Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
parc natural dels Ports
Monument a la cabra hispànica al bell mig del parc natural dels Ports
© Fototeca.cat
Espai natural
Zona dels ports de Beseit declarada parc natural l’any 2001 per la Generalitat de Catalunya.
Ocupa una extensió de 35051 ha, repartida entre les comarques de la Terra Alta Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte, el Baix Ebre Alfara de Carles, Paüls, Roquetes i Tortosa i Montsià Mas de Barberans i la Sénia Per la seva situació, a cavall entre la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric, presenta una bona diversitat de valors naturals Les comunitats vegetals inclouen espècies eurosiberianes i boreoalpines, al costat d’altres típicament mediterrànies A l’estatge inferior domina la màquia de garric i margalló, i a les zones més fresques el carrascar A l’estatge submediterrani…
Pomerània
Castell de l’orde teutònic, fortalesa més gran d'Europa i que és declarada patrimoni de la humanitat
© Oficina de Turisme de Polònia
Geografia històrica
Regió del litoral bàltic de límits fluctuants en el curs del temps, entre Prússia, a l’E, i Mecklemburg, a l’W.
Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès…
Elsene
Residència Solvay a Elsene, considerada l’obra més important de l’arquitecte Victor Horta i declarada patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco
© OPT / Ricardo de la Riva
Ciutat
Suburbi de Brussel·les, Bèlgica, al sud-est de la capital.
Constitueix un nucli important d’indústria tèxtil, metallúrgica, química i alimentària
parc natural de l’Albufera
Zona declarada protegida el 1986 pel Consell de la Generalitat Valenciana.
La seva extensió és de 21 000 ha i protegeix els ecosistemes de l’Albufera, de la Devesa de l’Albufera i de la marjal circumdant És important per la seva riquesa ornitològica més de 260 espècies d’aus, unes 80 de les quals hi nidifiquen Comprèn part dels municipis de València, Massanassa, Catarroja, Alfafar, Silla, Sollana, Sueca, Albalat de la Ribera, Algemesí i Cullera
Piedrahita
Municipi
Municipi de la província d’Àvila, Castella i Lleó, situat al peu de la serra homònima i delimitat al N pel riu Corneja, afluent del Tormes.
Centre comarcal, agrícola i ramader La vila ha estat declarada Conjunt Històrico-Artístic
Pliego
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, drenat pel riu homònim, prop de l’embassament de La Cierva.
Agricultura, ramaderia i indústries derivades A la vila, hi destaca l’església de Santiago, declarada Monument Històrico-Artístic
illa de Caramany-Fluvià
Reserva Natural Parcial que comprèn 19 ha del municipi de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) al curs del Fluvià.
Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de preservar i protegir espècies d’ocells aquàtics
Pedra
Vista de Sant Julià de Pedra
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al SE de la vila, prop del límit amb el terme de Riu, al peu de la serra de Moixeró.
L’església de Sant Julià, romànica segle XI, es troba en estat ruïnós Fou declarada 1984 monument historicoartístic per la Generalitat de Catalunya
Font Groga
Reserva natural parcial de 112,8 ha situada a la capçalera de la vall de Sant Medir (Vallès Occidental), a l’obaga de la serra de Collserola.
Fou declarada espai natural de protecció especial el 1986 i presenta una vegetació mediterrània d’alzines i roures Forma part del Parc Natural de Collserola
Cheviot Hills
Serra
Alineació muntanyosa de Gran Bretanya, que forma el límit entre Anglaterra i Escòcia.
És constituïda essencialment per calcàries i granit, i les seves formes arrodonides són cobertes per pastures que alimenten una preada ramaderia raça xeviot El 1955 fou declarada parc nacional