Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Pesaro
El palau ducal de Pesaro (ss XV-XVI)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Pesaro i Urbino, a les Marques, Itàlia.
Centre de comerç i comunicacions manufactures de majòliques, indústries tèxtils i alimentàries Bisbat catòlic Palau ducal s XV-XVI, castell s XV i Villa Imperiale s XV Al museu, hom guarda peces de la millor ceràmica feta al país L’antiga Pisaurum es convertí en colònia romana el 184 aC Possessió bizantina, passà, amb la donació de Pipí, a domini pontifici Després, en foren senyors els Malatesta des del 1285, els Sforza des del 1445, Cèsar Borja 1500-03, els Della Rovere, ducs d’Urbino des del 1512, i del 1631 al 1860 formà novament part dels Estats Pontificis
ducat de Parma

Casa ducal de Parma (dinastia dels Borbó-Anjou)
©
Història
Territori senyorial centrat a la ciutat de Parma.
Creat pel papa Pau III el 1545, amb inclusió de Piacenza, l’atorgà al seu fill, Pere Lluís Pere Lluís I de Parma Assassinat aquest 1547, fou ocupat per Milà El 1558 Felip II de Castella el tornà a Octavi Farnese Octavi I de Parma Els ducs següents d’aquesta dinastia foren Alexandre 1586-92, Ranuccio I 1592-1622, Eduard I 1622-46, Ranuccio II 1646-94, Francesc 1694-1727 i Antoni 1727-31, que morí sense fills El ducat passà aleshores a Carles de Borbó 1732, fill de Felip V d’Espanya, i el 1735, a Àustria, que en féu duc Francesc II 1738-48 Però, ocupat per Espanya 1745, passà, amb Guastalla,…
ducat de Borbó

Armes dels ducs de Borbó
Història
Ducat-paria francès creat el 1327, sobre la senyoria de Borbó, a favor de Lluís, comte de Clermont i senyor de Borbó (Lluís I el Gran, mort el 1342), fill de Robert de França, comte de Clermont (fill de Lluís IX), i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borbó.
Fou la primera creació d’un ducat per part d’un rei capetià La senyoria estigué a mans dels Dampierre 1228, passà als Borgonya 1283 i als Capets 1310, fundadors de la primera dinastia ducal El 1523 l’apanatge de Borbó passà a la corona La segona dinastia ducal de Borbó s’inicià quan el ducat de Borbó fou conferit als prínceps de Condé principat de Condé, i durà fins a la seva extinció, el 1830 De la primera dinastia de la casa ducal de Borbó sortiren diferents línies la dels comtes de la Marca comtat de la Marca i ducs de Vendôme ducat paria de Vendôme…
Nemours
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Marne, França, situada a la vora del Loing.
Tallers de vidre bufat Fou el centre del ducat de Nemours Església del s XVI i castell ducal, refet als s XV i XVI
Sankt Veit
Ciutat
Ciutat del land de Caríntia, Àustria, prop del riu Glan.
Capital de la Caríntia fins el 1518, conserva el castell ducal dels s XV-XVI A prop es troben els castells de Frauenstein i Hunnenbrunn És lloc d’estiueig Té fàbriques tèxtils i serradores
Martina Franca
Ciutat
Ciutat de la província de Tàrent, a la Pulla, Itàlia.
És bisbat, i hi destaquen l’antic palau ducal, del s XVII, i la catedral, del XVIII Hom hi cria una raça especial d’ases Hi ha elaboració de formatge i producció de llana
Calenberg
Territori del Sacre Imperi pertanyent al cercle de la Baixa Saxònia.
Fora d’un curt període al s XV, restà sempre lligat a branques de la família güelfa dels ducs de Brunsvic El castell de Calenberg fou residència ducal fins al trasllat d’aquesta a la ciutat de Hannover
Oldenburg
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya, al punt d’unió del canal Weser-Ems amb el Hunte.
Port fluvial, centre comercial i nus de comunicacions, amb indústries mecàniques, tèxtils i de conserves càrnies les més importants d’Alemanya Té universitat Conserva la catedral, gòtica luterana, i el palau ducal s XVIII Fou centre de l’estat homònim
Brienne-le-Château
Localitat
Localitat del departament d’Aube, a la Xampanya, França.
D’aquesta localitat prengué el nom la família comtal, després ducal, dels Brienne Al s XVIII hom hi establí una escola militar, on s’educà Napoleó I 1779-84 Prop d’aquesta localitat Napoleó vencé els aliats durant la campanya de França 1814
principat d’Eisenach
Història
Territori del Sacre Imperi, al cercle de l’Alta Saxònia.
Vers el 1150 passà als landgravis de Turíngia, i fou la residència d’una branca de la línia ernestina de la casa ducal de Saxònia Més tard 1644 pertangué a la branca dels ducs de Saxònia-Weimar, que esdevingueren 1741 ducs de Saxònia-Weimar-Eisenach
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina