Resultats de la cerca

Morfològicament i geogràficament segons Francisco Hernández Pacheco comprèn els relleus estesos des de les Gavarres Baix Empordà fins als ports de Beseit, entre la Depressió Central i la mar En canvi, seguint criteris estructurals segons Noel Llopis i Lladó i àdhuc per afinitats bioclimàtiques, sembla necessari de considerar que també comprèn la depressió costanera fins a Castelló de la Plana, continuació de la del baix Ebre, i les elevacions més septentrionals del País Valencià les serres del Maestrat i els ports de Morella, orogràficament integrades a la serralada Ibèrica

Té una profunditat de 10960 m, registrada l’any 1958, i és la més profunda que hom coneix

Existia ja el 1269 Hom la coneix també per Sant Pau de la Coma, pel veïnatge d’aquest mas La capella actual fou refeta al s XVII No té culte

Fou seu episcopal visigòtica des de la fi del s VI, com a fragmentació de la d’Elx, ocupada pels bizantins Només se'n coneix un bisbe, el 610 Sanable Després del 622 s’uniren novament ambdues diòcesis sota un sol bisbe

Les rambles de capçalera drenen el terme d’Higueruelas i s’ajunten al Villar on hom la coneix amb el nom de rambla del Villar Entra formant meandres als glacis del Camp de Túria, on rep la rambla d’Artaix desguassa al Túria dins el terme de Benaguasil

S’hi conserva un temple dedicat a Apollo Epicuri, bastit entre el 420 i el 417 aC per Ictinos, que fou també arquitecte del Partenó bé que és essencialment dòric, conté elements jònics i àdhuc la mostra més vella que hom coneix de l’ordre corinti El fris i les mètopes són conservats al British Museum

El 1139 el bisbe de Girona donà a l’abat de Vilabertran l’església de la Mare de Déu de l’Om, juntament amb les de Masarac i de Sant Cebrià de Mollet, perquè hi establís una comunitat canonical, dependent de Vilabertran Hom coneix priors des del 1142 fins a mitjan s XIV, que subsistí el títol però sense comunitat El 1592 hi fou traslladada la parròquia de Masarac

Construït damunt d’un turó de poca altitud, però amb un considerable valor estratègic per la seva situació en una cruïlla de camins, fou ocupat des del s VII aC al s I aC És encara poc explorat, però es coneix l’existència d’una muralla de dimensions considerables, i l’estructura interna mostra una organització urbanística avançada S'hi han trobat indicis d’una producció vinícola important S'identifica amb la ciutat ibèrica de Kelin, coneguda per l’epigrafia numismàtica

Té el naixement en rierols a les vessants de l’Intxorta 689 m, l’Udalatx 1092 m i l’Anboto 1296 m, a la zona limítrof amb Biscaia El principal afluent és l’Arratia, que prové del massís del Gorbeia 1475 m Fins a Basauri, la longitud del seu recorregut és de 43 kms En aquesta localitat les seves aigües s’uneixen a les del Nerbion , nom amb el qual hom el coneix també en el tram iniciat per aquesta confluència Desguassa al Cantàbric al cap d’uns 17 kms, on forma una ria

També es coneix popularment com les pistes de can Ferrater Es construí el 1988 i la Federació Espanyola d’Atletisme l’homologà el 1991 Consta d’una pista de 400 m de corda i vuit carrers de material sintètic, a més d’una zona de llançaments, una altra de salts i una recta de 60 m per a curses de velocitat amb dos carrers Les principals entitats usuàries de la installació són la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, que hi organitza les competicions en categories de formació i les curses de la Lliga Catalana d’atletisme, i el Rugby Club Badalona, que hi disputa els seus partits