Resultats de la cerca

Als segles VII i VIII es concretà a l’E del Rin i a l’alt Danubi al N del llac de Constança i a l’E de Baviera Entrà a formar part del regne franc de Borgonya al segle VI d’Austràsia, Baviera, al segle IX i de l’imperi francogermànic convertida en ducat al segle X, desaparegué el 1096 en ésser repartida entre el Zähringen i els Staufen Algunes llengües romàniques n'han derivat el nom modern corresponent a una gran part del que fou imperi germànic

La localització més concreta fou donada per Estrabó, que el situà entre el Xúquer i Cartagena i l’identificà amb Dénia, versió que ha estat seguida amb unanimitat des del Renaixement La majoria d’investigadors moderns ha suposat, també, que fou una ciutat fundada durant el període primerenc de la colonització grega s VI aC i que desaparegué aviat Davant la manca de troballes arqueològiques a Dénia que poguessin confirmar-ho, alguns investigadors han proposat altres localitzacions veïnes, com Xàbia o el penyal d’Ifac Ara per ara és un problema no resolt, complicat pel fet que les …

L’edifici Es tracta d’una església construïda en un terreny amb força pendent cap a l’est, raó per la qual l’absis, situat en aquest sector, és molt més elevat que el cos de l’única nau, actualment coberta per quatre trams de volta d’aresta L’absis és semicircular i de doble planta, la inferior es correspon amb una cripta convertida avui pràcticament en un traster A l’angle sud-est de la nau es va afegir una sagristia, i a la façana nord s’obre una capella igualment afegida a l’obra original L’ornamentació de l’absis consisteix en lesenes i les corresponents arcuacions cegues, a sobre de les…

Bé que durant l’època comtal aquesta designació fou utilitzada alguna vegada com a equivalent a pagus o a comtat de Barcelona, ja a partir del segle X hom acostumà a restringir la seva accepció per tal d’aplicar-la al territori jurisdiccional de la ciutat, comprès entre el vell areny del Besòs, aigua avall del coll de Finestrelles, la serra d’Agudells, el coll Serola, el puig Aguilar, el coll de Vallvidrera i el puig d’Ossa fins al Llobregat, prop de la desembocadura Al segle XI comprenia, a més de les parròquies de la ciutat, les de Santa Maria del Mar, Sant Julià de Montjuïc, Santa Maria…

La major part dels territoris són enclavats dins de l’Estat espanyol Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja de Ponent i una petita part és dins de l’Estat francès Catalunya del Nord També en formen part un petit estat independent Andorra i una ciutat de l’illa de Sardenya l’Alguer El concepte d’un país que aplegava la nació catalana, és a dir, el conjunt de terres que tenien com a pròpia la llengua catalana, diferenciada de la llatina, aparegué com a mínim al segle XII L’expansió territorial dels segles següents cap al SW continental i el SE marítim, especialment la del segle XIII,…

Situació i presentació El petit municipi de les Cabanyes, de 1,1 km 2 és situat a la plana, a la zona central de la comarca Limita al N i a l’W amb Vilobí del Penedès, a l’E amb la Granada, al S amb Vilafranca del Penedès i al SW amb Pacs del Penedès El poblament, per raó de la petitesa del terme, és concentrat Hom pot accedir-hi per la carretera local de Vilafranca del Penedès a Guardiola de Font-rubí L’estació de ferrocarril més propera és la de Vilafranca El terme és drenat pel torrent de la Torreta, tributari del torrent de la Rovira i de la riera de Ribes La població i l’economia La…

La geografia Limitada per l’estret de Hudson i la badia d’Ungava al N, el Labrador a l’E, el golf de Sant Llorenç i Nova Brunsvic al SE, els EUA al S i Ontario i la badia de Hudson a l’W 1540680 km 2 7209000 h est 1993 La capital és Quebec Al S del Sant Llorenç, a la península de Gaspé, la cadena de Shickshock de 1200 m és l’altura màxima La part septentrional del territori és un peneplà que s’enlaira cap al S fins a l’orla parallela al riu Sant Llorenç L’activitat agrícola decreix, mentre que s’incrementa la ramaderia Els conreus de farratge, bleda-rave sucrera, llegums, tabac i fruiters…

Situació i presentació Limita al N amb Tornabous, l’enclavament d’Aguilella, que pertany al municipi de Barbens Pla d’Urgell, i Tàrrega, a l’E i SE amb Vilagrassa, al S i SW amb Bellpuig i a l’W amb Barbens El territori, completament pla, és travessat de NE a S pel canal d’Urgell, del qual es desprèn l’anomenada Séquia Segona en direcció al terme de Barbens, i que és drenat també pels darrers quilòmetres del riu d’Ondara aquest, passat el canal, es perd en la plana urgellenca El terme comprèn la vila d’Anglesola, cap de municipi, els antics termes de Montargull i de Sant Pere de Paganell, i…

La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de l’Eocè mitjà, com mostren…

La geografia Cap de comarca, Tàrrega 12848 h 2001 El territori de la comarca forma part de quatre unitats de relleu ben diferenciades el pla d’Urgell, la ribera de Sió, la conca d’Ondara i la vall del Corb La plana d’Urgell s’estén pel centre de la comarca i té una lleugera inclinació d’E a N És una depressió reblerta d’alluvions atípics, puix que no formen dipòsits fluvials, sinó mantells de còdols poc rodats procedents de les costes segarrenques en relació lateral amb les valls dels rius d’Ondara i Corb, no han deixat d’originar llenques de materials quaternaris Al llevant comencen…