Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
monestir de Vallvanera

Santa Maria de Vallvanera
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Priorat
Antic priorat de monges benedictines del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà), situat a la muntanya de Vallvanera (324 m alt.), a 3 km de la població, al N.
La seva història és molt confusa i desconeguda hom creu que depenia del monestir de Sant Feliu de Guíxols, que existia al segle XV i que la seva església fou destruïda pels francesos el 1653 El culte passà després a la capella de Sant Cugat Desfar, situada prop de l’antic Vallvanera, on es venerà fins el 1936 una imatge de Santa Maria de Vallvanera
Salt Lake City
Ciutat
Capital de l’estat d’Utah, EUA.
Centre comercial i cultural al vessant occidental de la serralada Wasatch i no lluny de la riba SE del Gran Llac Salat Nucli industrial refineria de petroli, indústries farineres i químiques Nus important de comunicacions Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Utah, fundada el 1850 i Westminster College of Salt Lake City, el 1875 Fundada com a capital dels mormons mormó el 1847 pel successor de Joseph Smith, Brigham Young, sostingué un llarg conflicte amb el govern federal dels EUA a causa, sobretot, de la pràctica illegal de la poligàmia, fins que hi fou…
Timor
Illa
Illa d’Insulíndia, a la zona sud-oriental de l’arc de l’arxipèlag de les illes Petites de la Sonda, entre la mar de Banda i la mar de Timor.
Administrativament és dividida en dues entitats territorials la província indonèsia de la Sonda Oriental, de la qual ocupa 15850 km 2 , i l’estat de Timor Oriental Illa muntanyosa, alguns cims sobrepassen els 2000 m Ramelau, 2960 m Mutis, 2365 m El clima és calorós, més sec al N i humit al S La població és majoritàriament indonèsia i melanèsia L’activitat principal és l’agricultura ultra els conreus de subsistència arròs, blat de moro i mandioca, en té de comercials, destinats a l’exportació, com tabac, cafè, copra, cautxú i sàndal També hi ha ramaderia bestiar boví, cabrú i oví Habitada…
Bigorra

Comtes de Bigorra
©
Regió de Gascunya, Occitània, que ocupa part del departament dels Alts Pirineus, França.
S'estén des de l’àrea axial pirinenca fins a la plana de Tarba La part pirinenca és drenada per la conca alta de l’Ador Més avall s’alternen els conreus amb els prats de regadiu El mercat agrícola és Tarba El territori prengué el nom d’un antic castell El primer titular del comtat de Bigorra degué ésser Donat I Llop, investit per l’emperador Lluís I el Piadós amb caràcter hereditari 819 Possiblement un dels seus fills fou Ramon I, comte de Pallars El 840 una invasió normanda assolà el comtat i incendià Tarba, la capital Segueix una etapa confusa, de lenta reconstrucció, en què apareixen el…
vescomtat de Bas

Vescomtes de Bas
©
Història
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa (Sant Esteve i Sant Privat d’en Bas, Ridaura, Puigpardines, Olot, Sant Julià de Cabrera, Falgars d’en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Rupit, Castelló d’en Bas i Finestres).
Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu pare el 1155, Agalbursa, que…
Cabrera
les Balears Paisatge prop del castell de Cabrera
© Fototeca.cat
Illa
Illa, la més gran, de l’arxipèlag de Cabrera, situada al sud de Mallorca.
Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades de NW a SE,…
Orís
El castell dalt del turó i l’església parroquial de Sant Genís d’Orís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Ocupa el sector septentrional de la Plana i termeneja al N amb Sant Quirze de Besora des del puig dels Tres Batlles al coll de les Gargantes, sobre la vall de Bosquetell, a l’E amb Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló, al S amb les Masies de Voltregà i a l’W amb Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès i Sora Amb el seu castell d’inconfusible silueta, domina el sector N de la Plana de Vic, i estén la seva demarcació a banda i banda del Ter El Ter drena les terres del municipi pel sector de llevant i en part forma límit natural amb les de Sant Vicenç de Torelló…
Burundi

Dona conreant a Burundi
© US Geological
Estat
Estat de l’Àfrica centreoriental, limitat al N per Ruanda, a l’W per la República Democràtica del Congo, i a l’E i al S per Tanzània; la capital és Gitega.
La geografia La geografia física Hom distingeix a Burundi quatre regions geomorfològiques els altiplans centrals, de 1500 a 2000 m d’altitud la regió muntanyosa septentrional, que constitueix la partió d’aigües més elevada de Burundi, per damunt dels 2600 m la regió Imbo, entre 800 i 1000 m d’altitud, que voreja el llac Tanganyika i les regions deprimides de l’est El clima és equatorial, bé que modificat als indrets de més altitud, amb una temperatura mitjana anual de 20°C i una pluviositat d’uns 1400 mm l’any, llevat de la regió del llac Tanganyika, on arriba solament a 800 mm La vegetació…
Sitges
Sitges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Garraf, al sector costaner del massís de Garraf, des de la platja de Covafumada (al límit amb el terme de Castelldefels, al Baix Llobregat) fins a l’antiga quadra de Miralpeix.
Situació i presentació El terme municipal de Sitges, de 43,85 km 2 , és situat a la balconada del massís de Garraf que dona a la mar, coneguda per les Costes de Garraf Limita al N amb Sant Pere de Ribes que també tanca el terme per l’W, Olivella i Begues aquest del Baix Llobregat i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat— Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges que inclou les urbanitzacions…
Espanya

Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…