Resultats de la cerca
Es mostren 429 resultats
Castellnou
Despoblat
Despoblat del terme de Vilanova de Segrià.
La carta de poblament fou atorgada pels templers el 1213
Espinavessa
Antic terme del municipi de Valls (Alt Camp), prop del nucli urbà, vers el Francolí.
El 1155 rebé carta de poblament, però ja havia estat absorbit per la jurisdicció del castell de Valls
Feners
Caseria
Caseria del municipi de Saldes (Berguedà), al vessant meridional del Pedraforca, a l’esquerra de l’aigua de Valls, aigua avall de l’Espà, de la qual parròquia depèn.
Al s XIII pertanyia als Pinós anteriorment havia rebut una carta de franqueses dels comtes de Cerdanya, que la feren fortificar
la Vallcanera
Despoblat
Despoblat del municipi de la Sénia (Montsià), al N del terme, a la capçalera del barranc de la Fou, al sector occidental del massís del Caro, a l’actual mas de les Vallcaneres
.
La carta de població fou atorgada el 1238 per Guillem de Montcada i l’orde del Temple, senyors del lloc i de tot el terme de Tortosa, al qual pertanyia
Southampton
Ciutat
Ciutat i port del comtat de Hampshire, a Anglaterra, Gran Bretanya, en el litoral de la Mànega.
Situada a l’interior d’una profunda rada, entre l’estuari de l’Itchen a l’E i el del Test a l’W El seu port és el tercer d’Anglaterra pel tràfic de mercaderies i el primer pel de passatgers i transatlàntics Hom hi ha installat un dels dics secs més grans del món L’expansió portuària es realitza vers el NW, a les vores del Test Indústries navals, fabricació de motors marins, serveis portuaris de dipòsit i distribució Refineria de petroli al Southampton Water, braç unit dels dos rius que comunica amb la Mànega a través del Solent i del Spithead La ciutat de Fawley, a la rodalia, és…
Girul
Llogaret
Llogaret del municipi de Meranges (Baixa Cerdanya), a la capçalera de la vall Tova.
L’església és esmentada el 839 Formà part del patrimoni dels vescomtes de Cerdanya i, des del 1134, dels de Castellbò Ramon de Castellbò concedí al lloc, el 1184, una carta de franqueses
baronia de Segur
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Segur (Anoia), que des del s XIII pertanyia als Calders, per infeudació dels vescomtes de Cardona.
La tingueren fins el 1707, que l’heretaren els Copons, dels quals passà el 1791 als Grimau i, el 1793, als Vilallonga, senyors d’Estaràs, als quals, per carta de successió del 1816, fou reconeguda com a títol del regne Continua en la mateixa família
l’Abat
Antic poble
Antic poble, unit avui al nucli urbà de Manuel (Ribera Alta), al municipi del qual fou agregat el 1836.
Lloc de moriscs, despoblat amb l’expulsió del 1609, era de la jurisdicció del monestir de Sant Miquel dels Reis, el qual atorgà carta de repoblament el 1611 Pertanyia a la parròquia de l’Énova i el 1902 fou agregat a la de Manuel
Coratxà
Coratxà
© Fototeca.cat
Poble
Poble (coratxarencs o coratxarers; 1231 m alt.) del municipi de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), situat al cim d’un turó.
L’església depèn de la de Boixar La carta de poblament fou atorgada el 1237 per Balasc d’Alagó Pertangué al monestir de Benifassà Al segle XVII, durant la guerra dels Segadors, fou destruït per les tropes franceses Municipi fins el 1972, fou annexat a la Pobla
Benadressa
Partida
Partida del terme de Castelló de la Plana a la vora esquerra de la rambla de la Viuda.
El 1788 Salvador Català, actiu comerciant i industrial castellonenc, demanà l’establiment formal amb dret jurisdiccional i carta de poblament d’una petita caseria dita modernament del Mercader , bastida el 1791 i actualment enrunada, que incloïa un molí, una fàbrica de terrissa, diverses cases i una capella