Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Estadi Municipal la Bòbila

Entrada a l'Estadi Municipal la Bòbila de Gavà
Arxiu B. Peso
Esport general
Estadi municipal d'esports de Gavà.
El recinte consta d’una pista d’atletisme, un camp de futbol, una sala polivalent i un gimnàs Conserva una xemeneia d'una antiga bòbila que existia on es construí, com a exemple d'aquesta històrica indústria a la població En les installacions desenvolupen les seves activitats el Club d'Atletisme Gavà i el Club de Futbol Gavà L' estadi fou inaugurat l’1 de maig de 1995, i té una capacitat per a 2500 espectadors L’estrena coincidí amb una brillant temporada del Club de Futbol Gavà, que aconseguí l’ascens a segona divisió B per primera vegada en la seva història
Camp de l’avinguda de Catalunya
Futbol
Camp de futbol de Tarragona, on jugà l’equip del Club Gimnàstic de Tarragona del 1922 al 1972.
L’any 1920 el Nàstic, que no tenia un camp de futbol propi, decidí comprar 18000 2 de terreny en l’anomenat Camí de l’Àngel El camp de futbol es construí en dos anys, amb una capacitat per a 9000 persones, i s’inaugurà el 20 d’agost de 1922 amb un partit entre el Barcelona i l’Espanya que guanyà l’equip blaugrana 3-0 El 28 d’octubre de 1945 s’estrenà una important remodelació del camp, amb la disputa del partit de Lliga de segona divisió entre el Nàstic i el Granada 3-3 A partir del 1960, el camp disposà d’illuminació artificial L’any 1966 el club es vengué les installacions de l’avinguda de…
camp del carrer de Muntaner
Futbol
Terreny de futbol que existí a Barcelona fins el 1918.
Fou un dels primers de la ciutat i estava situat entre els actuals carrers de París, Casanova, Londres i Muntaner Darrere del gol sud hi havia l’Hospital Clínic i la Facultat de Medicina Era de propietat privada, i el primer equip que l’utilitzà, fins l’any 1903, fou l’Hispània El 1905 el llogà el Futbol Club Barcelona, que l’estrenà el 26 de febrer d’aquell any en un amistós contra el Català 2-3 El club blaugrana hi jugà fins que es traslladà al camp del carrer de la Indústria, l’any 1909 Alhora, el camp deixà d’existir durant dues temporades per convertir-se en el Velòdrom Parc d’Esports L’…
Estadi Olímpic Lluís Companys

Estadi Olímpic Lluís Companys
Comitè Organitzador Barcelona 2010
Esport general
Instal·lació esportiva inaugurada el 20 de maig de 1929 a Barcelona.
Inicialment rebé el nom d’Estadi Olímpic de Montjuïc Projectat per Pere Domènech Roura, s’estrenà amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i era previst celebrar-hi l’Olimpíada Popular de l’any 1936, celebració que l’alçament militar i l’esclat de la Guerra Civil feren avortar Els anys trenta i quaranta s’hi disputaren diverses finals de la Copa d’Espanya de futbol, com la que enfrontà el FC Barcelona i el RCD Espanyol l’any 1957 També acollí el Congrés Eucarístic Internacional del 1952 i els Jocs Mediterranis del 1955, però a partir dels anys seixanta l’estadi es començà…
Camp Municipal de Rugbi la Foixarda
Rugbi
Camp de rugbi de Barcelona.
El seu nom, segons la versió mes divulgada, es deu al fet que els terrenys són en una antiga pedrera de Montjuïc que des de mitjan segle XVII fins a ben entrat el XIX fou explotada per la família Foixart Tot i així, el Nomenclàtor de la ciutat de Barcelona identifica el camí de la Foixarda amb la presència d’un arbust anomenat foixarda que creix per la rodalia En tot cas, la seva construcció tingué relació amb la candidatura de la ciutat als Jocs Olímpics de l’any 1924 Els promotors del projecte pensaren construir-hi el que havia de ser l’Estadi Català, un camp amb capacitat per a 35000…
aeroport de Reus

Interior de l'aeroport de Reus
© AENA
Aeroport situat als municipis de Constantí (Tarragonès) i Reus (Baix Camp).
És a 3 kms al sud-est de Reus Fou construït durant la guerra civil de 1936-39 per enginyers russos a partir de l’adquisició dels terrenys de l’Aeroclub de Reus fundat el 1935 per part de l’exèrcit republicà Després de la guerra civil les installacions foren compartides per l’Aeroclub de Reus, que hi establí una escola de formació de pilots, i l’exèrcit de l’aire, que hi establí una base militar i una escola de caces El 1992 passà totalment a l’aviació civil, i a ser gestionat per Aeropuertos Españoles AENA, mentre que l’Aeroclub de Reus s’hi mantingué Hi operen sobretot companyies de baix…
Múnic

Vista aèria del centre de Múnic
© Stock.xchng
Ciutat
Capital del land de Baviera, Alemanya.
És situada a 518 m d’altitud, sobre una de les terrasses de la riba esquerra de l’Isar, que domina una àmplia plana sedimentària L’antic recinte emmurallat és assenyalat actualment pel cinyell d’avingudes que va de la Maximilianplatz a la Sendlingertor i continua per la Blumenstrasse El 1885 Múnic tenia més de 250000 h, i mig milió el 1900 el 1956 assolí ja el milió d’habitants Actualment és la tercera ciutat de l’Alemanya Federal Destruïda en un 40% pels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial, que afectaren principalment el nucli antic, durant els anys de postguerra tingué un període marcat…
Manresa
Vista aèria de Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…
l’Hospitalet de Llobregat
El carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat, amb la Talaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, situat al pla de Barcelona, a la riba esquerra del Llobregat.
Situació i presentació Limita al N amb Esplugues de Llobregat i Barcelona al S amb el Prat de Llobregat la riba oriental del riu i Barcelona, i a l’W altra vegada amb Esplugues i Cornellà D’acord amb la divisió comarcal del 1987, basada en l’establerta el l936, pertany a la comarca del Barcelonès, que comprèn des del Besòs fins al Llobregat Malgrat l’adscripció, l’Hospitalet és en la realitat una ciutat entre el Barcelonès i el Baix Llobregat, i la seva vida es mou a cavall d’aquestes comarques, oscillant cap a l’una o cap a l’altra segons els atzars del moment El consistori aprovà el 1987…
Granollers
Vista del centre de la ciutat de Granollers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Vallès Oriental.
Situació i presentació En el centre de la comarca, el municipi de Granollers s’alça sobre la terrassa quaternària del Congost, en una situació privilegiada per a l’agricultura, el comerç i les comunicacions Aquesta triple condició ha atorgat a la ciutat, al llarg de la història, la capitalitat del Vallès El terme confronta al N amb les Franqueses del Vallès i Canovelles, al S amb Montmeló, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i Vilanova del Vallès, a l’E amb la Roca del Vallès i a l’W amb Lliçà de Munt i Lliçà de Vall A cada banda del Congost s’estenen les terrasses quaternàries, excavades…