Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
castell de Baiona
Castell
Antic castell de l’actual terme de Sabadell (Vallès Occidental), en lloc no identificat.
Cap a la meitat del s XII els senyors de Baiona reberen com a feu la castellania d’Arraona, la qual conservaren fins al s XIII
baronia de Peratallada
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Peratallada (Baix Empordà) i que al s XII ja pertanyia als Peratallada.
El 1250 passà per enllaç als Cruïlles, barons de Cruïlles, que la conservaren fins al s XIX Per aquesta raó i pel fet de residir els barons de Cruïlles al castell de Peratallada, acabaren cognomenant-se Cruïlles de Peratallada
castell d’Estanyol
Castell
Nom català del castell de Castri, situat a l’extrem nord del ducat de Neopàtria, a Tessàlia.
Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380
castell de Tudela
Castell
Antic castell del municipi de Sant Gregori (Gironès), situat al cim de la serra de Sant Grau (dit antigament puig de Tudela
), on hi ha l’ermita de Sant Grau (no romanen restes del castell), dominant el pla de Sant Gregori.
Esmentat des de mitjan s XV com a possessió dels comtes de Barcelona Hi tingueren drets els Montcada s XII i després els Cartellà, els Xetmar i els Pinós Fou adquirit el 1495 per Baldiri Agullana, ciutadà de Girona, amb el de Cartellà, i el conservaren els seus descendents
la Curullada

La Curullada a la Granyanella (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Granyanella (Segarra), a la ribera de Cervera, damunt la riba dreta del riu d’Ondara (a la vora del qual hi hagué l’església i el molí de Sant Pere Gros o Sant Pere de la Curullada).
És bastit al voltant del castell de la Curullada, que pertangué als Saportella fins el 1376, que el bescanviaren amb els Desvall pel castell de Montpaó conservaren, però, la veïna torre i quadra de Saportella El castell fou refet al començament del segle XVII i al seu costat fou bastida la nova església parroquial de SantPere
coll de Canes
Collada
Depressió de la Serralada Transversal, entre el puig Estela i el pla de Falgars, entre les valls de les rieres de Vallfogona (Ripollès) i Ridaura (Garrotxa).
Hi passa la carretera de Ripoll a Olot Una llegenda originada al s XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al s XIX
Sant Salvador de Verdera

Vista del castell de Sant Salvador de Verdera al Port de la Selva a l’Alt Empordà
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell de l’Alt Empordà, situat a 670 m alt., al cim de la serra de Rodes (dita en aquest sector serra de Verdera), al límit dels termes de Palau-saverdera, Selva de Mar i el Port de la Selva.
És esmentat ja el 904, i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel S i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries Ponç Hug IV ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte l’església sembla que és la primitiva, les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya
Dodecasqué
Història
Antiga regió de la Baixa Núbia que s’estenia des d’‘Aswān fins a Hierasykaminos.
Resta de la dominació egípcia a Núbia, formava una mena de tap entre l’estat meroític i l’Egipte dels Ptolemeus, els quals la conservaren sempre en llur poder, tret d’algun cas especial Els romans, que incorporaren Egipte a l’Imperi el 30 dC, s’hi mantingueren fins el 297, any que Dioclecià renuncià el Dodecasqué a causa dels atacs dels blemis, poble nubi Del 407 al 425 blemis i nobates, també nubis, es repartiren el domini de la regió
Saint Augustine
Població de Florida, EUA, fundada el 1565 per Pedro Menéndez de Avilés.
És considerada la ciutat més antiga dels EUA Al segle XVIII restà gairebé despoblada, però el 1768 s’hi establiren cent deu famílies menorquines, a més d’alguns grecs i italians Els colons conservaren la llengua catalana —coneguda per la resta dels habitants de Florida amb el nom de mahonese — fins al primer terç del segle XX el filòleg Hugo Schuchardt publicà el 1906 diverses cançons populars catalanes que hi foren recollides al segle anterior, i el 1940 hom enregistrà encara un disc amb una cançó menorquina Cançó de les formatjades d’aquesta procedència
marca de Camarasa
Història
Territori del comtat de Barcelona que comprenia els termes de Camarasa, Cubells i Montgai (Noguera), adquirit el 1050 per Ramon Berenguer I per conveni amb el rei de Lleida, al-Mudaffar.
Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost, la qual conservaren els seus successors, els Cabrera Pere I donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança recuperada per Jaume I el 1247, esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa El 1314 fou lliurada per Jaume II als comtes d’Urgell els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials com a penyora de la compra del comtat d’Urgell, però retornà pocs anys després a la corona
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina