Resultats de la cerca

Centre industrial alimentació, fusta i miner ferro, equipat amb una termocentral Fundada el 1707 com a plaça fortificada, dugué el nom d' Ust'-Abakanskoje fins el 1931

L’explotació de les mines hi és en regressió hi ha indústria alimentària i tèxtil La població fou fundada en la colonització de la Sierra Morena que, en temps de Carles III, dugué a terme Olavide 1767

L’església parroquial Sant Pere era un antic monestir de Sant Pere de Tercui , fundat el 1061 per monjos de Sant Pere de Rodes el lloc passà a dependre de Lavaix Els rectors duien encara al s XIX el títol de pabordes, títol que dugué el superior de la comunitat almenys des de mitjan s XIII

La capital és Ahvāz Situat entre la plana de Mesopotàmia, al N, i el Zagros, al S, és fronterera amb l’Iraq, i s’obre a la mar pel golf Pèrsic Té una gran importància econòmica els anys setanta hom hi dugué a terme extensos treballs d’irrigació Té jaciments de petroli i una gran refineria a la ciutat d’Ābādān

Sorgit els anys trenta com a ciutat jardí, el seu creixement posterior fou impulsat pel procés d’industrialització del Vallès dels anys cinquanta i seixanta La construcció s’hi dugué a terme d’una forma anàrquica i no anà acompanyada de les mínimes obres d’urbanització, mancances que hom començà a resoldre a partir de la instauració dels ajuntaments democràtics Hi ha una escola municipal i el baixador de Santa Perpètua de Mogoda del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses

Accessible pel camí del mas de Vila-seca, és el mateix edifici romànic consagrat el 1105, amb modificacions substancials dels segles XVII i XVIII, època en què s’hi obriren capelles laterals, es féu una nova porta i s’aixecà el campanar de torre a l’angle SW De l’època romànica es conserven la nau amb un absis i l’antiga porta tapiada L'any 2005 es dugué a terme la restauració de l'edici Resta sense culte des de l'any 1930, que fou traslladat a la nova parròquia 

S'estén entre els meridians 160° E a 150° W, al sud del parallel 60° S en una superfície de 414400 km 2 i 330000 km 2 de glaç permanent ice-shelf Comprèn la mar de Ross, part de la Terra Victòria regió costanera i el sector proper al pol L’any 1957 una expedició dirigida per sir Edmund Hillary hi establí una base i l’any 1958 una altra expedició neozelandesa dirigida pel mateix Hillary arribà al pol sud Entre el 1957 i el 1979 hom dugué a terme una gran tasca cartogràfica i d’exploració

Antiga possessió i senyoria de la família Cotoner, la qual, ja al s XVI, començà a parcellar les seves propietats al terme de Petra per tal d’edificar-hi cases en condicions favorables El 1717, a l’inici del règim borbònic, el primer marquès d’Ariany dugué de Madrid una imatge de la Mare de Déu d’Atocha, a la qual fou dedicada l’església d’Ariany construïda el darrer quart del s XVIII en substitució d’una antiga advocació a la Mare de Déu de les Neus el 1935 esdevingué església parroquial Fins el 1981 era del municipi de Petra

Comprenia des de l’Albera a Nemze Nimes, tenia Narbona com a capital i incloïa Carcassona, Besiers, Magalona, Agde, Usès, Elna, Llívia, etc Algun cop s’hi comprenen també alguns comtats catalans del sud dels Pirineus Hom troba usada aquesta denominació des de la primera meitat del segle IX fins a la primera meitat del segle X, amb alguna allusió isolada, almenys fins al començament del segle XII El governador de Gòtia dugué el títol de marquès El primer que hom troba ostentant-lo és Sunifred, pare de Guifré el Pelós, comte de Cerdanya-Urgell, de Barcelona i de Narbona 844-48

A la fi del segle X hom té noticies ja del terme del castell, sota el domini de la nissaga Goscons, que entroncà amb la dels Arquer al segle XIII, i els transferí així la senyoria i els seus vincles L’edificació mantingué fins a mitjan segle XIX una important torre i una capella sota l’advocació de sant Feliu La imatge, que fou traslladada a la seu parroquial, presideix el temple juntament amb sant Pere i sant Iscle  Al final dels anys 1970, el Dr Maluquer de Motes dugué a terme unes excavacions als fonaments del castell que mostraren les restes d’un absis…