Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
Alta Verapaz
Serra
Muntanyes de Guatemala, situades a l’W del llac Izabal.
Formades per altiplans elevats, s’hi conrea cafè, canya de sucre, cacau i te
Harlem
Barri
Barri de Nova York situat al NE de Manhattan, entre el Central Park i el Harlem River.
És habitat, bàsicament, per negres, que hi arribaren, provinents del s dels EUA, a partir de la Primera Guerra Mundial, atrets pels salaris elevats i per una tolerància social més gran Prop de Park Avenue hi ha el Harlem hispà, habitat en gran part per portoriquenys i anomenat “El barrio”
Mendoza
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Andina, fronterera amb Xile.
La capital és Mendoza S'hi localitzen els cims Aconcagua, 7 032m i els passos Paso de la Cumbre, 4 064m més elevats dels Andes Al S hi ha alguns sectors volcànics L’agricultura es basa en el conreu de la vinya, de la qual s’obté la major quantitat de producció de tota l’Amèrica del Sud Hi és important la ramaderia porcs, cavalls i vaques Hi ha jaciments de petroli i de minerals d’urani, plom, argent, etc, i té indústria del ciment
Semey
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, al Kazakhstan, a les vores de l’Irtyš.
Indústria alimentària i lleugera Blanqueries Hi ha una important fàbrica conservera i diversos instituts superiors Fundada el 1718 com a fortalesa amb el nom de Semipalatinsk vigent fins el 1991, l’emplaçament original fou canviat per l’actual el 1776 Els assaigs de bombes nuclears, tant en superfície més d’un centenar com subterranis prop de 350, realitzats els anys 1949-82 als voltants de la ciutat han fet que hi persisteixin nivells de radioactivitat perillosament elevats L’emplaçament dels assaigs fou clausurat per ordre presidencial l’agost del 1991
Amazònia
Vista de la selva plujosa equatorial americana de l’Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…
serralada Costanera
Serralada
Alineació muntanyosa dels EUA, paral·lela a la línia de la costa del Pacífic, que s’estén uns 2.100 km entre l’estret de Juan de Fuca, al N, i la península de Baixa Califòrnia, al S.
Al N de les muntanyes Olímpic, un dels massissos més elevats de la serralada 2428 m, se submergeix al Pacífic i origina una cadena d’illes Vancouver, Reina Carlota Al S, la serralada és formada per una sèrie de turons baixos i peneplanats fins a les muntanyes Klamath, que connecten la serralada amb la de les Cascades drenades pels rius Klamath, Trinity i Mad Més cap al S la serralada és formada per una sèrie d’ horste i fosses tectòniques, orientades de NW a SE, àrea de moviments tectònics recents, on forma l’ampla badia de San Francisco
serra de la Mussara
El poble de Maspujols presidit per l’església de Santa Maria, al peu de la serra de la Mussara
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral catalana, al Camp de Tarragona, formada per dos sectors: al N, la plataforma de la Mussara, primer graó de les muntanyes de Prades, entre el Baix Camp i l’Alt Camp, i, al SE, un branc que s’endinsa pel Baix Camp fins al puig d’en Cama (717 m alt.), esquistós, enllà del coll de la Batalla (468 m alt.).
La plataforma estricta, parallela als Motllats i al S d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge Els gresos del Triàsic inferior formen l’anomenat cingle Roig, damunt el qual descansa el cingle Blanc calcàries del Triàsic mitjà, que forma, amb l’anterior, els Altars de Prades El tercer pis és format per les margues i carnioles del Triàsic superior, coronats als sectors elevats pel Liàsic bàsicament calcari, que culmina a 1055 m alt, al pic de la Mussara La vegetació, relativament humida botjars, alzines i roures, és afavorida per les boires persistents “de…
altiplà Mexicà
Altiplà
Sèrie de planells elevats del centre de Mèxic que al N constitueix la continuació de les Grans Planes dels EUA.
La tanquen per tots costats les Sierras Madres mexicanes, per la qual cosa el clima és fred i sec 500 mm anuals de pluja Amb una alçada mitjana d’uns 1 500 m, hom hi distingeix dues parts l’altiplà septentrional, al N, i l’altiplà d’Anàhuac, al S Els materials que la componen són principalment sedimentaris de diverses èpoques des del Plistocè al Quaternari La vegetació de matolls i cactàcies cobreix irregularment la superfície de la regió Els escassos cursos d’aigua es perden sovint en conques tancades anomenades bolsones
Prunet i Bellpuig
Prunet, cap del municipi de Prunet i Bellpuig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al centre dels Aspres, al vessant oriental de la vall del Bulès (límit occidental del terme), fins a la confluència amb el Buletó (límit septentrional).
El sector oriental el Montner, 782 m alt i meridional puig Roig, 863 m alt són els més elevats del municipi i on s’obren els colls de Prunet que comunica amb la plana del Rosselló, del Fortó amb Ceret i de Xetard amb l’alt Vallespir La major part del terme és coberta de boscs i garrigues L’agricultura es limita a 30 ha essencialment pastures i algunes hectàrees de vinya, arbres fruiters i cereals La població, disseminada, ha disminuït dràsticament els darrers decennis El terme es formà per la unió dels antics municipis de Prunet i de Bellpuig Comprèn, a més, el santuari de la…
Sergipe
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a la regió NE, limitat al N per l’estat d’Alagoas, a l’E per l’Atlàntic i al S i a l’W per l’estat de Bahia.
La capital és Aracaju 293 285 h 1980 És un dels estats més petits del Brasil, però un dels més densament poblats 57,2 h/km 2 est 1984 D’E a W hom hi distingeix tres regions fisiogràfiques la costanera, la central, constituïda per una plana, i l’occidental, de terrenys més elevats formant part de l’escut paleozoic brasiler El riu més important és el San Francisco, molt utilitzat per a la navegació i del qual són tributaris els rius més importants de l’estat El clima és humit a la zona marítima i més sec cap a les regions de l’interior La principal activitat econòmica és l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina