Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Colima
Ciutat
Capital de l’estat homònim, a Mèxic.
Fou el centre d’una interessant cultura precolombina 400-1400, a la qual pertanyen una sèrie de troballes arqueològiques figuretes de terra cuita que representen homes i dones en escenes de la vida quotidiana, aparegudes en tombes obertes en terrenys rocallosos
Dolni Věstonice
Cova
Jaciment del Paleolític superior fora de coves, en forma de grups d’habitacions, descobert el 1947 al nord-est de Hustopeče, a la regió de Brno.
És datat d’entre el 28000 i el 26000 aC pel carboni 14 Al costat hom hi trobà un gran dipòsit d’ossos de mamut i el sepulcre d’una dona amb el cadàver arrupit, tenyit d’ocre roig i cobert amb omòplats de mamut El jaciment ha aportat també nombroses figuretes de terra cuita representant animals
el Remei de Caldes

Santuari de la Mare de Déu del Remei, a Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Remei
) del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), al N de la vila, amb la qual l’uneix un passeig urbanitzat vers el 1860.
Abundants troballes romanes han fet pensar en l’origen pagà del santuari La primera capella coneguda s’aixecà el 1548 la imatge, que era de terra cuita, es perdé al s XIX, al final del qual es bastí l’edifici actual, vorejat per la casa dels ermitans i la capella S'hi celebra un important aplec el dia de la festa
Mohenjo-daro
Ciutat
Nucli urbà situat a la vora del riu Indus, a la regió de Sind (Pakistan).
És un dels vestigis principals de la civilització protohistòrica anomenada de l’Indus Fou descobert per RDBanorji 1921 i excavada per JMarshall i EMackay Presenta una estructura urbanística octogonal murallada, amb un sistema d’edificis i serveis públics molt ben tingut cases de dos pisos i pou propi el material emprat és el totxo unit amb argamassa Hom ha trobat al cementiri nombrosos segells, figures de terra cuita, ceràmiques i joies, que confirmen el fet d’una relació comercial i històrica amb Mesopotàmia
cova des Cuieram
Cova
Cova del NE d’Eivissa, prop de la cala Maians, dins la parròquia de Sant Vicenç de la Cala (Sant Joan d’Eivissa), a uns 200 m alt., utilitzada com a santuari a l’època cartaginesa i bona part de la romana.
Fou explorada per primera vegada el 1907 per Joan Roman i Calvet i pel seu fill Carles Roman i Ferrer, que publicà part de les troballes Hi foren trobades una gran quantitat de figuretes de terra cuita, de les quals unes 400, entre les senceres i els fragments, són conservades als museus d’arqueologia d’Eivissa lot principal, de Barcelona, de Madrid i al Cau Ferrat de Sitges La representació més corrent és una figura femenina, amb el cos acampanat, però n'hi ha d’altres variants Daten dels segles V-II aC L’any 1929 hi fou trobada una plaqueta de bronze amb una inscripció religiosa cartaginesa…
Šuruppak
Ciutat
Antiga ciutat sumèria, situada uns 240 km al SW de Bagdad (actual Tall Fa’rah).
És documentada des del final del IV millenni aC cultura Jamdat Nasr, període al qual pertanyen les ruïnes de diverses cases ben construïdes i una sèrie de tauletes amb les primeres mostres d’escriptura sumèria Del III millenni aC han estat trobats un gran nombre de cilindres-segells, mentre que del període de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC hi ha diverses plaquetes de terra cuita i figuretes És famosa, sobretot, per les llegendes sumèries relatives al diluvi Ziusudra, darrer rei antediluvià de la vila que correspon a l’Utnapištim del poema de Gilgameš i al Noè de la Bíblia, construí una…
Vallivana
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de Morella (Ports), situat a 25 km al SE d’aquesta ciutat.
El conjunt del santuari, compost de l’església, un hostal gòtic i d’altres dependències 10 h 1981 651 m alt, és a la dreta de la rambla de Vallivana afluent de capçalera de la rambla de Cervera, que neix al vessant meridional de la serra de Xiva i que rep els noms de barranc de la Carcellera i de Cap del Terme, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església és d’una sola nau, amb creuer i quatre altars laterals, a més de l’altar major, darrere el qual hi ha el cambril La imatge és petita, de terra cuita, probablement del s XIV El santuari actual fou construït al començament del s XIX…
Fondarella

Vista general del poble de Fondarella (Pla d’Urgell)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació Formà part del Segrià fins el 1988 és situat a prop de Mollerussa, dins el seu àmbit d’influència Limita amb els municipis del Palau d’Anglesola N, Mollerussa E, Sidamon W i Torregrossa SW i és regat per la Séquia Tercera, a llevant, i pel Canal Auxiliar, a ponent, del canal d’Urgell El poble de Fondarella és l’únic nucli de població del municipi La carretera N-IIa de Barcelona a Lleida travessa el terme de llevant a ponent, una mica més al N és seguida parallelament pel traçat d’autovia, de Lleida a Cervera Entre les dues transcorre, també parallela, la línia del…
Vilaverd
Vilaverd
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Limita per totes les seves bandes amb el terme de Montblanc, que el circumscriu, llevat d’una petita part per migdia que limita amb la Riba Alt Camp És al sector més meridional de la Conca de Barberà, al fons de la gran clotada oval que constitueix la comarca, estès a la dreta del Francolí, entre el Riu Brugent i el riu de la Vall, a l’entrada de l’estret de la Riba El terme és accidentat pels contraforts orientals de les Muntanyes de Prades Quatre corrents fluvials l’envolten i el limiten el riu de la Vall per la part septentrional, el Francolí per l’oriental, i el Riu…
Pau

Pau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Pau, de 10,69 km 2 de superfície, s’estén pels vessants sud-occidentals de la serra de Rodes, en contacte amb la plana alluvial de la conca de la Muga, a la rodalia del desaparegut estany de Castelló En aquest sector planer confronta amb els municipis de Palau-saverdera, Castelló d’Empúries, Peralada i Pedret i Marzà A septentrió, el Puig Margall 437 m, contrafort de la serra de Rodes, és el punt més alt del terme i la fita divisòria amb el del Port de la Selva Per les carenes d’aquest sector passa el límit amb Vilajuïga al NW i Palau-saverdera al…