Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
Sant Jordi de Cercs

Vista del poble de Sant Jordi de Cercs
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Cercs (Berguedà), al NW del cap del municipi.
L’església romànica de Sant Jordi , s’edificà al segle XII i canvià de titular al segle XVIII Es restaurà a finals del segle XX Prop seu s’edificà el nou barri obrer de les mines de Fígols, que es traslladà des de Sant Salvador de la Vedella
castell de Perapertusa

Castell de Perapertusa
Michael Levine-Clark (CC BY-NC-ND 2.0)
Castell
Important castell del Perapertusès, Llenguadoc, situat a 796 m alt. sobre una aresta de pedra d’uns 400 m de llargada, amb parets verticals de fins a 80 m, al límit dels termes de Rofiac i de Dulhac.
El castell primitiu es bastí a l’extrem est, acabat en un agut esperó i envoltat de muralles amb torres semicirculars a la banda nord, on hi ha la torre, l’església i altres construccions segles XI-XIII segueix un segon cos murat molt ampli, amb esplanada, i un tercer recinte, al punt més alt, dit castell de Sant Jordi , amb església i residència, obra del segle XIII El lloc fou conquerit per Oliba Cabreta de Besalú, que hi edificà un primer castell vers el 980 al principi del segle XII passà als comtes de Barcelona, que el reedificaren i feren consagrar l’església el 1115 El 1258 el castell…
Sant Jaume de Pallars
Convent
Antic col·legi i convent dominicà a tocar de la vila de Tremp (Pallars Jussà), del qual resten escasses ruïnes.
Es trobava dins la demarcació de Talarn, separat de Tremp pel barranc de la riera de Tremp o de les Adoberies, que salvava un pont de pedra reedificat pels frares El convent s’edificà el 1590 sobre una antiga església de Sant Jaume, que és la que donà nom a la casa Fou erigit en collegi de l’orde amb el nom de Schola Christi i s’hi ensenyava gramàtica llatina, filosofia, teologia i moral hom li concedí les mateixes gràcies i privilegis que a les antigues universitats de Lleida i de Perpinyà Era dotat de moltes rendes pel voltant i amb els béns del priorat de Manlleu Fou reedificat a mitjan s…
Garges

Masia de les Garges (Súria)
© Isidre Suñé
Masia
Edifici del municipi de Súria (Bages).
Segons consta en un cens del 1877, era una masia de dos pisos d’alçada El 1918 s'engrandí i s’edificà un tercer pis
la Marina de Torredembarra
Barri
Barri marítim de la vila de Torredembarra (Tarragonès), a l’W del nucli urbà.
S'originà al voltant de les botigues i els magatzems de pescadors, i ha esdevingut un important centre turístic i residencial Al començament del s XX hom hi edificà una església
Sobrevia
Masia
Masia del municipi de Seva (Osona) i antiga quadra de Terrassola, a l’extrem oriental del terme.
Existia el 1230 i fou sempre una gran pairalia Prop del mas s’edificà vers el 1925 una torre per als amos, els Soler de Terrades, obra de Josep Puig i Cadafalch
Santa Margarida de Vinyoles
Santuari
Santuari del municipi de les Llosses (Ripollès), al cim de la serra de Santa Margarida, que limita pel S la vall de les Llosses.
Existia ja el 1208, i sembla que era la primitiva capella del castell de la Guàrdia de Ripoll, que es trobava al peu de la capella El 1854 s’edificà l’església actual
el Remei
Barri
Barri obrer i perifèric de Badalona (Barcelonès), a l’W del centre urbà, al límit amb Sant Adrià de Besòs.
És afectat per la insalubritat atmosfèrica provinent de les nombroses indústries localitzades en aquest sector, i és deficitari d’equipament urbà Vers el 1962 hom hi edificà el polígon Sant Roc, de l’Obra Sindical, travessat després per l’autopista de Mataró
la Fonteta de Sant Lluís
Barri
Barri de València, dins l’antic terme de Russafa, al S de la ciutat, emmarcat per l’actual carretera de València a Alacant, el nou curs del Túria i l’estació de mercaderies del ferrocarril de la Font de Sant Lluís.
Antiga partida rural, hom hi edificà una ermita a Sant Lluís Bertran, que esdevingué vicaria, dependent de la parròquia de Russafa, i el 1902, parròquia independent Hi ha diverses indústries, entre les quals es destaca una de les principals fàbriques de mobles del País Valencià
la Trinitat Nova
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar, actualment del districte de Nou Barris.
És situat entre la Meridiana, la serra de Collserola i la Via Favència Les primeres construccions s’aixecaren el 1953 dependents del PMH El 1955 l’OSH hi edificà 1 153 habitatges i el mateix any l’Instituto Nacional de la Vivienda n'hi féu 480
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina