Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de l’Ametlla de Mar, d’una extensió de 66,86 km 2 , és situat a la costa, al NE de l’antic terme general de Tortosa, entre el cap de Terme, que és on acaba el municipi de Vandellòs Baix Camp i el barranc de l’Àliga, al S, que separa el terme del municipi del Perelló Per la part de tramuntana, aproximadament des d’on neix el barranc del cap de Terme fins a l’extrem ponentí del coll de la Cova, el municipi confronta amb Tivissa Ribera d’Ebre El terme de l’Ametlla forma una mena de triangle, un dels costats del qual correspon a la costa Aquesta, ben…

Limita amb el desert central i l’Ḥaḍramawt per l’est i amb el golf d’Aden pel sud País muntanyós, posseeix els més alts nivells de la península De nord a sud s’estén una altra calma plena de formacions volcàniques Des de la costa hi ha un seguit de terrasses àrides, que s’endinsen 50 i 80 km a l’interior i formen unes valls riques de vegetació tropical i subtropical

D’una altitud mitjana de 3 400 m i una longitud superior als 900 km, és flanquejat per dues serralades d’elevacions sovint superiors als 6 000 m l’Occidental, que s’estén al llarg del límit amb Xile, i la Real o Oriental, que pel centre de Bolívia arriba fins a l’Argentina L’Altiplano coincideix amb el fons d’un antic i extens llac És drenat per conques endorreiques el llac Titicaca i el llac salat Poopó són els més importants És una immensa regió de vegetació escassa, on constantment bufen vents freds, amb pluges reduïdes La temperatura mitjana és de 8°C, amb grans variacions…

Al N, amb la península del Sinaí, forma els golfs d’'Aqaba i de Suez Estructuralment forma part del gran sistema de fosses tectòniques, que s’estén per l’Àfrica oriental fins a la vall del Jordà Rift Valley Deu el nom a les taques vermelles algues que apareixen a certes èpoques a la superfície Voltat de regions desèrtiques, rep poca aigua dolça, per la qual cosa té una forta salinitat més del 4% i una alta temperatura Les costes són baixes i arenoses Abunden les illes i els baixos corallins en cinturons adjacents a la costa illes Farasān, Dahlak, etc Principal ruta…

Situació i presentació El terme s’estén des del cim de Puig Lluent 1766 m, el qual domina les valls de la Clusa i de la riera de Vilada o de Camprubí, que aflueixen unides al Margançol ja dins el terme de Vilada El divideix en dos sectors l’aspra i encinglerada serra de les Roques del Castell i al sector més meridional s’aixeca el puig Cubell 1114 m Els cingles de Malanyeu, entre les serres de Catllaràs i de Picamill el separen, a ponent, del terme de la Nou de Berguedà, i un sector de la riera de Vilada fa de límit, al SE, amb els de Borredà i Vilada La primera notícia del lloc es troba en l…

Situació i presentació Limita amb els termes d’Odèn N, Castellar de la Ribera W i S, Olius i Solsona S i Navès E Al NE és accidentat per les serres d’Encies cap d’Estaques, 1353 m i de Canalda, contraforts meridionals de la serra de Port del Comte, però la major part del territori constitueix ja una part de l’altiplà solsoní, divisòria entre les conques del Segre i el Llobregat l’altitud va dels 700 m als 1000 m Al pla de Riard altiplà de més de 2 km de llargària, al S del cap d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, que divideix les aigües entre el Cardener i el Segre…

L’edificació d’aquest sector s’inicià al decenni dels cinquanta en primer lloc es formà la Trinitat Vella, que s’estén des del Besòs a la Meridiana, i a partir del 1955 la Trinitat Nova, que s’estén de la Meridiana vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola Prengué el nom d’una antiga capella, documentada al s XIII i cremada el 1808, localitzada prop de l’antic coll de Finestrelles, anomenat posteriorment de la Trinitat, on foren bastides el 1445 les forques jurisdiccionals de Barcelona

S'estén des del coll de la Bona 1 890 m alt, a l’WNW, fins a la Berruga 1 785 m, passant pel pla de Pujalts, on hi ha els pics més alts roc dels Llamps, 2 046 m puig de Mogrony , de coma Ermada o de Pedra Picada, 2 045 m, per la Cubil 2 004 m i el coll Pan 1 747 m El solell forma un replà, on s’estableix el contacte entre el paleozoic de la zona axial pirinenca i el Permotriàsic que serveix de trànsit a les Serres Interiors S'estén del serrat Llis al pla de Sant Pere, on hi ha el santuari de Mogrony i el puig de Sant Pere 1 665 m alt Les torrenteres afluents del Merdàs solquen…