Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
sotsvegueria d’Igualada
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (5.148 h [1718]).
El 1233 consta com a sotsvegueria de la vegueria de Vilafranca Al segle XIV desaparegué momentàniament, i reaparegué després del 1381, data en què Igualada passà a formar part de la vegueria de Barcelona El 1467 la integraven Capellades, Castellolí, Claramunt, Espoia, Espelt, Òdena, Orpí, la Torre de Claramunt, Tous i Vilanova del Camí El 1508 el duc de Cardona en féu desmembrar els termes dels castells d’Òdena, Montbui i Claramunt, que foren inclosos a la vegueria de Manresa, però l’escissió fou transitòria, així com la unió de Rubió, Jorba i Copons, a la sotsvegueria d’Igualada…
Aeròdrom Canudas
Esports aeris
Camp d’aviació del Prat de Llobregat.
Antecessor de l’Aeroport de Barcelona, fou construït el 1923 per iniciativa de l’Aeroclub de Catalunya Poc després fou arrendat per la Penya de l’Aire i finalment adquirit pel mateix Josep Canudas, principal divulgador de l’aviació civil a Catalunya Prengué el nom el 1926 perquè fins llavors s’havia anomenat Aeròdrom Civil del Prat El 1929 l’Aeroclub de Catalunya hi fundà l’Escola d’Aviació de Barcelona Dos anys després, el 1931, s’hi establí la secció de vol a vela de l’Aero Club de Barcelona i una sucursal de l’escola madrilenya Progreso, dirigida per Vicenç Vallès S’hi organitzà també la…
Bugia
Ciutat
Ciutat de la wilāya homònima, a Algèria, vora el golf de Bugia.
És centre d’una comarca agrícola vinya, oliveres, tabac, alzines, sureres, però l’economia es basa en l’exportació de petroli final de l’oleoducte procedent de Hassi-Messaoud Nus de comunicacions ferrocarril, carretera, port Antiga ciutat romana, anomenada Saldae , i capital dels vàndals al segle V, fou conquerida pels àrabs al segle VIII Sota la dinastia hammadita segles XI-XII fou escollida com a capital 1091 i esdevingué una ciutat important Els genovesos la saquejaren 1136, i els almohades l’ocuparen el 1152 Comercià activament amb els estats cristians, especialment amb Pisa i Barcelona…
Tours
Ciutat
Capital del departament d’Indre i Loira, a la Turena, França.
Situada a la confluència de les valls del Loira i del Cher, constitueix l’encreuament històric de les vies de comunicació París-Aquitània i Lió-Bretanya Hi predomina el sector terciari a part ésser el centre turístic més important de la vall del Loira, és un mercat agrícola diversificat i també centre de redistribució de carbó, adobs i productes petrolífers i semimanufacturats La indústria comprèn les construccions mecàniques, boles de rodament de coixinets, cables telefònics, etc El sector industrial experimenta una certa intensificació a causa de la descentralització de l’àrea de París…
Bàssora
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa
del mateix nom, Iraq, a la vora del riu Šatt al-‘Arab, format uns 70 km al NW per la confluència del Tigris i l’Eufrates.
Situada a l’oasi de palmeres més gran del món, és un centre comercial de primera categoria El port és històricament el més important del golf Pèrsic, però és insuficient per al tràfic que s’hi desenvolupa, motiu pel qual modernament el port d’Umm Qasr, a uns 40 quilòmetres al S, a la desembocadura del riu, ha pres cada cop més importància La morfologia de la ciutat presenta diversos aspectes la ciutat vella, formada per carrers estrets a la vora dels canals que condueixen a Šatt al-'Arab, el centre modern, d’influència europea, i el barri industrial i portuari, situat a alguns quilòmetres, al…
Icària
Illa
Illa imaginària on Étienne Cabet situà l’acció de la seva novel·la filosòfica Voyage en Icarie, descripció d’un país en el qual hom practicava el comunisme, que despertà un gran entusiasme entre la classe obrera de França en el decenni de 1840-50.
El 1847 Cabet feu una crida als seus seguidors europeus perquè participessin en la fundació d’una Icària real als EUA Un primer intent, al territori de Texas, fracassà totalment i la segona temptativa, a l’antiga ciutat mormona de Nauvoo Illinois, desembocà en baralles i dissensions greus que portaren fins a l’expulsió del mateix Cabet, que morí d’apoplexia al cap de poc temps 1856 Als Països Catalans, la idea d’un comunisme icarià aconseguí d’atreure adeptes, especialment a Barcelona, on Narcís Monturiol fundà, per tal de propagar-la, el setmanari La Fraternitat novembre del 1847 - març del…
Basilea
Ciutat
Capital del semicantó de Basilea-Ciutat, Suïssa, estesa a banda i banda del Rin, vora les fronteres amb França i amb Alemanya.
La seva situació, vora la via fluvial vers l’Europa del nord-oest, l’ha convertida en un important centre de transport i de comunicacions, per on són efectuades des del s XIX una gran part de les exportacions suïsses Com a centre industrial, el seu desenvolupament començà al s XVIII amb la fabricació de teixits de seda, actualment superada per l’obtenció de productes químics CIBA, Sandoz, Geigy, etc i per les indústries alimentària, mecànica, paperera i d’arts gràfiques Les àrees industrials s’estenen al llarg del riu hi són representades les grans firmes industrials europees La situació…
Pèrsia
Història
Antic país situat a la riba oriental del golf pèrsic, al s. de Mèdia, que correspon a l’actual.
La prehistòria és representada pels vestigis de Zagros, al sud de la mar Càspia, i de l’Hindūkush, de 80000 anys d’antiguitat, pels testimonis de sedentarització —collita de blat i d’ordi, domesticació d’animals, ceràmica, etc— del Mesolític 11000 aC i per l’expansió vers l’interior i el SE, la irrigació i l’explotació del coure al Neolític 7000 aC A partir del 6000 la cultura mesopotàmica exerceix ja la seva influència sobre les altres poblacions disperses del país El descobriment de la tècnica de fosa del coure 4000 aC representa un pas important en el seu impuls colonitzador exporta l’or,…
gran priorat de Catalunya
Priorat
Monestir
Priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem creat el 1319 com a escissió de l’antiga castellania d'Amposta, després de la incorporació de part de les cases de l’extingit orde del Temple a la corona catalanoaragonesa.
Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya Els grans priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda lentament a…
Borgonya

Evolució dels dominis de la casa de Borgonya del 1363 al 1477
© fototeca.cat
Història
Estat dinàstic, format pels dominis adquirits per la branca de la casa de França (Valois), que el 1363 fou investida del ducat de Borgonya.
El duc Felip l’Ardit mort el 1404 inicià el procés d’aglutinació, sota el domini dels ducs de Borgonya, de territoris feudataris del Sacre Imperi Romanogermànic i del regne de França, els quals donaren origen, al s XV, a una entitat nova, intermediària entre ambdues potències, els futurs Països Baixos El matrimoni d’aquell 1369 amb Margarida morta el 1405, filla i hereva del comte de Flandes Lluís II de Male mort el 1384, li aportà els comtats de Flandes —amb Malines i Anvers—, Borgonya, Artois, Nevers i Rethel, als quals uní per compra 1390 el comtat de Charolais Llur fill, Joan Sense Por,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina