Resultats de la cerca

Sota el llac, cobert de glaç, hi ha la cambra magmàtica del volcà, amb una caldera de 35 km 2 Les erupcions que s’han produït són principalment de tipus subglacial, encara que les pressions que es generen poden provocar fissures al glaç per les quals es produeixen erupcions efusives El 1783, a través de la fissura Laki d’uns 27 km de llarg, tingué lloc l’erupció efusiva més important de la història del volcà s’ejectaren 15 km 3 de lava durant set mesos, juntament amb grans quantitats de diòxid de sulfur i àcid fluorhídric, que danyaren la vegetació de l’illa i…

És el més alt d’Europa, amb 3263 m, i és constituït per una massa de materials de projecció i per lava La superfície és d’uns 1190 km 2 i el perímetre basal d’uns 140 km A més del cràter principal i d’un parell més de grans dimensions, també presenta una gran quantitat de petits cràters adventicis L’activitat és gairebé constant, i les erupcions posen sovint en perill gent, cases i conreus l’erupció del 1669, que destruí una bona part de Catània, ha estat la més catastròfica El 1928 tingué lloc la segona i darrera erupció que destruí una població Mascali, i al llarg dels anys…

La seva morfologia correspon al tipus estrombolià Les erupcions més importants hi foren registrades els anys 1808, 1843 i 1963 Aquesta darrera fou especialment devastadora, i deixà més d’un miler de víctimes mortals El novembre del 2017 tingué lloc una nova erupció, que continuà amb diversos episodis els mesos següents Unes 100000 persones foren evacuades en un radi de 10 km 

Amb una altitud de 5 452 m, és el segon pic més important El cràter té una profunditat de 250 a 300 m i un diàmetre de 800 m El nom en nàhuatl significa ‘muntanya que fumeja’ Inactiu llevat d’emissions de fum ocasionals des del 1702, el 1994 i el 1997 tingueren lloc noves erupcions, la darrera de les quals afectà els estats de Tlaxcala, Morelos, Puebla i Mèxic

És un centre comercial i industrial, i també turístic La ciutat, fundada cap al 1542, després de l’incendi de Ciudad Vieja, al s XVII, esdevingué un dels centres més importants de l’Amèrica castellana La població cresqué molt uns 66 000 h a mitjan s XVIII, però sovint era víctima d’inundacions, erupcions volcàniques i terratrèmols Un d’aquests destruí Antigua el 1773, i aleshores el govern decidí de traslladar la capitalitat a l’actual Guatemala Universidad de San Carlos 1676, que conserva un claustre reconstruït el 1763

Comprèn els termes municipals de Yaiza i Tinajo, en indrets on hi foren habituals les erupcions volcàniques durant els s XVII i XVIII La zona inferior del parc, formada per lava solidificada, presenta una superfície majoritàriament plana El parc és travessat per la Ruta dels Volcans, camí de 14 km, que s’inicia a l’anomenat illot d’Hilario i culmina a una zona de cràters La vegetació, poc abundant, és constituïda fonamentalment per l’argelaga La fauna també hi és escassa amb domini dels rèptils i, sobretot, del llangardaix

La capital és Hermoúpolis 13 877 h 1981 Fins el 1987 formà una única regió administrativa illes de l’Egea, amb l'Egea Septentrional , de semblants característiques geogràfiques illes resultants d’una àrea d’enfonsament de materials calcaris i cristallins, litoral molt retallat, i freqüents erupcions volcàniques i terratrèmols La població, de baixa densitat 50 h / km 2 el 1991 es dedica com més va més al turisme en detriment de les activitats econòmiques tradicionals com són l’agricultura vinya, olivera, tabac, fruiters, la ramaderia ovins i la sericicultura Hi ha artesania…

El seu cràter, anomenat Halemaumau, forma una caldera d’uns 3 km de diàmetre i 1250 m d’altitud que s’enfonsa dins la falda aplanada del volcà Mauna Loa Amb aquest, és el volcà més actiu del món i la principal atracció del Volcanoes National Parc 1916 Les erupcions més violentes han estat el 1790, el 1924, el 1955, el 1975 i, amb caràcter més continu, des del 1983 fins al primer quart del segle XXI Els mesos d’abril i maig del 2018 una sèrie de violentes explosions comportaren l’evacuació de milers de persones de la zona 

El seu territori es divideix entre els municipis de La Orotava, Guía de Isora, Santiago del Teide i Icod de los Vinos Comprén el volcà del Teide 3718 m i el vell cràter de las Cañadas, que resta uns 1700 m per sota El parc rep el seu nom de les carrerades que les successives erupcions volcàniques crearen als vessants del Teide El paisatge és àrid i volcànic La vegetació és constituïda fonamentalment per extensions de matollar de genísties especialment retama , mentre que els arbres són escassos bàsicament pi i cedre canari La fauna és escassa, amb domini dels llangardaixos, i d’…

Amb una orientació NW-SE, travessa Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà Hom hi distingeix dos conjunts un d’origen volcànic, on s’inclouen la Sierra Madre de Chiapas, a Mèxic, l’eix volcànic guatemalencosalvadorenc i els sectors volcànics de Nicaragua, Costa Rica i Panamà i un altre d’origen sedimentari, que comença a l’W de Costa Rica i forma les penínsules de Nicoya i d’Osa, la punta Burica i la d’Azuero L’origen d’aquesta formació es localitza a les acaballes del Terciari, i hi sovintegen els terratrèmols i les erupcions volcàniques La màxima…