Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
vall d’Ordesa
Paisatge de la vall d’Ordesa, al Pirineu axial aragonès
© B. Llebaria
Vall del Pirineu axial aragonès, a la província d’Osca, Aragó.
Correspon a la vall del riu Arazas, afluent de l’Ara, al peu del Mont Perdut, i que es presenta encaixada entre parets quasi verticals emmarcada entre el crestam del Circ de Cotatuero, Tres Sorores, serra Custodia i serra de Las Cutas Té uns 12 km de longitud i el riu salva els desnivells formant diversos salts d’aigua, com l’anomenada Cola de Caballo i les Gradas de Soaso La bellesa del paisatge i l’abundància de vegetació pi roig, pi negre, faig i avet feren que fos declarada el 1918 Parc Nacional
Medina de Rioseco
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, a La Tierra de Campos, drenat pel Sequilla.
Cap d’una fèrtil comarca agrícola, li fou concedit pels Reis Catòlics, el 1471, un mercat franc els dijous, i encara actualment és un centre comercial de productes de la terra Conserva algunes indústries de segles passats, principalment adoberies L’església de Santa María s XV conserva una custòdia d’Antonio de Arfe 1552, magnífica peça d’orfebreria de quatre cossos, i el Retaule de la Concepció de la capella dels Benavente, una de les obres més importants de Juan de Juni L’església de Santiago té una portalada plateresca La de la Santa Cruz és atribuïda a Bde Herrera
Sant Genís de Palafolls

Vista aèria de Sant Genís de Palafolls
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic cap del municipi de Palafolls (Maresme), situat al s. del terme, a l’W de les Ferreries, actual cap.
El nucli de cases és centrat per l’església de Sant Genís, fortificada, que conserva elements dels segles XI, XIII, XV i XVI Esmentada ja al segle X dins l’alou de Palatiolo , formà part del terme del castell i baronia de Palafolls Fou coneguda també als s XII-XIII per Sant Genís de Vivelles En depengué la capella de Sant Antoni de Malgrat de Mar o Vilanova de Palafolls fins el 1559 Conserva, entre altres peces d’argenteria, una magnífica custòdia del segle XVI i un copó ostensori del segle XV, així com alguns ornaments interessants, i fins el 1957 hom hi venerà la imatge de la Mare de Déu…
Rigardà
Municipi
Municipi del Conflent, situat a la zona de contacte entre els darrers contraforts del Canigó i la plana regada de la dreta de la Tet que centra Vinçà.
El terme és drenat per la riera de Rigardà dita també de Glorianes , que neix al vessant septentrional de la muntanya de Santa Anna dels Quatre Termes, dins el municipi de Glorianes, i aflueix, per la dreta, a la Tet, prop de Rodés La part muntanyosa del terme és, en part, boscada La superfície agrícola és de 111 ha, amb 64 dedicades a arbres fruiters presseguers, pomeres, cirerers i albercoquers, 42 a la vinya i 15 a les hortalisses enciams El poble 144 h agl 1981 298 m alt és situat a l’esquerra de la riera de Rigardà, al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Julià, on es…
catedral d’Eivissa
Temple principal d’Eivissa, que té com a titular santa Maria.
Al s XIV en degueren ésser construïts l’absis, les cinc capelles absidals, la torre, que té com a base irregular una d’aquestes capelles, i potser una part de la nau L’absis servia de mur exterior de la vila, però la murada de Felip II de Castella ocultà la part inferior també obligà a demolir la sagristia, potser del sXV, però en la reconstrucció 1592 hom degué emprar les mateixes pedres Aquest temple gòtic, acabat al s XVI, fou objecte d’una reedificació 1712-28 que només aprofità les capelles absidals, desfigurades, el campanar i la sagristia, encara avui els elements més destacables Són…
Daroca
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, travessat pel Jiloca.
Envoltada d’una muralla medieval, entre els seus monuments sobresurt la collegiata romànica, reformada als s XV i XVI, on, a la capella gòtica dita dels corporals , és conservada la custòdia reliquiari d’argent daurat, obra de Pere Moragues 1384 El museu parroquial conté bones peces de pintura gòtica Martín Bernat, BBermejo, etc Fou reconquerida per Alfons I d’Aragó 1121 Ramon Berenguer IV, en canvi del reconeixement per part d’Alfons VII de Castella del seu títol de rei d’Aragó 1137, li prestà vassallatge per Daroca Fou seu de nombroses reunions de corts 1196, 1222, 1243, 1311 i…
Sant Bartomeu
Claustre de tres pisos del convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, fundat el 1507 per Ramon III de Cardona
© Arxiu Fototeca.cat
Convent
Antic convent de franciscans observants, de la custòdia de Catalunya, als afores de la vila de Bellpuig (Urgell).
L’ordenà construir Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i comte d’Oliveto, quan era lloctinent de Sicília Erigit sobre un antic eremitori dedicat a sant Bartomeu, es fundà el 1507 i tingué diferents etapes constructives Sembla que al començament es planejà una obra senzilla i austera, però el lloctinent, des d’Itàlia, manà d’augmentar les dotacions Aquest edifici conventual és de planta rectangular i s’organitza a l’entorn de dos claustres centrals El menor, situat prop de l’entrada, és de dos pisos, d’estil gòtic, amb arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d’arcs de mig…
col·legiata de Xàtiva
Església
Església principal de la ciutat de Xàtiva (Costera), dedicada a l’Assumpció de Maria, coneguda per la seu de Santa Maria, erigida en col·legiata el 1413 pel papa Benet XIII des de Peníscola.
La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta amb base…
Sant Francesc de Barcelona

El convent de Sant Francesc de Barcelona segons un gravat antic
© Fototeca.cat
Convent
Antic convent de franciscans conventuals o framenors i, més tard (1567), d’observants, conegut popularment per convent gran de Sant Francesc
, situat a l’antic barri de Còdols de Barcelona, entre la muralla de Mar, el carrer Ample i el passatge del Dormitori de Sant Francesc, les Drassanes i la plaça del Duc de Medinaceli.
Es bastí sobre l’antic hospital de pelegrins de Sant Nicolau, on segons tradició s’havia ja hostatjat Francesc d’Assís 1211 de pas per Barcelona Els franciscans ja hi eren el 1229, començaren a edificar el convent el 1240 i obtingueren del rei Jaume I la cessió de l’antic hospital i terres del veïnatge els anys 1252 i 1258 això permeté l’expansió vers les Drassanes del convent, format per l’església, tres claustres, amb els edificis conventuals entorn seu i un ampli hort que els fou arrabassat en bona part a partir del s XVIII L’església, un notable edifici gòtic d’una nau, fou consagrada per…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina