Resultats de la cerca

La geografia física L’illa és formada per un altiplà de roques cristallines i eruptives desgastades per l’erosió, amb una altitud de 1200 a 2 000 m, el qual ocupa la regió interior, i hi ha cims volcànics i nombroses depressions el volcà Tsaratanana, amb 2886 m, és l’alçada màxima Cap a l’E, descendeix bruscament, gràcies a un sistema de falles, i forma una petita plana costanera A l’W el descens és molt més suau, i l’erosió ha actuat intensament sobre els materials sedimentaris El clima és tropical, amb temperatures elevades a les zones baixes i variables a l’interior, a causa de l’altitud…

Situació i presentació  És, per molts aspectes, la segona població més important del Moianès i un dels punts aglutinants de la comarca, en algunes matèries tant o més que la mateixa vila de Moià, perquè l’esquarterament d’aquest altiplà entre el Bages i el Vallès Oriental fa que Castellterçol esdevingui pràcticament la capital del seu sector vallesà Castellterçol confronta al S amb els termes de Granera i Gallifa, aquest últim de la comarca del Vallès Occidental a l’W amb Monistrol de Calders a l’E amb Sant Quirze Safaja i Castellcir, i al N amb Moià i l’enclavament de Marfà, pertanyent a…

La geografia física La major part del Sudan és una gran plana travessada en direcció S-N pel Nil i els seus tributaris la perifèria és constituïda per sistemes muntanyosos, en algunes àrees força accidentats Al nord s’estén una gran zona desèrtica, separada de la mar Roja per un llarg sistema rocallós, que ateny els 2780 m al Ǧabal Hamoyet una zona també rocallosa constitueix la frontera amb l’altiplà etiòpic Al sud, a la frontera amb la República del Sudan del Sud, la gran plana sudanesa dona inici a l’anomenat Nil Blanc A l’oest abunden els altiplans sorrencs, interromputs pels relleus del…

La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus…

Situació i presentació El municipi d’Ulldecona, de 126,88 km 2 , és el segon en extensió de la comarca Inicialment comprenia també les actuals demarcacions d’Alcanar, Freginals i la Sénia, però aquestes localitats esdevingueren molt aviat autònomes i Ulldecona restà amb la seva demarcació actual Limita al N amb Mas de Barberans NW, la Galera, Godall, i Freginals NE, a l’E i al S amb Alcanar i li fa de termenal la serra de Montsià des de vora la Foradada 687 m, on coincideixen els termes de Freginals, Alcanar i Ulldecona, fins al barranc de les Cases Al sector de ponent, el riu de la Sénia…

Situació i presentació El terme municipal de Valls, el tercer en extensió de la comarca, és situat en la seva major part al sector de la plana de l’esquerra del Francolí, ja al límit amb la Conca de Barberà Comprèn la ciutat de Valls, cap de municipi i centre de la comarca de l’Alt Camp, els pobles agregats de Fontscaldes, Picamoixons i Masmolets, el lloc de residència i estiueig dels Boscos de Valls, els antics termes d’Espinavessa, el Palau de Reig i Olivet, l’antiga granja de Doldellops, un bon nombre de masies esparses, sovint convertides en cases de segona residència, i algunes…