Resultats de la cerca

El castell de Clarà mostra encara les seves abundants ruïnes i torre mig partida prop del Mas Coromines, on és ben visible la capella de Sant Andreu Els seus antics senyors, els Clarà i els Rocafort, dominaven sobre la major part del terme segles XI-XIII fins que foren desbancats pel llinatge dels Planella Els primers documents del segle X parlen d’un castell de Moià, que ben aviat desapareix de la documentació aquestes mencions o bé es refereixen a una primitiva fortificació situada a l’indret de la vila, desapareguda, o bé és una manera arcaica de designar el castell i terme de…

Conserva elements fortificats del segle XIII i manté el cognom antic i la documentació des d’abans del 1270

Desaparegué molt aviat de la documentació, i la defensa del lloc fou assegurada per la força de Cartellà, amb la qual no s’ha de confondre Es trobava prop de l’església de Sant Llorenç de Maçanet

Hi hagué el castell de Sarreganyada , que li donà el nom, propietat de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, que el 1020 el llegà al seu fill Guillem I Del 1136 al 1310 pertangué a la família Montcada, i el 1356 el tenia Ramon de Gurb per Bernat III de Cabrera, comte d’Osona Després desapareix de la documentació Hom creu que el santuari de Bellmunt era en els seus inicis la capella del castell

L’església parroquial Sant Andreu conserva els elements romànics Hi han estat trobades restes romanes Prop del poble hi ha el petit veïnat de Sant Per Disposa de dos hotels i diversos xalets i apartaments La documentació hi diu Casal l’any 1278 i vila de Casalibus l’any 1298 Com ja hem apuntat abans, el dia 13 de novembre de 1313 els quatre cònsols i els vint-i-un caps de casa de la ville de Casalibus juraren fidelitat al rei Jaume II a l’església de Sant Martin de Gausac

L’església parroquial de Sant Roc, annexa a la de Benòs, és romànica, i conserva la pica beneitera i les fonts baptismals primitives, així com algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular Sobresurt la Casa Socasau Pertanyia al terçó de Lairissa El seu nom figura com a Bergons l’any 1278 i Begos en la documentació restant El 23 de desembre de 1313 els seus quatre cònsols i dotze caps de casa juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II

La capella, a la carena d’una serra, es troba prop del gran mas de Montconill El nom de Còdol-rodon el degué rebre del gran còdol amb una creu que hi ha prop de la capella Fou erigida el 1377, en un pur estil gòtic i amb un notable portal amb capitells i arquivolta ogival, ampliada el 1805 i decorada interiorment el 1864 El lloc de Còdol-rodon apareix força vegades esmentat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria dels Prats de Rei i de Bages

L’actual església parroquial de Sant Tomàs del 1731 conserva una làpida sepulcral de marbre encastada prop de la porta que mena al campanar, amb un bell monograma de Crist entre una estrella de quatre puntes i una creu grega dins un cercle, i l’absis semicircular de la primitiva església romànica A l’interior, té una pica beneitera renaixentista sostinguda per un pedestal romànic i un Crist segles XII-XIII Apareix en la documentació de l’any 1278 al 1313 amb els noms de Canarilh, Casaril, Casarihl i Casarillo El 12 de novembre de 1313 els quatre cònsols i vint caps de casa de la…

Situada al marge esquerre del riu Razdan, afluent de l’Araxes Abans del 1917 no arribava als 30000 h i el 1954 ja en tenia 200000 aquest ràpid creixement és degut a la seva prosperitat econòmica Rep de les altres regions d’Armènia primera matèria diversa coure, cromita, marbre, raïm, llana La indústria, que dona més de la meitat del producte industrial de la república, és molt diversificada química, metallúrgica, de maquinària i alimentària Centre cultural armeni i d’ensenyament superior Universitat de l’estat de Yerevan, fundada el 1920, i Acadèmia de Ciències d’Armènia Erevan és unida al…

El nucli és un petit conjunt de cases, amb carrerons i arcs de passatge coberts, molt evocadors dels petits nuclis agrupats de la vella Segarra Se'n destaca Can Ribalta, una gran casa refeta en part el 1760, ornada amb arcs de pedra i amb un gran escut portat de fora La seva església parroquial Sant Joan depenia de la de Boixadors, i amb aquest poble formà un municipi al segle XIXÉs un petit edifici rectangular amb sagristia i capella annexa al costat de migdia, i un doble campanar d’espadanya, refet al segle XVII i ha restaurat posteriorment És un lloc ric en aigües sota el qual neix el…