Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
estany de ses Gambes
Llacuna a 100 m de la costa, al límit del municipi de Santanyí i de ses Salines de Santanyí (Mallorca), àmplia depressió d’origen erosiu marí alimentada per ressurgències.
És separada de la mar per un cordó de dunes Té unes 40 ha d’extensió
estany de la Murtra

L’estany de la Murta de Gava
© Fototeca.cat
Albufera
Albufera del delta del Llobregat, al municipi de Gavà, entre l’autovia de Castelldefels i la mar.
Sembla ésser residu d’una maresma tancada per un cordó litoral té tendència al terraplenament per les sorres litorals
el Saler
Llogaret
Llogaret del municipi de València (Horta), prop de la costa, al S del poble de Pinedo (de la parròquia del qual depèn l’església de Sant Pasqual), davant l’extensa platja del Saler i al costat de la Devesa de l'Albufera
.
Inicialment es trobava al cordó litoral que separava la mar de l’Albufera, però els aterraments fets per a l’aprofitament agrícola d’aquesta han convertit les terres vers l’W en terres d’arròs Les recents urbanitzacions de tipus turístic, així com els incendis forestals, han posat en perill l’equilibri ecològic de la Devesa Pertany a l’antic terme de Russafa
Zuiderzee
Golf marí
Antic golf de la mar del Nord, a la costa septentrional dels Països Baixos.
Es formà al s XIII, després d’haver-se romput el cordó de dunes de l’arxipèlag de les illes Frisones i en produir-se la invasió del llac Wieringen per la mar La construcció d’un dic de 30 km, acabat el 1932, tancà el golf i convertí el Zuiderzee en el llac d' IJssel , cosa que ha permès la formació de grans pòlders
s’Albufera

Aspecte de s’Albufera
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Important entrada de la mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa de Menorca, dins el terme municipal de Maó.
És la llacuna litoral més extensa de les Illes Balears, amb unes 72 ha, 130 cm de fondària mitjana i 3 m de fondària màxima Es comunica amb la mar oberta a través d’un canal de 400 m conegut com sa Gola, tancat per un cordó de sorra durant l’estiu En aquesta zona, dominada pels materials paleozoics en part impermeables, com també a la contigüa bassa de Morella 2,5 ha, s’hi desenvolupa un ecosistema de gran riquesa en el qual destaca la vegetació palustre i dunar i una gran varietat d’ocells L’àrea circumdant inclou, a més, prats i boscs esparsos de gran interès ecològic El 1986…
Sant Nazari
L’església parroquial de Sant Nazari
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la zona costanera, a banda i banda del Rard, vora l’estany de Sant Nazari o estany de Canet (en gran part dins el terme de Canet de Rosselló), alimentat per les aigües d’aquest riu, que hi desemboca.
Aquest estany, amb les maresmes que l’envolten, s’estén entre la Platja de Canet i la Platja de Sant Cebrià, nuclis turístics units per una carretera que segueix el cordó litoral el grau de desguàs travessa aquesta zona sorrenca al S de l’estany hom hi practica la pesca i la caça L’agricultura és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa 584 ha 218 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, 205 a la de vins d’aperitiu, 160 a la de vi corrent i 1 a raïm de taula Hi ha 142 ha d’arbres fruiters 37 en associació, 111 de…
Daimús
Daimús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la costa, a la plana al·luvial (pla de la Llacuna) del sud de la desembocadura del riu d’Alcoi, el qual desembocava antigament dins el terme.
Un cordó litoral separa la platja de Daimús , baixa i arenosa, d’una àrea de marjals en gran part i dessecada, que havia estat aprofitada per a arrossars, on encara hi ha pasturatges i on és tradicional el conreu del vímet i de la canyamel El regadiu ocupa gairebé tot el terme aprofita en gran part l’aigua de la séquia comuna de Gandia a través de la séquia de Daimús els principals conreus són els tarongers, les hortalisses especialment cebes i tomàquets primerencs, en part destinats a l’exportació El turisme, subsidiari de la veïna platja de Gandia, ha pres darrerament…
la Vall d’Alba
L’església parroquial de la Vall d’Alba
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, situat al sector septentrional i interior de la comarca, estès entre la rambla de la Viuda, a ponent, que el separa de l’Alcalatén, la rambla del Metge o de Cabanes, a llevant (en gran part, límit del terme), el coll de la Bassa, al S (termenal amb Vilafamés), i el puig de Beca (500 m alt.), al N (termenal amb la Serra d’en Galceran).
El terme té dos sectors diferents el més important en valor agrícola, i que forma part del pla de l’Arc l’arc de Cabanes es troba al límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, cap a ponent, i el segon, el pla de la Barona, separat per un cordó de turons puig de Beca, tossal Blanc, coll d’Alba, pla d’Albeà, tossal Roig, coll de la Bassa, forma un altre pla al llarg de la ribera esquerra de la rambla de la Viuda, on s’assenten el llogaret de la Barona i la caseria de la Pelejaneta amb el mas de la Pelejana Un 74% del territori 3 900 ha és dedicat a conreus de secà, especialment vinya i ametllers…
Calp
Calp (Marina Alta)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al litoral que presenta els extrems de les serralades bètiques.
Penetren al terme les serres d’Oltà 586 m, límit occidental, i de cap Toix 299 m, prolongació de la serra de Bèrnia, la qual acaba en la curiosa cala estructural de Gasparet El penyal d’Ifac 332 m, un dels punts més interessants del litoral valencià, n’ha esdevingut símbol turístic i parc natural des del 1987 Al nord del penyal, enllaçat amb un doble cordó litoral que deixà un toll inferior, hi ha la platja de la Fossa, i al sud, la de la vila L’activitat marítima pesca, transport, contraban, afavorida per l’emigració general de la Marina, provocà, al llarg del segle XIX, un…
Xeraco
La torre de l’església de Xeraco
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, entre la Valldigna i l’horta de Gandia, estès del massís del Mondúber (puntal dels Quatre Termes, 584 m alt.) a la costa ( platja de Xeraco
), on la séquia de la Ratlla el separa del terme de Tavernes de la Valldigna, i la desembocadura del riu de Xeraco
, del de Gandia.
El sector occidental del municipi és muntanyós, cobert de matollar i drenat pel barranc de les Fonts i el barranquet de la Palma, que vessen llurs aigües als aiguamolls litorals, les valls dels quals inclouen la major part de les terres de secà 40 ha de vinya moscatell, destinada a la producció de raïm de taula, 30 d’oliveres, 160 de garrofers i 30 d’ametllers El sector oriental és una plana alluvial, recorreguda pel curs més baix del riu de Xeraco originàriament era una gran marjal excepte el cordó litoral, on hi ha la caseria de la Marina de Xeraco, que en part ha estat dessecada per al…