Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
San Marino
Ciutat
Capital de la república de San Marino, al vessant occidental del mont Titano.
Conserva l’aspecte medieval, amb els tres murs esglaonats i concèntrics s XIII-XVI, amb les cases petites de pedra, escales, jardins i horts No té gaires monuments artístics, llevat potser de les tres torres, Rocca o Guaita, Cesta i Montale s XI-XIII, i del palau Valloni s XV-XVIII, que conserva l’arxiu, la biblioteca i el museu
vall d’Almonesir
Vall de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situada al vessant occidental de la serra d’Espadà.
És drenada pel barranc del Baladrar, que aflueix al Palància per l’esquerra Els costers de la vall són aprofitats per al conreu de secà mitjançant bancals esglaonats oliveres, vinyes, blat, moresc, cireres, pomeres Es troba dividida entre els termes municipals d’Algímia d’Almonesir i de la Vall d’Almonesir en aquest darrer terme es troben, a més, els despoblats de Torresomera i de Sant Joan d’Almonesir L’antic castell d’Almonesir , d’origen islàmic, que ha donat nom a la vall, fou adjudicat el 1238, després de la conquesta cristiana, al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou El…
cubeta del Congo
Depressió
Depressió tectònica de l’Àfrica equatorial, ocupada per la República Democràtica del Congo i una part de la República del Congo.
Té una extensió d’uns 3 500 000 km 2 És un gran bloc esfondrat del sòcol cristallí, cobert d’una sèrie d’estrats sedimentaris ordenats en cercles concèntrics de tipus continental, resultat d’un fenomen de subsidència, al centre del qual es destaquen les terrasses del riu La conca és separada de les regions circumdants per una sèrie d’altiplans i massissos esglaonats només és oberta a l’oest pel congost del Congo Aquest esglaonament respon a un complex de falles i cicles d’erosió successius, amb alçades que oscillen entre els 750 i els 2 000 m el punt més alt és el massís de…
Nova Brunsvic
Divisió administrativa
Província marítima del Canadà, al litoral atlàntic.
Limita al N amb Quebec, a l’W amb l’estat de Maine EUA, a l’E amb el golf de Sant Llorenç i al sud amb la badia de Fundy La capital és Fredericton 46 466 h 1991 Pertany a la regió apalatxiana, i en formen el relleu una sèrie d’altiplans esglaonats, intercalats amb depressions, com la del Restigouche, al N, i altures, com les dels Northern Highlands o les de les Caledonia Hills Amb tot, la glaciació quaternària ha deixat l’empremta pertot arreu L’amplada de les marees a la badia de Fundy, la màxima del món, és aprofitada per a la installació d’una central mareomotriu a…
Sant Tomàs de Casarilh

Vista exterior de l’església de Sant Tomàs de Casarilh
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església romànica del poble de Casarilh (Viella, Vall d’Aran), a l’oest del nucli del poble.
L’edifici Malgrat el seu origen romànic, probablement del segle XII, l’església ha estat molt remodelada, amb el resultat que la seva primitiva estructura ha quedat totalment emmascarada per l’afegiment de diferents construccions Inicialment constava només d’una nau coronada a l’est amb un absis semicircular, el qual ha quedat inscrit dins un cos quadrangular i fa les funcions de sagristia Al mur sud s’obre una finestra espitllerada, coronada amb un arc monolític de mig punt, que podria ser romànica El campanar de torre es va construir al segle XVIII, però a la seva base, prop de la porta que…
Algímia d’Almonesir
Algímia d’Almonesir
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme, situat a la vall d’Almonesir, a l’aiguavés occidental de la serra d’Espadà, és molt muntanyós, accidentat per la mateixa serra d’Espadà és drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància, eix d’un ample fons pla ocupat també pels municipis veïns de Matet i la Vall d’Almonesir La part muntanyosa és coberta de pins i d’alzines sureres i, també, de pasturatge, de propietat particular, on pasturen els ramats transhumants d’Aragó L’àrea conreada, gairebé tota de secà, ocupa les zones menys accidentades i els costers en bancals esglaonats Els principals conreus de secà…
Alfafara

Municipi
Municipi del Comtat, situat a la part occidental de la valleta d’Agres, entre els de Bocairent i d’Agres.
El territori, en part pla, conté dos sectors muntanyosos al S, els vessants septentrionals de la serra de Mariola, i al N, al límit amb la Vall d’Albaida, les serres de la Solana i de la Filosa La terra no conreada ocupa una gran extensió, en part de propietat municipal L’agricultura és la principal font de riquesa El regadiu, que aprofita l’aigua de les fonts que neixen a les muntanyes veïnes, té 95 ha La major part dels conreus, tanmateix, són de secà, els quals ocupen bé la part plana del terme no regada, bé els turons suaus o els costers de les muntanyes en bancals esglaonats 250 ha de…
Vilafamés
Vista parcial de Vilafamés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, a ponent de la rambla de la Viuda, entre el Gaidó (481 m), la serra Balaguera (779 m a la Penya), el tossal de Mollet (704 m) i el curs de la rambla.
El sector NE del terme forma part del pla de l’Arc, i és drenat per les rambles de Cabanes, de la Pobla i dels Estrets, afluent, per l’esquerra, de la rambla de la Viuda i resultant de la unió de les anteriors Al pla de l’Arc hi ha les millors terres de conreu a la vora de la rambla de la Viuda, només hi ha sectors plans al N, al límit amb la Vall d’Alba plans de la Barona i de la Fenosa Aproximadament la meitat del territori és dedicat a conreus de secà, principalment ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, expandit posteriorment, consta principalment de fruiters La superfície mitjana…
monestir de Breda

Pati interior de la casa abacial de l’antic monestir de Sant Salvador de Breda
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Salvador de Breda) situada a l’actual vila de Breda (Selva), que s’anà formant al seu voltant.
L’edifici De tot el conjunt monàstic es conserven l’església, gòtica, el campanar, l’ala nord del claustre i diverses construccions que queden delimitades per la plaça de l’església i el carrer del convent De la primera etapa altmedieval sols ens han arribat la magnífica torre romànica llombarda del campanar, únic vestigi de l’església consagrada el 1068, i un porxo del claustre construït posteriorment La primitiva església tenia, probablement, tres absis amb altar dedicats a sant Salvador, sant Benet i sant Miquel, i al costat nord hi havia el campanar adossat Aquest, comparable als de Sant…
Godall

Godall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El terme municipal de Godall, d’una extensió de 33,62 km 2 , és situat a la part central de la comarca entre el pla de la Galera i la serra de Godall 400 m a la mola de Godall El terme s’estén suaument al peu de la serra pel costat interior o de ponent Limita al N amb la Galera, al NE amb Masdenverge, a l’E amb Freginals, i al sector meridional i de ponent amb Ulldecona Orogràficament, destaca la serra de Godall 400 m a la mola de Godall, alineació muntanyosa, estesa en direcció SW-NE, parallela a la serra de Montsià, de la qual la separa la vall d’Ulldecona…