Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
Rosal de la Frontera
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, drenat pel riu Chanza, a prop dels Picos de Aroche i dels Altos de la Peramosa.
Municipi turístic, ha estat determinat econòmicament per la seva funció de pas fronterer amb Portugal
Ordes
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, delimitat a l’W pel riu Lengüelle i a l’E pel Samos, afluents del Tambre.
És un terme ric en boscos i pastures, que n'han determinat l’activitat econòmica explotació forestal i ramaderia principalment
Kütahya
Ciutat
Capital de l’il homònim, a l’Anatòlia Occidental, Turquia.
La seva posició a la riba del riu Porsuk, a la gran ruta entre la regió de Màrmara i les planes de Mesopotàmia ha determinat fases d’expansió i decadència, segons la variable importància de les rutes comercials A mitjan s XX experimentà un procés d’industrialització, amb l’establiment de refineries de sucre, adoberies, indústria química nitrats, producció de catifes i fabricació de pipes de sepiolita escuma de mar obtinguda en jaciments propers
Síbaris
Història
Antiga colònia grega fundada pels aqueus del Peloponès, vers la segona meitat del s VIII aC, a la costa del golf de Tàrent.
Bé que no ha pogut ésser determinat amb precisió l’indret exacte de la ciutat primitiva l’actual Sibari, a la plana homònima, és només un nus ferroviari, hom sap que aquesta florí ràpidament gràcies a l’agricultura, la pastura i el comerç Fundà altres colònies i conquerí la supremacia de les ciutats veïnes Sembla, però, que la seva riquesa excessiva afavorí la mollície dels seus habitants, que foren derrotats, vers el 510 aC, pels crotoniates
el Gaià

Curs del Gaià al seu pas per Vila-rodona
© Alberto González Rovira
Riu
Riu que neix a les serres de la Brufaganya i de Queralt i que desguassa a la Mediterrània, després de travessar el Camp de Tarragona, al peu del castell de Tamarit (Tarragonès).
Té uns 85 km de longitud La seva capçalera, als entorns de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà, és a la Depressió Central Catalana, on recull les aigües de l’ermita de Sant Magí i de Pontils, entre altres Travessa la Serralada Prelitoral estret de Gaià i corre pels plans d’Aiguamúrcia i Vila-rodona Envolta després l’extremitat ponentina de la serralada Montmell i Bonastre, on s’encaixa breument a l’estret de Cadernal Finalment, passats els plans del Catllar, arriba a la mar No té afluències importants, i el règim de les seves aigües és determinat per les pluges els aiguats…
jaciment de Morella
Jaciment paleontològic
Important jaciment paleontològic de l’Aptià, al Cretaci inferior, situat a Morella, els sediments del qual tenen una cronologia d’entre 113 i 96 milions d’anys.
Les primeres troballes de dinosaure es remunten al 1873, arran de les prospeccions realitzades per Juan Villanova, que atribuí les primeres restes a un iguanodont Entre el 1914 i el 1927, José Royo Gómez localitzà material fossilífer determinat com a Iguanodon i Megalosaurus i altres gèneres de dubtosa determinació Entre el 1978 i el 1980, l’Institut Paleontològic MCrusafont de Sabadell realitzà diverses campanyes, de resultes de les quals es publicaren diversos treballs i una monografia sobre els dinosaures de Morella S'han descrit restes de teròpodes — Coeluridae sp i…
la Jana

Aspecte del campanar de l’església de Sant Bartomeu de la Jana
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat a les planes i els turons que s’estenen al sud de la serra del Solà i a l’oest de la Bassota, en direcció al riu Sec o rambla de Cervera.
El secà en cobreix gairebé el 90% de la superfície total 1740 ha, repartit bàsicament entre vinya i oliveres La manca de desenvolupament industrial al poble limitat a l’elaboració d’oli i de vi ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i de Vinaròs El 71% de la població activa treballa en l’agricultura La vila 823 h 2006, janencs o janers 299 m alt és situada al pla, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església parroquial de Sant Bartomeu és de la fi del segle XVII Hi eren notables les peces d’orfebreria tortosina i santmateuana…
Tisza
Riu
Riu de l’Europa central, un dels principals afluents del Danubi (976 km).
Neix als Carpats septentrionals, a Ucraïna, i discorre en direcció W forma en un petit tram el límit fronterer entre Romania i Ucraïna Continua en direcció W i entra a Hongria, on ja és un riu de plana després flueix en direcció N fins al punt de trobada de les fronteres d’Ucraïna, Eslovàquia i Hongria, i tot seguit pren la direcció S Travessa Hongria de N a S en una longitud de 600 km i rega la gran plana agrícola de l’Alföld després de passar per Szeged, entra a Iugoslàvia, on rega la Vojvodina, i desemboca al Danubi per l’esquerra, uns 45 km al N de Belgrad És un riu de plana, el règim del…
Bahía Blanca
Ciutat
Ciutat de la província de Buenos Aires, Argentina, situada a les vores de la badia homònima.
És un nucli industrial important indústries derivades de l’agricultura i la ramaderia, tèxtils, de frigorífics i un centre comercial molt actiu, que centralitza l’exportació de llana, carn i blat de la Pampa meridional La ciutat no té port, però hom fa el comerç pels ports de Nacional, Ingeniero White, Galván, General Cerri i Belgrano on hi ha una base naval, cadascun d’ells especialitzat en un determinat producte Té refineria de petroli, oleoducte i gasoducte Centre d’ensenyament superior amb la Universidad Nacional del Sur, fundada el 1956 És un nus de comunicacions ferrocarril…
Montesquiu
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi de Vallbona de les Monges (Urgell), al SE del poble, situat a 629 m alt. entre dues valls.
Les cases del poble estaven arrecerades en un pendent assolellat que tenia al cim l’antic castell de Montesquiu, entre les partides de les Comeseuques i de la Roca-grossa, i s’allargava en forma de raval en direcció a la font del poble que ara ha desaparegut Les restes del castell i l’església van ser desmuntades pel comú de Vallbona, a mitjan segle XIX, per a fer la parròquia Encara es pot veure la mesura original dels tres quartans, excavada a la roca, dos sarcòfags i la pica d’aigua beneita segle XIII Actualment, de l’antic llogaret de Montesquiu, solament en resta un munt de pedres…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina