Resultats de la cerca

Prop del monestir hi ha una font d’aigües medicinals aigua de Clarà , carbòniques, bicarbonatades i ferruginoses

Les fonts ferruginoses manganoses font del Ferro originaren un nucli de masies que hostatjaven els pacients, convertides al s XIX, per Pere ATorres, en les actuals installacions hoteleres i balneàries

L’església de Sant Martí, romànica, és del s XII A sota hi ha el raval de la Vila d’Avall Hi ha fonts d’aigües ferruginoses Formà municipi fins el 1966 Dins l’antic terme hi ha, a més, els pobles i llogarets de Ribera de Castanesa, Ardanui, Siscarri i Fontjanina

Al santuari d’Orito es venerada la Mare de Déu d’Orito , que la tradició diu que fou trobada el 1532 el 17 de maig s’hi celebra un important romiatge al seu costat fou bastit 1558 un convent de franciscans alcantarins, on residí 1565-73 sant Pasqual Bailón desamortitzat el 1835, s’hi establiren el 1898 els caputxins Els banys d’Orito foren bastits al voltant de les deus d’aigües clorurades ferruginoses i arsenicals properes al convent

Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l’aparell digestiu i de la pell hom n'embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l’establiment balneari L’edifici fou construït el 1859 Hi ha tres fonts la font del Voló , la de Sant Martí la més antiga i la Clementina el córrec de Sant Martí ha estat convertit en parc Vora l’establiment hi ha un casino de joc

L’agricultura, escassa, es localitza a les zones planes cereals, farratge i hortalisses, complementada per la ramaderia Hom ha explotat també les aigües minerals, carbòniques i ferruginoses Abunden els boscs de pins, alzines, alzines sureres i castanyers La bellesa del paisatge i l’abundància de les deus d’aigua han fet de Sant Daniel una zona d’esbarjo per als gironins, tot i l’impacte mediambiental provocat per la variant de la carretera N-II que travessa la vall, inaugurada el 1993 El poble de Sant Daniel és el nucli principal de l’antic terme, annexat a Girona el 1962, que…

Els colls de Montportell límit meridional del terme, de les Arques i del Peiró comuniquen aquesta vall amb la del Bolès L’agricultura és nulla les 78 ha de superfície agrícola són de pastures i farratge El cens ramader es limita a 354 caps d’oví i 41 de cabrum Hi ha claps de bosc La precarietat de l’agricultura i de la ramaderia ha provocat la despoblació gairebé total Dins el terme hi ha quinze fonts d’aigües medicinals ferruginoses, amb temperatures entre 11 i 18°C El poble 792 m alt és en un coster, a la riba dreta de la riera de Glorianes L’església parroquial és dedicada a…

Entre aquests plecs s’estenen les fondalades margoses on se situen el poblament i els conreus La zona forestal ocupa unes 1300 ha, de les quals 375 són de bosc de fusta, 250 de garrigar i 670 de bosc de llenya i les pastures 200 ha A l’extrem nord-oest hi ha un petit pantà natural l’aigua del qual és aprofitada a través de séquies per l’agricultura i que alimenta el riu Pedrissa anomenat després séquia del camí del Pubill , afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que a través del congost de Camporrells penetra al terme de Valldellou Hom conrea un 30% de la superfície del terme Els…

És a 1 470 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Tor dita també riu de Caldes , prop de la confluència amb el barranc de Sallent, sota el pic de Comaloforno Al costat del balneari, d’origen romà, fou bastida a l’alta edat mitjana l’església de la Mare de Déu de Caldes imatge romànica, l’original de la qual fou destruït el 1936 una nova capella renaixentista substituí l’antiga, i al s XVIII foren bastides les dependències del santuari, centre de beneficència eclesiàstica de la mitra d’Urgell, administrat per la Consòrcia i Junta de Sant Roc de Boí, formada per veïns de la vall de Boí i de…

Situació i presentació Limita al N amb Castell de l’Areny, al N i l’W amb la Nou de Berguedà, a l’E amb Borredà i al S amb Cercs i la Quar Aquest municipi, que actualment solament presenta com a entitat de població el nucli urbà, força dispers, del poble de Vilada, constava originàriament de tres nuclis que corresponen a les tres parròquies de Sant Joan de Vilada, de Santa Maria de Roset i de Santa Magdalena de Gardilans o Guardiolans, esmentades el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Després d’una època d’inseguretat, l’impuls repoblador de Guifre el Pelós tornà a donar vida…