Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Martí conserva una portalada romànica esculpida Formà part de l’antic municipi de Sorpe

La imatge és esmentada el 1329, i la tradició la fa una marededeu trobada el 1640 en fou esculpida una de nova d’alabastre Hi ha una albergueria i hom hi celebra un important aplec per la Mare de Déu d’Agost La imatge fou robada el desembre del 2011

Té restes arqueològiques, com els cinc temples en forma de carro de processó tallat a la roca rātha del s VII en destaca el que té una paret esculpida en baix relleu representant les escenes de Krixna suportant la muntanya Govardhan i la baixada a la Terra del riu Ganges

Són 41, excavades a la roca, amb una cabuda total de 45 667 hl Al centre de l’esplanada on foren construïdes s’alça una creu esculpida el 1580 per Jeroni Munyós Al s XVII hi fou construïda la capella de Sant Roc que l’arquebisbe Juan de Ribera dedicà a la Mare de Déu del Cap

S'hi accedeix per un brancal de la CC-1412b, prop de Benavent de la Conca, que arriba fins a Isona, on mor Els pobles de Llordà i de Siall i la caseria dels Masos de Sant Martí depenen de la seva església parroquial de Santa Maria L’edifici és romànic del segle XII, de planta de creu llatina, amb tres absis, una galeria interior situada darrere la rosassa de la façana i una notable portada esculpida el Crist, al timpà àngels músics, monstres i saltimbanquis, a les arquivoltes, presidits per la Sagrada Família i el Pecat Original als flancs, lleons devorant personatges Façana de l…

Té aeroport Situada a la vall de Bāmīān, es troba entre l’Hindu Kush i la cadena del Kūh-e bābā, en comunicació directa amb totes les vies caravaneres d’Orient Té interès artístic pels centenars de capelles, amb decoració pintada i esculpida, excavades en un gran penya-segat al nord de la ciutat Els elements més significatius eren dues estàtues colossals de Buda, de 54 m i 36 m d’alçada, inspirades en prototipus del nord de l’Índia i expressió del budisme mahāyāna Dataven dels ss VII-VIII dC L’any 2001 el govern talibà afganès ordenà la destrucció d’aquestes estàtues El 2008,…

Es troba al peu de la carretera dels Banys d’Arles a Bulaternera, dalt la carena, sota l’antic castell de Bellpuig Modernament ha esdevingut un famós santuari gràcies, sobretot, a la majestat romànica del s XII que s’hi venera, esculpida segons el model del Volto Santo de Lucca i policromada amb poc encert al principi del s XVIII Hi hagué una primera església, que fou consagrada el 953, de la qual subsisteixen traces de l’absis i pedres decorades de línies verticals i horitzontals, englobades en l’actual nau principal, de pedra d’esquist, construïda al s XI, que acaba amb un absis…

L’edifici És un notable edifici bastit entre els segles XII i XIII, de planta de creu llatina, amb una sola nau, transsepte i absis semicircular orientat a llevant precedit d’un curt tram pres­biteral És probable que a l’origen al creuer ja s’alcés un cimbori, el qual fou totalment refet en època barroca Una volta de canó de perfil apuntat cobreix la nau, mentre que els braços del transsepte tenen volta d’aresta la coberta de l’absis presenta volta de quart d’esfera L’edifici té diverses finestres de doble esqueixada i altres tipus d’obertures, entre les quals destaca una esplèndida rosassa…

Les restes És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un…

S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al segle XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda La sèrie d’abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801 A l’antic…