Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
castell de Querol
© Fototeca.cat
Castell
Restes de l'antic castell que presideix el poble de Querol (Alt Camp).
Del castell d'en conserven alguns sectors de mur i voltes La fortalessa fou volada per la milícia liberal de Santa Coloma en ocupar-lo el 1835 després de foragitar-ne els carlins i per evitar que aquests darrers s'hi fessin forts de nou Abans de destruir-lo en van treure una gran quantitat de mobles i objectes
la Bestorre
© Portals de Montserrat
Torre de planta circular situada al cim de la Bestorre (196 m), que domina el nucli de Monistrol de Montserrat (Bages).
Data de ben avançat el segle XI o del principi del segle XII Els murs són de carreus mitjans ben escairats i tenen un gruix de 150 cm, i a l'interior hi ha un banc adossat d’uns 80 cm El diàmetre útil intern és aproximadament de 4,80 m Es conserven dos grans panys de mur En el que es manté dret, s'observa l’arrencament de la falsa cúpula rebaixada a la part superior l'altre, mig caigut, recolza en el primer Formava part d'una xarxa de torres de guaita medievals, i durant la guerra de Successió l’abat Manuel Marrón la féu volar per evitar que els partidaris de Carles d’Àustria s’hi fessin…
monestir del Puig
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Monestir
Monestir mercedari (Santa Maria del Puig) del municipi del Puig de Santa Maria (Horta del Nord).
Fou fundat sobre l’església feta construir 1238 per Jaume I i donada 1240 a l’orde de la Mercè arran de la conquesta de València, malgrat que Alfons I 1135 i Pere I 1190 havien promès la vila als monjos de Poblet perquè, quan fos conquistada, hi fessin una abadia filial sota la regla de sant Benet Al segle XIV s’alçà un nou temple, gòtic, que encara subsisteix, i entre els segles XVI i el XVIII l’actual edifici monacal Els mercedaris l’ocuparen fins el 1835 el 1842 fou cedit per l’estat a la vila del Puig i fou destinat a serveis diversos El 1938 hom atribuí als mercedaris la regència de la…
bosc de Poblet
© Fototeca.cat
Bosc de les muntanyes de Prades, estès pels termes de l’Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Montblanc i Prades, des del monestir de Poblet, al NE, fins prop de la vila de Prades, al SW.
Inclou els terrenys vinculats històricament al monestir El nom de Poblet prové d’ hortur populeti lloc d’horta envoltat d’un bosc d’àlbers, descriptiu de l’indret on es bastí Hi ha les antigues granges forestals de la Pena i de Castellfollit, propietat de la comunitat Ja des del 1172 el monestir aconseguí dels reis un gran nombre de drets sobre el bosc i la prohibició que els pobles veïns hi fessin tales i hi pasturessin ramats Montblanc, l’Espluga, Prades, Rojals i Vimbodí hi reclamaren drets comunals el 1349 tingué lloc una avinença entre el monestir i la vila de Prades, però continuaren…
el Tallat
© Antonio Mora
Santuari
Antic priorat i santuari marià del municipi de Vallbona de les Monges (Urgell), dins l’antic terme de Montblanquet, situat a 789 m alt. al cim de la serra del Tallat.
Tot i dependre de Montblanquet, ha estat vinculat de sempre al poble de Rocallaura pel fet que la imatge de la Mare de Déu fou portada a la seva parròquia L’indret d’aquest santuari constitueix un esplèndid mirador de l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà, tant per la seva altitud com per la situació Per anar-hi, es pot seguir la carretera de Vallbona de les Monges o per la C-14 en direcció a Montblanc i, després de Belltall, a la dreta es troba la carretera que per la vall del Maldanell va a Bellpuig Gairebé en la partió de comarques, en la carena de la divisió de les aigües, es troba…
Santa Eugènia de Berga
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona), a la plaça Major de la població.
L’edifici Actualment l’església té planta de creu llatina Consta d’una nau amb un transsepte on s’obren els tres absis semicirculars situats tots a l’est A l’encreuament de la nau amb el transsepte, és a dir, al creuer, s’aixeca el cimbori coronat pel cos del campanar L’absis i les absidioles no tenen decoració i mostren, ben centrada, una finestra de doble esqueixada El cimbori, de planta octogonal, és ornamentat per un fris de dents de serra coronant un registre de finestres cegues que tenen els arcs i la cornisa de pedra rogenca El monumental campanar de torre té tres pisos Al primer hi ha…
Creta
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de Grècia, entre la mar de Creta, al nord, i la mar Mediterrània, al sud.
Constitueix una regió administrativa de Grècia, dividida en quatre nomoí Càndia, Canea, Lasíthion i Réthymnon La capital és Càndia És de forma allargada d’oest a est té 260 km de longitud i uns 60 d’amplada El relleu és muntanyós, format per tres massissos calcaris separats per depressions, parallels a la costa meridional D’oest a est hi ha el mont Levkà 2 452 m, l’Ida 2 456 m i el Diktē 2 148 m La plana costanera més gran és la de Messarà, a la part meridional La costa meridional és abrupta i espadada, i la septentrional és retallada per profundes badies El clima és mediterrani, molt sec…
monestir de Casserres
© Fototeca.cat / A.Anguera
Monestir
Art romànic
Antic monestir benedictí (Sant Pere de Casserres) del terme de les Masies de Roda (Osona), a la part interior d’un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
El conjunt monàstic El monestir va ser edificat amb pedra calcària local extreta del cantó sud d’aquesta península de fet, uns 300 m abans d’arribar-hi es poden veure els talls que els picapedrers van fer a la roca El primer que es va construir va ser un mur de contenció que reforçava el perímetre rocós sobre el qual s’havia d’assentar la nova construcció Una sèrie d’arcades servien per a ampliar la superfície d’assentament en els llocs on quedava massa estreta El fet que es construís directament damunt la roca, atesa la seva irregularitat, va provocar que en algun sector s’hagués de retallar…
Querol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És situat al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i l’Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de N a S Forma part del sector muntanyós del Bloc del Gaià, format aquí a la part més septentrional pels contraforts de la serra de Brufaganya 874 m al punt més alt i al centre i S per la serra de la Plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut 963 m, al S del terme, i continua pel terme de la Llacuna, ja de l’Anoia, amb altituds de 900 m La part de la dreta del riu és…
Cardona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al límit de la Depressió Central Catalana.
Situació i presentació El terme municipal és situat a l’extrem NW del Bages, a la vall del Cardener, al límit amb el Solsonès, amb el qual termeneja de SW a W amb Pinós, Riner, Clariana de Cardener i Navès, i amb el Berguedà, amb el qual termeneja al N i NE per Montmajor i Viver i Serrateix Per l’E limita amb Navars i l’enclavament de Malagarriga pertanyent al terme de Pinós i al S amb Sant Mateu de Bages El Cardener rep per l’esquerra l’aigua d’Ora, procedent de la Vall de Lord, i la riera de Navel, procedent del Berguedà, que han excavat una vall favorable per a les activitats agràries A…