Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Pomerèlia
Divisió administrativa
Regió històrica del nord de Polònia, que constituïa la part oriental de la Pomerània
.
Situada a l’oest del Vístula d’aquí li ve el nom de Pomerània vistuliana , el seu relleu moderat altura màxima de 331 m és ple de bosc de coníferes i de nombrosos llacs Incorporada al Tercer Reich 1934-45, actualment és dividida en els dos voivodats polonesos de Gdańsk i Bydgoszcz
Venècia Tridentina
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a l’actual Trentino-Alto Adige
.
Constituïa una de les Tres Venècies El nom de Venècia Tridentina havia estat proposat pel lingüista GIAscoli l’any 1863
bosc de les Fages
Baga de la serra de Bellmunt, entre el cim i el Torrent de Fontviva, pertanyent a Sant Pere de Torelló (Osona).
Abans de l’annexió per aquest darrer municipi del de les Masies de Sant Pere de Torelló, hi constituïa un enclavament de 0,78 km 2
l’Alzina de Ribelles
Poble
Poble del municipi de Vilanova de l’Aguda (Noguera), a 2 km a l’esquerra del Llobregós.
És situat a 486 m d’altitud, dins el sector del terme municipal que constituïa l’antiga baronia, i després municipi, de Ribelles, poble de la parròquia del qual depèn
Mont-ros
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Mont-ros) del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), situat al cim del Mont-ros (632 m), contrafort NW de la serra de Sant Julià del Mont; depèn de la parròquia de Begudà.
Esmentat ja el 1240, constituïa l’església de l’antic castell de Mont-ros , del comtat de Besalú, que fou possessió dels vescomtes de Bas i és ja esmentat el 1126 Formà part posteriorment de la baronia de Castellfollit de la Roca
Venècia Júlia
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a les actuals províncies italianes de Gorízia i Trieste (dins la regió de Friül-Venècia Júlia) i les províncies de Pula i Fiume, pertanyents fins el 1920 a la Carniola i tornades a Croàcia el 1947.
Constituïa una de les Tres Venècies La denominació de Venècia Júlia havia estat proposada per GIAscoli, en substitució de l’austríaca Küstenland ‘Litoral’, i comprenia també la part de Gorízia passada a Iugoslàvia, territoris corresponents a les antigues Ístria i Libúrnia, conegudes antigament com a Regio Iulia
Kumagaya
Ciutat
Ciutat del ken de Saitama a l’illa de Honshū, Japó, situada a la vora de l’Arakawa.
Tradicional centre i mercat de la seda des de l’era Tokugawa 1603-1867, constituïa la terminal del transport fluvial per l’Arakawa Després de la Segona Guerra Mundial la ciutat cresqué i esdevingué centre comercial, administratiu i de transports del nord de Saitama Té indústria tèxtil sedera i moderna indústria pesant
Derio
Municipi
Municipi de la província de Biscaia, País Basc, situat al NE de Bilbao.
Des de 1966 fins a finals dels vuitanta estigué annexat a Bilbao, del qual en constituïa un barri industrial Actualment forma part del Gran Bilbao i la seva economia continúa basant-se en la indústria, amb una important presència de les empreses dedicades al metall, al paper o als materials de construcció
vegueria de Lleida
Història
Demarcació administrativa de Catalunya.
Vers l’any 1192 el Pallars Jussà fou incorporat a la corona i integrat a la cúria de Lleida Al s XIV, constituïa la vegueria de Lleida i Pallars , regida per una mateixa persona Abans del decret de Nova Planta 1716, de la vegueria s’havien segregat les de Balaguer i Agramunt, i el Pallars romangué com una sotsvegueria L’any 1718 el seu conjunt Pallars Jussà, Segrià i Garrigues tenia una població global de 40 000 habitants
comtat de Mitra
Història
Territori grec de l’imperi Bizantí, dit també comtat de Demetrius
, que passà de la família Melissenos als Novelles per l’enllaç (1320) d’una filla de Gabriel Melissenos amb Ot de Novelles.
Comprenia el territori de l’antiga ciutat de Demetrius, capital de Magreria, estratègicament situada al N del golf de Pagasae guardava els accessos a les planes del nord de Tessàlia i constituïa l’avançada més septentrional de la Grècia catalana Al s XII el comte de Mitra era, després del de Salona, el vassall més poderós de la Grècia catalana, i podia posar en peu de guerra 1500 albanesos a cavall El 1379 el comte de Mitra es destacà pel seu ajut al rei Pere el Cerimoniós contra la Companyia Navarresa que atacava els drets d’Atenes i Neopàtria
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina