Resultats de la cerca

La resclosa vella, sobre la primera cascada del Nil, fou construïda entre el 1892 i el 1902 i elevada entre el 1912 i el 1932, amb una llargada de 2140 m i una altura de 51 m l’embassament té una capacitat màxima de 5500 milions de m 3 7 km més al sud fou construïda 1960-70 una nova resclosa —la resclosa alta— amb una llargada de 3830 m i una altura de 110 m L’embassament té una capacitat màxima de 164 000 milions de m 3 , dels quals són utilitzats 74000 milions uns 55500 per Egipte La construcció d’aquesta resclosa obligà a traslladar alguns famosos monuments de l’antic Egipte Abu Simbel i…

És accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà i drenat per la rambla d’Àrguines, que limita el terme pel S, i per la rambla d’Assuévar, les quals desemboquen al Palància Els conreus d’horta reben l’aigua de la séquia major de Morvedre o séquia d’Algar , la qual comença a l' assut d’Algar obra, probablement, dels s XIII-XIV, situada 2 km aigua amunt del poble, i produeixen, principalment, taronges i llimones Al secà, que ocupa la major part de la terra conreable, predominen els garrofers 695 ha i les oliveres 17 ha Darrerament, algunes perforacions han donat resultat i han…

Penetren al terme les serres d’Oltà 586 m, límit occidental, i de cap Toix 299 m, prolongació de la serra de Bèrnia, la qual acaba en la curiosa cala estructural de Gasparet El penyal d’Ifac 332 m, un dels punts més interessants del litoral valencià, n’ha esdevingut símbol turístic i parc natural des del 1987 Al nord del penyal, enllaçat amb un doble cordó litoral que deixà un toll inferior, hi ha la platja de la Fossa, i al sud, la de la vila L’activitat marítima pesca, transport, contraban, afavorida per l’emigració general de la Marina, provocà, al llarg del segle XIX, un augment notable…

Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a…

Els conreus d’horta cacauets, tarongers, llimoners, moresc, patates, que ocu pen tota la superfície conreable, són regats amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme Les terres, molt repartides, són explotades per llurs propietaris, llevat d’un 4% que ho és per arrendataris La indústria, que dóna feina a 2/3 de la població activa, constitueix la principal font d’ingressos fàbriques de material de construcció —teuleries i rajoleries—, que aprofiten les argiles de les comarques veïnes fàbrica de llumins confecció La població, pràcticament unida a Montcada, ha tingut…

És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…

La base econòmica ha estat tradicionalment l’agricultura horta i secà, amb una indústria menestral bastant desenvolupada de rajolers i terrissaires Actualment aquesta preponderància ha passat definitivament a la indústria L’horta, amb hortalisses variades 67 ha i tarongers 162 ha, regada per la séquia de Manises, ocupa tota la superfície conreable la ramaderia és estabulada La indústria més representativa és la de la fusta i mobles, productes metàllics i alimentació, que s’han desenvolupat notablement amb la installació de noves empreses, especialment des del 1959, fet que ha creat un nucli…

La meitat oriental del terme s’integra al fons de la foia de Castalla , capçalera del riu de Castalla o riu Verd anomenat de Montnegre aigua avall del pantà de Tibi, que rep nombroses rambles afluents de Canyoles, de Peret A ponent comprèn, a més, una part muntanyosa formada per la Serra de l’Arguenya la Replana, 1228 m i els seus contraforts de la penya de l’Àguila 1050 m i el Gurugú 1034 m, per la serra de Castalla el Xarco, 1109 m i per les penyes del Llitero al sud-oest, i pel Maigmó 1296 m i el Despenyador 1260 m al sud aquest sector és barrancós i cobert de pinedes Més de la meitat del…

El terme és relativament pla al sector central, el pla de Sant Mateu , continuació vers el N de la foia de les Coves, drenat pel barranc de Sant Mateu , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves, i només destaca la roca dels Ermitans, cap al NW, i el coll de la Mare de Déu dels Àngels, al SE, al N de les Talaies d’Alcalà El 36% de les 6506 ha de superfície no és conreable, i la resta és dedicada a oliveres 2080 ha, vinya, ametllers i cereals, més 140 ha de regadiu, on hom conrea llegums i fruiters La ramaderia era la font de recursos tradicionalment predominant la vila era el cap de la…

Després del Pliocè, la ria formada per la transgressió marina i que arribava prop de Tortosa, començà de reblir-se Al segle IV, reblerta la vall fins a Amposta, començà la construcció del delta actual, construcció accelerada entre els segles XIV i XIX, a causa, versemblantment, de la desforestació dels vessants per a l’explotació de llenya i fusta i per a rompudes agrícoles, i de les deixalles del transport fluvial Hom desconeix, però, la incidència que pogué tenir en aquesta construcció deltaica la manca d’una subsidència o enfonsament alluvial capaç de neutralitzar les aportacions de l’Ebre…