Resultats de la cerca
Es mostren 3525 resultats
catedral de Solsona
La catedral de Solsona
© Fototeca.cat
Església
Antiga església del monestir de Solsona (Solsonès), erigida en catedral el 1593 en crear-se el nou bisbat de Solsona.
Correspon bàsicament a l’església ampliada i consagrada el 1163 Consta de tres naus, amb volta de canó seguit, amb un transsepte molt estret i tres absis, el major en un pla superior als secundaris Els absis són decorats interiorment amb arcuacions que descansen sobre columnes, amb capitells treballats, i els absis menors són decorats en llurs extrems amb arcuacions cegues, i el major, amb una cornisa sostinguda per permòdols El campanar és ornat també d’arcuacions cegues i té finestrals amb columnes i capitells al primer pis la part superior fou renovada al s XVI El claustre, construït pel…
estany d’Espolla
Estany d’Espolla després d’una temporada de pluges
Museu de Banyoles
Estany
Petita llacuna que apareix al N-NE de l’estany de Banyoles només després d’una temporada de pluges fortes situada entre els municipis de Fontcoberta i Porqueres (Pla de l’Estany).
L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor, on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic 100 m de gruix Les aigües sortints d'aquest estany formen un rec que transcorre a través del…
Santa Magdalena
Aspecte de Santa Magdalena després de la restauració
© C.I.C. - Moià
Ermita
Ermita situada en un petit serradet del municipi de Talamanca (Bages), uns 3 km més avall del poble en direcció a Navarcles.
D’estil romànic segle XII, de la construcció original només restaven alguns murs i l’absis, molt deteriorats, abans que el 2009 fos cedida al municipi per un particular Al juliol del 2016 s’inaugurà la restauració completa de l’església, portada a terme per la Diputació de Barcelona i el consistori, incloent-hi l’absis, la campana i una antiga cisterna al costat de l’edifici principal A prop de l’ermita s’inaugurà, a més, un centre d’interpretació de la història de Talamanca i de la tradició agrària i vinícola del municipi Al voltant de l’església s’han recuperat vinyes i barraques de pedra…
Estadi de Sarrià
L’Estadi de Sarrià poc després de la inauguració
Mundo Deportivo / Bert
Futbol
Estadi de futbol del barri de Sarrià de Barcelona.
Hi jugà el Reial Club Deportiu Espanyol entre el 1923 i el 1997, i fou un dels principals referents del futbol català La seva construcció es gestà en ple auge del futbol, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol El Futbol Club Barcelona havia inaugurat el camp de les Corts al maig del 1922, el València i l’Atlético de Madrid també havien estrenat camp i l’Athletic de Bilbao havia millorat San Mamés En canvi, sobre el club blanc-i-blau hi havia una ordre de desnonament del camp que utilitzava De cara a la temporada 1922-23, l’Espanyol estava preparant un gran equip amb el retorn de Zamora, però…
Sant Martí Xic
Esglèsia de Sant Martí Xic, després de ser restaurada el 1984
© Fototeca.cat
Església
Nom donat a l’antiga església de Sant Martí de Voltregà
, romànica, del municipi de les Masies de Voltregà (Osona).
És situada en un collet sota les ruïnes del castell de Voltregà 854 m alt Fou erigida vers el 1097 i tingué la categoria de parròquia fins al s XIV, que es fusionà amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà Es conserva sencera, però en estat ruïnós
santuari de Foix
Santuari de Santa Maria de Foix, després de la seva restauració del 1982
© Fototeca.cat
Santuari
Edifici històric del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès).
Lübeck
Interior de la catedral de la ciutat alemanya de Lübeck, restaurada després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del land de Slesvig-Holstein, Alemanya.
Situada a l’estuari del Trave, és port fluvial Té indústries diverses i drassanes Fundada el 1143 per Adolf II, comte de Holstein, sobre les ruïnes d’una antiga vila destruïda pels eslaus el 1139, el 1158 fou cedida a Enric el Lleó, el qual li atorgà una carta de drets comunals Després de la victòria de Bornhöved contra els danesos 1227 la ciutat consolidà la seva independència, atorgada el 1226 per Frederic II Al s XIII experimentà un gran apogeu econòmic monopoli del comerç amb la Bàltica i l’Europa del nord i esdevingué capdavantera de la Hansa En declinar aquesta, la ciutat també decaigué…
Sant Romà
Capella de Sant Romà després de la seva restauració, a Santa Maria de Miralles
© Fototeca.cat
Església
Caseria
Església i caseria, cap del municipi de Santa Maria de Miralles (Anoia), situada al fons de la vall, prop de la carretera, on es traslladà vers el 1915 la parroquialitat de l’antiga església, situada prop del castell.
El 1413 consta existent amb el nom de Florensola, i més tard de Fransola Fou restaurada el 1913, i el 1916 fou ampliada i hom construí al seu costat la rectoria
Mare de Déu de les Neus
La Mare de Déu de les Neus després de la restauració del 2013
BR29 Arquitectes
Ermita
Ermita romànica del poble d’Àrreu, municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà).
riera de Llémena
La riera de Llémena després del pas del temporal Glòria (23 de gener de 2020)
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
Riera
Afluent esquerre del Ter que rega el SE de la Garrotxa i l’W del Gironès.
El formen els barrancs de Matabous i la Fosca, al municipi de Sant Aniol de Finestres, que neixen al peu dels volcans de Santa Pau, prop del coll de Fontpobra, entre les petites serres de les Medes i Pelada SW, que separen la vall de Llémena de la d’Hostoles, i el robust horst de les serres de Finestres i Rocacorba, que la separa de les conques del Terri i la riera d’Adri Des de Sant Aniol a Sant Esteve de Llémena i fins passat Sant Martí de Llémena ja al Gironès la carretera de Girona en segueix la riba dreta, amb la qual emmarca un sector de conreus de secà Entre Llorà i Ginestar de Llémena…