Resultats de la cerca

Establerta en un camp d’explotació aurífera, ha crescut per absorció d’altres centres miners, com Maraisburg El sector més proper a Johannesburg és industrial i de residència degradada, mentre que l’occidental s’estén com a àrea residencial moderna Té manufactures de ferro, acer i tèxtils

El terme és accidentat per la serra que separa la vall de la Castellana de les Garrotxes de Conflent La vegetació natural, força degradada, presenta petits rodals de bosc a la part baixa del terme Hi ha unes 60 ha conreades, amb unes 25 ha d’arbres fruiters presseguers i pomeres, unes 5 ha d’hortalisses i unes 10 ha de vinya La ramaderia compta amb més de 180 caps de bestiar boví Aquest escàs desenvolupament de l’agricultura fa que la població dibuixi una corba descendent des del 1851 El poble 104 h 1982, situat a 560 m alt a la dreta del riu de la Castellana, aigua amunt dels…

La costa, molt retallada, ha pres el nom de Costa Vermella La seva unitat geogràfica li ha valgut de constituir, des de la reestructuració administrativa de l’Estat francès, el cantó de la Marenda La zona muntanyosa de l’Albera, que havia estat molt boscada especialment alzines sureres, que donaren base a la indústria tapera, actualment és molt degradada La vinya, que arriba fins als 500 m, produeix tradicionalment un vi d’una gran qualitat vi de Banyuls Per evitar l’erosió deguda als forts pendents, les terrasses són tallades en la forma dita de peus de gall Els ports més…

El sector septentrional és accidentat pels contraforts orientals de la serra d’Almudaina 971 m, i és ocupat per una vegetació natural degradada pinedes i garrigues Hom conrea el 43% de la superfície municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu els conreus més estesos són el de cereals i d’oliveres el d’ametllers i la vinya són subsidiaris La terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa Hi ha ramaderia d’ovins, que aprofiten les pastures comunals La població ha minvat en un 43% del 1900 al 1965 A partir del 1975 s’ha estancat El poble 136 h 2006,…

El 67% el terme és ocupat per la vegetació natural degradada boscs i pins i extenses àrees de matolls els conreus són localitzats als vessants baixos, on formen feixes L’agricultura, bàsicament de secà 342 ha, produeix cereals, ametllers i oliveres, que s’han expandit a expenses de la vinya, actualment desapareguda el regadiu 39 ha d’hortalisses aprofita aigües temporals dels barrancs de Foral i d’Alfafara La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa Els ramats ovins aprofiten els pasturatges naturals Antigament hi hagué un actiu comerç…

És un gran altiplà d’uns 210 000 km 2 i una altitud superior als 600 m, limitat al N, E i S per una sèrie de serralades i obert per l’W Geològicament és un antic massís hercinià peneplanat, afectat pels plegaments alpins i recobert per materials sedimentaris formats per dipòsits terciaris i quaternaris Els plegaments alpins originaren la formació de la serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica i Sierra Morena, serralades que l’encerclen, i alhora fracturaren el massís aixecant al centre el sistema Central i els monts de Toledo i el feren bascular vers l’W El sistema Central divideix l’altiplà…

Encaixa al nord i a l’est la cubeta de Móra Ribera d’Ebre i Priorat, i tanca, passada la plana del Burgar el seu límit oriental, la serra de Tivissa Ribera d’Ebre a l’oest davalla fins a l’Ebre, i al sud i al sud-est és continuada per les serres de la Capcida i del Boix i els morrals del Cantdelgall i de Cabrafeixet i el Montaspre, i al sud del coll d’Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l’anomenat bloc de Cardó L’abrupta vall de Cardó , oberta vers el nord-oest i continuada per la vallada de Costumà, és drenada pel barranc de Cardó , afluent,…

Bé que dominen les margues miocèniques marines, el travessen una sèrie de turons que enllacen el puig de Randa ja dins el terme d’Algaida amb les serres de Llevant ses Tres Fites 342 m alt, al SW, termenal amb Algaida i Llucmajor puig de Sant Miquel 239 m alt, amb l’església i l’ermitatge de Sant Miquel de Montuïri, a llevant de la vila el Cugulutx 185 m alt, termenal amb Porreres i Sant Joan al NW s’eleva la petita serra de son Boivàs, i la de Meià al NE L’alzina 113 ha ha estat desplaçada en part pel pi blanc 287 ha i la màquia d’olivella 99 ha més o menys degradada Els conreus ocupen el 85…

Pren el nom de Besòs esmentat ja el 909 des de la confluència, prop de Montmeló, dels dos primers Encapçala la seva conca —1 029 km 2 — la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny Desguassa a la Mediterrània, entre Barcelona i Badalona, per un petit delta que la mar va destruint Travessa la Serralada de Marina per l’estret de Montcada, via de penetració al Vallès la vall del Congost —el seu afluent principal—, encaixada profundament en el muntanyam de capçalera, és la via natural d’accés a la plana de Vic i cap als Pirineus De…

El territori és format per materials sedimentaris de la Depressió de l’Ebre, inclinat cap al N i cap a les tres valls fluvials del riu d’Algars límit oriental, del Matarranya, al centre, i del Guadalop límit occidental És ondulat vers la perifèria turons de Coros, 471 m alt de Tremp, 521 m els Germans, 492 m La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada L’únic dels tres rius aprofitats per al regadiu és el Matarranya séquies Principal, de les Aldovares Altes i Baixes, de les Assurdes Baixes, de la Noguera, de l’Horta de Maella, a la riba esquerra de la…