Resultats de la cerca
Es mostren 444 resultats
Santa Agnès del Munt
Ermita
Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme de Matadepera (Vallès Occidental), al vessant N de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.
Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot
Sant Miquel de Sorerols
Vista del mur meridional de l’església de Sant Miquel de Sorerols, restaurada el 1956 per la Diputació de Barcelona
© Fototeca.cat
Església
Antiga església parroquial del municipi de Tavertet (Osona), situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà.
L’església de Sant Miquel de Sorerols, esmentada al segle XI, va ser substituïda per una altra que Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, va consagrar l’any 1091 La despoblació del segle XIV va provocar que passés a ser sufragània de Sant Cristòfol de Tavertet L’any 1956 va ser restaurada amb l’ajut de la Diputació de Barcelona L’església és de nau única, capçada a l’est per un absis semicircular L’absis és decorat per un fris d’arcuacions cegues que queden dividides en sèries de tres entre lesenes té, també, tres finestres de doble esqueixada La mateixa ornamentació es repeteix als…
Santa Maria dels Horts
Església
Església del mas de Torrescassana, del municipi de Pinós (Solsonès), de l'agregat de Matamargó.
L’edificació actual fou feta el 1861
séquia de Salvadany
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de drenatge del Camp de Morvedre, dins el municipi de Sagunt, a la partida de l’Arrif, que arriba a la mar a través de l’estany de Puçol i de la gola de l’Estany.
Fou feta fer el 1303 per Jaume II de Catalunya-Aragó
cala Figuera
Cala
Platja
Platja de la costa del Baix Camp (Mont-roig del Camp), al N del riu de Llastres.
Hi ha estat feta una important urbanització turística, la Platja de Miami
via Flamínia
Pont dels Tres Arcs, a Cantiano (les Marques)
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Via romana
Antiga carretera romana que, procedent de Roma, travessava l’Úmbria i, a partir de Fano, seguia la costa adriàtica, fins a Rímini.
Fou feta construir per Gai Flamini, i fou restaurada per August i per Vespasià
Sabartès
La gran casa senyorial que centra la possessió de Sabartès, al terme municipal de Banyeres del Penedès
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Història
Gran casa senyorial del terme de Banyeres del Penedès (Baix Penedès), a l’W del poble.
Fou feta bastir al segle XIX pels Morenés, barons de les Cinc Torres i comtes d’El Asalto
Muztagh
Cim
Pic rocallós a tocar de la glacera de Baltoro, al massís del Karakoram, al Caixmir (7 293 m).
Presenta parets molt verticals coronades per glaceres i neus perpètues La primera ascensió fou feta pel britànic Hartog el 1956
Diniu
Ciutat
Nom d’una hipotètica ciutat ibèrica que hom suposava corresponent a l’actual Dénia (Marina Alta).
Com ha estat demostrat, sorgí de la lectura deficient de les monedes ibèriques de la seca de Dabaniu feta al s XIX
al-‘Ubaid
Estàtua de Kurlil, trobada a al-‘Ubaid i actualment en el Museu Britànic (període dinàstic arcaic III, 2500 a.C.)
akhenatenator (CC0)
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Jaciment prehistòric de l’Iraq, a 6 km d’Ur, al NW.
Excavat per H RHall i L Woolley, hi fou trobada una típica ceràmica feta a mà decorada amb dibuixos simples pintats amb un pigment negre El seu posterior descobriment en altres jaciments, sobretot del S de Mesopotàmia Èridu, Ur, Qal’at Ḥaǧǧi Muhammad, etc, féu que hom donés el nom d’al-'Ubaid no solament a aquesta ceràmica, sinó també a la cultura de la qual formava part ~4300-3500 aC Malgrat que durant aquest llarg període s’hi produïren una sèrie de canvis, hom pot citar, entre les seves principals característiques, l’ús de la ceràmica ja esmentada —la qual en els últims temps era feta, com…