Resultats de la cerca

Cap a la meitat del s XII els senyors de Baiona reberen com a feu la castellania d’Arraona, la qual conservaren fins al s XIII

El 1250 passà per enllaç als Cruïlles, barons de Cruïlles, que la conservaren fins al s XIX Per aquesta raó i pel fet de residir els barons de Cruïlles al castell de Peratallada, acabaren cognomenant-se Cruïlles de Peratallada

Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380

Esmentat des de mitjan s XV com a possessió dels comtes de Barcelona Hi tingueren drets els Montcada s XII i després els Cartellà, els Xetmar i els Pinós Fou adquirit el 1495 per Baldiri Agullana, ciutadà de Girona, amb el de Cartellà, i el conservaren els seus descendents

És bastit al voltant del castell de la Curullada, que pertangué als Saportella fins el 1376, que el bescanviaren amb els Desvall pel castell de Montpaó conservaren, però, la veïna torre i quadra de Saportella El castell fou refet al començament del segle XVII i al seu costat fou bastida la nova església parroquial de SantPere

Hi passa la carretera de Ripoll a Olot Una llegenda originada al s XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al s XIX

És esmentat ja el 904, i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel S i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries Ponç Hug IV ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte l’església sembla que és la primitiva, les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya

Resta de la dominació egípcia a Núbia, formava una mena de tap entre l’estat meroític i l’Egipte dels Ptolemeus, els quals la conservaren sempre en llur poder, tret d’algun cas especial Els romans, que incorporaren Egipte a l’Imperi el 30 dC, s’hi mantingueren fins el 297, any que Dioclecià renuncià el Dodecasqué a causa dels atacs dels blemis, poble nubi Del 407 al 425 blemis i nobates, també nubis, es repartiren el domini de la regió

És considerada la ciutat més antiga dels EUA Al segle XVIII restà gairebé despoblada, però el 1768 s’hi establiren cent deu famílies menorquines, a més d’alguns grecs i italians Els colons conservaren la llengua catalana —coneguda per la resta dels habitants de Florida amb el nom de mahonese — fins al primer terç del segle XX el filòleg Hugo Schuchardt publicà el 1906 diverses cançons populars catalanes que hi foren recollides al segle anterior, i el 1940 hom enregistrà encara un disc amb una cançó menorquina Cançó de les formatjades d’aquesta procedència

Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost, la qual conservaren els seus successors, els Cabrera Pere I donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança recuperada per Jaume I el 1247, esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa El 1314 fou lliurada per Jaume II als comtes d’Urgell els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials com a penyora de la compra del comtat d’Urgell, però retornà pocs anys després a la corona