Resultats de la cerca
Es mostren 304 resultats
illes Sangihe
Arxipèlag
Arxipèlag a la costa NE de les Cèlebes, Indonèsia, que té com a illes principals la Gran Sangihe, Siau i Tahulandang.
Constituït gairebé totalment per materials eruptius, té quatre volcans en activitat, entre ells l’Awu 1 300 m Hi ha conreus de palmeres cocoteres
el Castell
Barri
Barri del municipi de Premià de Dalt (Maresme), un dels que formen el cap municipal.
Originàriament separat de la resta de barris, s’ha anat conurbant amb ells, i ha conformat el que actualment és el nucli de Premià de Dalt
estret de Tsugaru
Estret marí
Braç de mar que separa les illes de Hokkaidō i de Honshū i que comunica la mar del Japó amb l’oceà Pacífic.
A la seva riba hi ha els ports de Hakodate Hokkaidō i Aomori Honshū, comunicats entre ells per un ferry-boat Túnel ferroviari submarí d’uns 54 km
baronia de Llinars
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que apareix amb aquesta denominació per primera vegada amb Beatriu de Corbera i de Santa Coloma, senyora del castell del Far
(morta vers el 1542), muller de Francesc de Santcliment.
Passà a llurs descendents, el Santcliment, cognominats Corbera-Santcliment, els Rubí, marquesos de Rubí, els Pignatelli i els Jordán de Urríes, marquesos d’Ayerbe, tots ells també cognominats Cobera-Santcliment
baronia de Peralta
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Peralta (avui Peralta de la Sal), a Ribagorça, i que arribà a comprendre, a més, els llocs i castells de Gavasa, Casserres del Castell, Calassanç, Purroi, Montmagastre, Rocafort de Llitera, Pelegrinyó i Sant Esteve de Llitera.
Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
l’Alcudiola d’Alfàndec
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Tavernes de la Valldigna (Safor), als contraforts orientals de la serra de Corbera, prop del poble de Favareta.
El 1547 fou separat del Ràfol d’Alfàndec i erigit en parròquia independent, de la qual depenien Massalali i Favareta, tots ells habitats per moriscs El 1616, després de l’expulsió dels moriscs, fou repoblat, però, actualment, només es conserva l’església dedicada a Sant Llorenç
Romanyà de la Selva
L’església de Sant Martí
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), enlairat a 325 m als vessants meridionals de les Gavarres, a la divisòria d’aigües entre les valls d’Aro i de Calonge.
L’església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, fou de la canonja de Girona Tenen importància els monuments megalítics pròxims el dolmen dit la cova d'en Daina i dos menhirs un d’ells dit la pedra Aguda o de les Goges
Sant Simó
Capella de Sant Simó a Mataró (Maresme)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Mataró (Maresme), a la costa, a llevant de la ciutat, a l’esquerra de la riera de Sant Simó
(o riera de Valldeix
); construït al segle XVI, ha estat erigit modernament en parròquia.
El 1936 desaparegueren els notables exvots que posseïa, molts d’ells de mariners de la costa de Llevant fou restaurada el 1951 Al seu voltant s’estén el pla de Sant Simó , edificat per la part de ponent Procedeix dels exvots d’aquest santuari la famosa Coca de Mataró
la Llum
Barri
Barri de València situat a l’W de la ciutat, entre la carretera de Madrid i el nou curs del Túria.
Fou creat cap al 1960 com a continuació del pla oficial de creació d’habitatges després de la riuada del 1957 consta de blocs de pisos separats entre ells La meitat, aproximadament, correspon al municipi de València, i l’altra al de Xirivella té una sola parròquia, inclosa dins les de València
Siebengebirge
Regió
Comarca de la Renània central, Alemanya.
Malgrat el nom, són trenta, no pas set, els puigs que s’hi aixequen, molts d’ells coronats de castells en ruïnes i amb altures de 300 i 400 m el més conegut és el Drachenfels , que ofereix una bona panoràmica sobre la vall del Rin És parc natural des del 1929