Resultats de la cerca

La capital era Phuthatditjhaba Habitat pels sothos del sud, fou declarat bantustan autònom el 1974 Fou suprimit en finalitzar el règim de segregació racial 1991

Fou construït en 49 dies en finalitzar la temporada 1967-68 amb l’ascens del Bàsquet Manresa a la primera divisió estatal El partit inaugural tingué lloc el 17 de novembre de 1968 Amb capacitat per a 3000 persones, fou utilitzat per l’equip bagenc fins el 1992, que es traslladà al Pavelló del Nou Congost Des de llavors és utilitzat pels equips del CB i Unió Manresana i també del Joviat-La Salle

Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès N, Granollers extrem NW, Montornès del Vallès W, Vallromanes S, i els de Vilassar de Dalt SE i Òrrius NE, ambdós pertanyents a la comarca del Maresme La Serralada Prelitoral ocupa tota la franja de llevant i encara avui representa una extensa superfície forestal malgrat la progressiva degradació Al N, el límit amb la Roca del Vallès segueix la línia que marca el torrent de Can Congostell o de Valldarió al NE amb Òrrius per la serralada de Séllecs, a través del coll de Sant Pere, el Turó Rodó i el turó dels Encantats la franja…

Comprèn les comarques tradicionals de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya Zona sotmesa a una forta emigració, el 1998 la població censada als municipis era de 48335 h, mentre que en el cens del 2004 era de 46694 h en el període 1998-2004 el cens tingué una disminució de 1641 h Fraga al Baix Cinca era el municipi més poblat, amb 13035 h el 2004 i el 27,9% del total del cens de la zona La història L’origen d’aquesta adscripció prové de la disposició de Jaume II per la qual des del 1300 tot aquest sector la Ribagorça, el Sobrarb i la Llitera restava dependent de les Corts d’…

La geografia Format per un desert pedregós amb només una escassa vegetació de matolls xeròfils i pocs oasis, és una de les zones més àrides de l’Orient Mitjà La manca d’aigua obliga a destillar la de la mar per a l’abastament Els recursos tradicionals eren la pesca, les perles i el pasturatge nòmada fins el 1939, que hom trobà petroli a Duḫān, a la costa occidental, i en començà l’explotació el 1949 Gràcies a les abundants reserves de petroli i, posteriorment de gas natural, Qatar ha esdevingut un dels estats del món amb una renda per habitant més alta El sector primari ocupava el 1988 el 3,1…

La geografia física Hi apareixen al descobert els materials del sòcol hercinià només les valls dels rius hi són reblertes d’alluvions quaternaris El nord comprèn els vessants meridionals del Sistema Central, que la separa de Castella i Lleó s’hi destaquen les serres de Llana, que supera els 2000 m, de Béjar i de Gata El peneplà és dividit en dos sectors pels Montes de Toledo, més baixos que a Castella les serres de Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamed separen el peneplà de Càceres-Trujillo del de Badajoz Al sud, els blocs de la Sierra Morena separen Extremadura de la depressió del…

Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…

Situació i presentació Limita amb Sant Feliu de Guíxols S, Santa Cristina d’Aro W, Calonge N i amb la mar a llevant S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de s’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar els quals formen un…

Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona, de 38,78 km 2 , limita al N amb Sant Joan de les Abadesses, a l’E amb el municipi garrotxí de Riudaura, al S amb Vidrà, i a l’W amb Ripoll El territori comprèn la capçalera de la vall de la riera de Vallfogona, que neix a la font de Santa Magdalena de Cambrils, recull l’aigua de nombrosos torrents que davallen de les grans serres que emmarquen la vall i, després de córrer en direcció E-W, trenca, sota Sant Bernabé de les Tenes, en direcció SW i desemboca al Ter per l’esquerra, al límit del terme de Santa Maria de Besora amb l’antic de…

La geografia física El relleu del país és simple i monòton una vasta planura sedimentària, lleugerament enfonsada voltada d’altiplans, formada essencialment per gresos terciaris, amb el centre i el sud ocupats per les dunes i els sorrals del subdesert de Kalahari La franja sud-oriental, a l’oest del riu Limpopo, presenta un paisatge més ondulat, on apareix el sòcol granits i gneis permians i efusions de roques volcàniques del secundari El clima és tropical al nord 23°C i subtropical tendint a temperat a la resta del país 20°C al sud, amb hiverns suaus, però amb nits fredes i glaçades…