hi ha la cova de San Roman, interessant mostra de l’art rupestre cantàbric que l’any 2008 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, juntament amb tretze coves més d’Astúries, Cantàbria i el País Basc

Neix a les muntanyes de Cebreiro, a la província de Lugo, a 1 100 m d’altitud, amb el nom de Piedrafita, i desemboca a la ria de Navia

Neix al port de Tarna 1 149 m d’altitud, passa per Pola de Laviana i la conca minera de Sama de Langreo, rep per l’esquerra el Caudal i, després d’unir-se amb el Narcea, passa per Pravia i forma la ria del Nalón

Té el naixement en rierols a les vessants de l’Intxorta 689 m, l’Udalatx 1092 m i l’Anboto 1296 m, a la zona limítrof amb Biscaia El principal afluent és l’Arratia, que prové del massís del Gorbeia 1475 m Fins a Basauri, la longitud del seu recorregut és de 43 kms En aquesta localitat les seves aigües s’uneixen a les del Nerbion , nom amb el qual hom el coneix també en el tram iniciat per aquesta confluència Desguassa al Cantàbric al cap d’uns 17 kms, on forma una ria

Neix a Peña Labra, forma el pantà de La Cahila i corre, encaixat, fins a la desembocadura, on forma la ria de Tinamenor

És uns dels centres i dels ports més actius del litoral cantàbric El nucli antic s’aixecava sobre una espècie d’illot començà a créixer vers el segle XVII, superà el clos murallat i s’expandí per les terres pantanoses que l’envoltaven però al segle XX el creixement i l’expansió s’acceleraren el 1900 tenia 47544 h, mercès al port d’El Musel, construït el 1892 i dedicat a l’exportació del carbó Ensems amb l’activitat portuària es desenvoluparen importants indústries, principalment del ram de la metallúrgia i la siderúrgia ENSIDESA construccions navals, fabricació de motocicletes, indústries…

És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan s XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo, Torrelavega La ciutat s’ha…

Situada en una cruïlla de camins entre les muntanyes Basques, els Prepirineus meridionals i la serralada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre i el vessant cantàbric, és damunt un turó que domina la vall del Zadorra, aprofitada per les rutes de Castella a França Mercat agrari, s’industrialitzà des del començament del s XX maquinària agrícola, sucre, naips, mobles La població passà de 30 700 h el 1900 a 49 752 el 1940 A partir del 1947 una nova onada industrialitzadora metallúrgia de transformació, indústria del cautxú, etc, basada en la infraestructura de la diputació foral, el capital biscaí, la…