Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
pla de Xàtiva
Sector nord-oriental de la Costera, al voltant de la confluència dels rius Cànyoles i d’Albaida.
Les aigües d’aquests dos rius i les de cabaloses fonts, a més dels nombrosos pous, han fet sorgir als sectors més baixos d’aquesta depressió i en la veïna costera de Ranes la notable horta de Xàtiva , a través de les séquies de la Vila, de la Murta, del Puig, de Benifurt, de Messes, de la Llosa, de Ranes i de la Torre d’En Llorís la superfície regada és d’unes 2 700 ha Desapareguda la morera al s XIX, el taronger és el conreu essencial, i també les hortalisses i, en la zona més profunda, l’arròs Els costers, abancalats, són aprofitats per a garrofers, oliveres i vinya L’aigua,…
Sant Benet de Montserrat

Sant Benet de Montserrat
© Xevi Varela
Abadia
Abadia de monges benedictines, nascuda canònicament el 1952 com a resultat de la fusió en una sola comunitat de les antigues de Santa Clara de Barcelona
i de la de Sant Benet de Mataró.
Aquesta darrera, filial de Sant Pere de les Puelles, fou fundada el 1881, i el seu convent fou destruït el 1936 Acabada la guerra, ambdues comunitats s’uniren en l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, on residiren entre el 1940 i el 1954, fins que decidiren la fusió i la creació d’un nou monestir Hom adaptà i amplià l’edifici de l’hotel Marcet, al municipi de Marganell Bages, en un vessant de Montserrat, prop de la colònia Puig La construcció del nou monestir fou projectada per Jordi Bonet l’església és una realització d’art contemporani on destaca l’esvelt campanar, evocador dels…
Mḗlos
Illa
Illa grega de la mar Egea, a l’arxipèlag de les Cíclades.
És constituïda per una massa de roques volcàniques damunt un sòcol cristallí L’activitat econòmica essencial és l’agricultura i la mineria explotació de manganès, plom, etc Els nuclis de població més importants són Mḗlos o Plaka i Péra Trivássalos A l’antiguitat fou ocupada pels doris d’Esparta s XIII aC Durant els s XIII-V aC la seva història resta un enigma combaté amb els grecs a Salamina 480 aC i formà part de la lliga delioàtica 425-424 aC Al final de la guerra del Peloponès l’almirall espartà Lisandre la deslliurà de la seva dependència atenesa Possessió macedònica a l’…
punta des Patró
Talaiot
Jaciment arqueològic
Santuari talaiòtic del terme municipal de Santa Margalida (Mallorca).
És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa Els treballs d’excavació, iniciats l’any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s’accedia des d’una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d’altura, que devia ser un element essencial de l’activitat cultural del santuari L’ús d’aquesta estructura es datà al s II aC, però n'existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al s IV aC, i hi ha indicis de l’ocupació del lloc des del s VI aC La proximitat…
Obi
Riu
Riu de la Sibèria Occidental, a Rússia.
És format per la confluència dels rius Bija i Katun’, a Altai, i desemboca al golf de l’Obi, a la mar de Kara Té una longitud de 3 650 km i una conca de 2 990 999 km 2 , el 85% de la qual forma part de la plana de la Sibèria Occidental Les condicions fisicogeogràfiques de la conca de l’Obi varien des del semidesert, al S, fins a la tundra, al N Una gran part és coberta de boscs i de pantans El cabal mitjà anual és de 12 700 m 3 /s A la conca superior es glaça pel novembre, i a la inferior, per l’octubre el desglaç té lloc per l’abril i pel maig-juny, respectivament S'alimenta principalment de…
el Donasà
Comarca occitana, al Llenguadoc, situada als Pirineus, al nord del Capcir, a la banda esquerra de l’Aude, riu que la separa del País de Salt.
Forma part actualment del departament francès de l’Arieja, i el centre més important és Queragut En procés de despoblament, hom hi parla un dialecte occità de transició cap al català Esmentat el 844 formant part del País de Salt, del comtat de Rasès, comprenia dues parròquies Sant Feliu de Donasà, les ruïnes de la qual són entre Queragut i Carcaneres, i Ròsa i sis consolats Queragut, Ròsa, Mijanés, el Pla amb el Puig i Carcaneres i Artigues Des del segle X pertangué als comtes de Cerdanya probablement fou cedit pel comte Roger I de Carcassona el 981 al comte Oliba Cabreta de…
Montpeller
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, i capital de la regió administrativa d'Occitània i del departament de l’Erau, França.
Situada en una plana fèrtil, regada pels rius Lez i Verdanson, s’enfila damunt uns petits turons sorrencs, i els nous barris superen l’antic nucli central, vorejat per amples vies obertes a l’antic emplaçament de les muralles El centre inclou, però, la part essencial de l’equipament i les activitats urbanes Entre aquestes es destaca la universitària, tradicional a la vila Ja el 1180 funcionava una escola de medicina, però la universitat fou fundada l’any 1289 Ha estat una de les universitats estrangeres més freqüentades per estudiosos dels Països Catalans El 1970 foren creades…
Santa Maria d’Ovarra

Vista aèria de Santa Maria d’Ovarra amb la propera capella de Sant Pau
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Ovarra) del municipi de Beranui, a la Ribagorça, situada a l’esquerra de l’Isàvena, a la sortida del congost d'Ovarra (es formà al seu voltant el petit nucli d’Ovarra, actualment despoblat).
La situació Sobre els espadats que fan de marc al monestir, a la banda de ponent, s’aixeca l’antic castell de Ribagorça Prop del monestir hi ha la capella romànica Sant Pau , que fou l’antiga parroquial dels súbdits laics que residien prop del monestir Aigua avall de l’Isàvena hi hagué la farga d’Ovarra , d’on sorgí el nucli de les Ferreries L’edifici Antiga església monacal molt restaurada i reconstruïda, sobretot al sector oest, si bé la seva part essencial correspon a la reedificació del monestir del segle XI És un edifici de planta basilical amb tres naus, separades per pilars cruciformes…
Llenguadoc
Llenguadoc La catedral de Sant Pèire, a Montpeller
© Fototeca.cat
Regió del SE d’Occitània que limita al N amb el Lionès, a l’E amb el Delfinat i Provença, al S amb els Països Catalans, al SW amb el País de Foix, a l’W amb Guiena i Gascunya i al NW amb Alvèrnia, i s’estén des del massís de les Corberes, al SW, fins al Roine, a l’E, i des de la mar Mediterrània fins al Massís Central; inclou els departaments d’Aude, Gard, Erau i Losera, i l’Alta Garona (Tolosa).
El Llenguadoc és format per una plana litoral, llarga d’uns 200 km i estreta, que s’eixampla per les valls de l’Aude i el Roine, i per un conjunt de graons calcaris garrigues que pugen cap a terres altes els Causses al centre, les Corberes al SW, les Cevenes a l’E La costa és formada per platges sorrenques, i hi abunden els cordons litorals que tanquen estanys Climàticament és un país de transició entre la Mediterrània i l’Aquitània característiques atlàntiques, amb predomini de clima mediterrani els eqstius són molt secs amb temperatures que arriben a 40°C i els vents són forts tramuntana…
Cartago
Ruïnes de la ciutat de Cartago
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat antiga situada a 17 km de la Tunis actual.
Fou la capital de l’estat cartaginès fins a l’any 146 aC, i després ciutat romana important Originàriament fou una colònia fenícia fenici, fundada, segons la tradició, l’any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir Deixant de banda la llegenda, no hi ha cap dubte que Cartago fou filla de Tir Entre el 1972 i el 1992 s’hi desenvolupà, sota el patrocini de la UNESCO, una campanya internacional Alemanya, Canadà, Dinamarca, França, Gran Bretanya, Itàlia, EUA, Suècia, Tunísia d’excavació de la ciutat púnica i romana, seriosament amenaçada per l’expansió de la ciutat de Tunis…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina