Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Lanús
Ciutat
Ciutat de la província de Buenos Aires, Argentina, suburbi de Buenos Aires, de la qual la separa el riu Matanza.
Té activitat industrial, amb preparació de conserves càrnies, indústria del cuir, manufactures de paper i cartó, articles de cautxú, metallúrgia de transformació i indústria tèxtil
Bagnolet
Ciutat
Ciutat del departament de Sena Saint-Dénis, a l’Illa de França, França.
Situada a l’est de París, és un centre de marcat caràcter industrial canonades d’acer, xassís d’automòbils, eines, aparellatge elèctric, electrodomèstics i fabricació de cartó
São José dos Campos
Ciutat
Ciutat de l’estat de São Paulo, Brasil, al costat del riu Paraíba do Sul.
És un mercat d’una regió productora d’arròs, canya de sucre, llegums, mill i fruites Té indústria ceràmica, del cartó, de sabons, de seda artificial i de filferro
Rezé
Ciutat
Ciutat del departament del Loira Atlàntic, al País del Loira, França, a l’àrea suburbana de Nantes, a la vora S del riu Loira.
Té fàbrica d’explosius, manufactures de cartó, pedreres i un modern grup d’habitatges Unité d’habitation dissenyat per Le Corbusier segons el model marsellès Conserva restes d’un emplaçament galloromà Ratiatum
Bèglas
Ciutat
Ciutat de la Gascunya, Occitània, al departament de la Gironda, França.
És un nucli de l’àrea suburbana de Bordeus, de funció eminentment industrial, amb fabricació de productes químics, paper, cartó, maquinària i indústria mecànica Té un castell de s XI, reconstruït al s XVIII
Alcalá de Guadaíra
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, a la vora dreta del Guadaíra.
Inclosa al cinturó urbà de Sevilla, la propietat de la terra és latifundista cereals, oli i taronges Indústria en part derivada de l’agricultura farineries, refineries i trulls d’oli, una fàbrica de cartó i tallers de confecció i artesania diversa Pedreres i forns de calç als turons
Beseit
Beseit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al vessant oriental dels ports de Beseit, a la conca alta del Matarranya, que drena el territori amb els seus afluents el riu d’Ulldemó i el riu de la Pena.
El terme és accidentat per nombroses comes interfluvials, amb abundant vegetació natural pinedes, alzinars i pasturatges Predominen els conreus de secà cereals, oliveres, ametllers i vinya sobre els de regadiu cereals i hortalisses Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 97,8% per llurs propietaris És important la ramaderia ovina La indústria paperera, documentada des del segle XIV, arribà al seu màxim al segle XIX, amb sis fàbriques produeix paper i cartó-cuir, però la seva activitat ha minvat molt Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d’argila refractària Al…
la Llosa de Ranes
L’església del Calvari de la Llosa de Ranes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la costera de Ranes, al límit amb la Ribera Alta.
El sector septentrional és accidentat pels turons que tanquen pel nord la comarca muntanyes del port de Càrcer, i és ocupat, en una gran part, per brolla el meridional, a la plana, és ocupat pels conreus 500 ha de secà 150 de vinya, oliveres, ametllers, garrofers i 100 ha de regadiu, que utilitza un braçal de la séquia de la Llosa, dedicades, a parts iguals, a tarongers i a hortalisses amb tabac La ramaderia és de bestiar oví Hi ha petites pedreres de calç i de guix L’activitat industrial se centra en petites fàbriques de mobles i capses de cartó i en magatzems de productes agraris Amb una…
Friburg de Brisgòvia
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
És emplaçada sobre l’ample con de dejecció dipositat pel Dreisam i al vessant occidental del Schlossberg, contrafort de la Selva Negra Centre d’intercanvi entre els productes de la Selva Negra fusta i els de la vall del Rin vi És també nucli industrial, amb indústria de mobles, tèxtil, d’aparells elèctrics, òptica, de productes farmacèutics, de paper i de cartó La moderna expansió urbana ha portat a l’absorció dels nuclis de Günterstal, Zähringen i Wiehre Centre d’ensenyament superior Albert-Ludwigs-Universität Freiburg, fundada el 1457 La ciutat, fundada al segle XII, restà posteriorment…
Saix
Vista de Saix amb el castell culminant al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat al corredor que interromp transversalment les serres prebètiques valencianes.
Ocupa un ampli sector de glacis d’acumulació entre els contraforts de la serra de les penyes Roges 905 m alt al N, la serra de l’Arguenya el Puntal, 704 m la Sella, 1 024 m a l’E i la serra de Cabrera 869 m a l’W L’escorrentia oberta cap a migjorn va vers el Vinalopó, que travessa el terme de N a S, i al qual aflueixen la rambla de la Torre i la del Barranquet, ambdues per l’esquerra la del Carrascal, a la dreta, s’espoltreix en ple glacis A part 1 600 ha, classificades com a pastures, i 316 ha de llenya baixa, n'hi ha unes 2000 com a conreu de secà vinya, oliveres i cereals i 236 de regadiu…