Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Fonolleres

Església i castell de Fonolleres, que dominen aquest petit agregat de Granyanella (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Granyanella (Segarra), en un tossal, a la dreta del riu d’Ondara, dominat pel castell de Fonolleres
.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria El lloc és esmentat ja el 1118
Sawatch Range
Serralada
Serralada de les muntanyes Rocalloses, al centre de l’estat de Colorado, EUA.
Hi dominen els materials paleozoics El cim més elevat, i també el més alt del Colorado, és el mont Elbert 4 395 m
Perellós
Despoblat
Despoblat del municipi d’Òpol i Perellós (Rosselló), situat sota la serra de Perellós, a uns 360 m d’altitud.
Les ruïnes del castell de Perellós centre del vescomtat de Perellós, dominen el poble, juntament amb l’església parroquial de Sant Miquel, romànica Formava un municipi independent fins el 1970
Las Combarèlas
Cova
Cova amb pintures paleolítiques, al poble de Las Eisiás de Taiac (Salardès), una de les més famoses del grup de la Dordonya, descoberta l’any 1901.
Hi dominen les representacions de bisons i de cavalls, però també d’altres animals mamuts, rens, ossos i felins Hi ha també figures antropomorfes i signes abstractes Sembla correspondre a l’època magdaleniana
Taihang Shan
Serralada
Muntanyes del NE de la Xina, entre els sheng de Shanxi, Hebei i Henan.
Dominen i delimiten la plana nord del Huang He És un massís antic, complex de falles i flexions, orientat en sentit SW-NE El seu extrem NE arriba fins a prop de Pequín
castell de Saldes
Vista aèria del castell de Saldes
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Saldes (Berguedà).
Situat sobre els espadats que dominen el poble de Saldes , algunes de les sales del qual han estat reconstruïdes, amb l’aprofitament dels materials originals Cap a un extrem de l’edificació es conserva l’antiga església del castell, dedicada a Santa Maria
Sistema Prebètic
Serralada
Part de les serralades Bètiques; s’estén des de Martos (Jaén) fins a l’interior del cap de la Nau (Marina Alta).
Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern formacions al N d’Alcoi-Bèrnia costa de la Safor i del Marquesat i intern faixa fins a Monòver-Alacant litoral de la Marina
Alfara de la Baronia

Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, al límit amb l’Alt Palància (i amb la zona de llengua castellana del País Valencià), entre el riu Palància, al N, i la serra Calderona, al S.
El territori és drenat, a més, per la rambla d’Àrguines, que desemboca al Palància en aquest terme Hom distingeix una part plana, a la vall del riu, intensament conreada, i una zona muntanyosa coberta de pinedes, de propietat municipal, a més d’una zona intermèdia ocupada per conreus de secà, allà on l’aigua no arriba o on el terreny comença a ésser accidentat El sector forestal ocupa 350 ha un 30% de la superfície del terme al regadiu 85 ha dominen el conreu de tarongers 56 ha i l’horta Les terres de secà ocupen 665 ha el 57% de la superfície del terme i hi dominen…
Falgars d’en Bas
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), prop de la vora oriental de l’altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra.
L’altiplà és limitat, al nord, per l’acinglerada serra de Llancers, que el separa de la vall de Joanetes i, per l’est, pels cingles de Falgars , que dominen la plana d’en Bas L’església parroquial de Sant Pere, romànica, fou restaurada al s XVI Formà part de l’antic terme de Joanetes
les Dolomites
Les Tre Cime di Lavaredo, a les Dolomites
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Alps orientals, al nord-est d’Itàlia, que s’estén entre els rius Adige i Isarco a l’oest, Rienza al nord, Piave a l’est i Brenta al sud.
De calcàries dolomítiques molt erosionables, ha donat un paisatge característic, anomenat dolomític , on dominen les agulles i torres i els grans contrasts entre la roca nua de les altes parets verticals i el material detrític dels peus de muntanya, coberts de bosc i pastures Els cims més importants són el Marmolada 3342 m, Cristallo 3216 m i Antelao 3264 m
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina