Resultats de la cerca

Es formà a partir dels anys 20 amb la parcellació de finques rústiques can Banús Vell i la construcció de la carretera de Sant Adrià de Besòs a la Roca És residencial, amb un creixement anàrquic i un gran dèficit d’equipaments i serveis Té un centre social i associació de veïns

L’any 1882, el marquès de Palmerola, propietari d’extenses finques al municipi, construí la fàbrica anomenada Can Cavaller, al costat de l’antic molí de Cal Pei L’any 1923 s’arrendà la fàbrica a Joan Pujols, que anys més tard formà la societat Rovira i Pujols Durant la dècada del 1950 la plantilla era de 200 treballadors L’última empresa que s’installà fou Compte i Viladomat La colònia es tancà l’any 1979

També conegut com camp de vol de Ca n’Oriac, fou inaugurat el 1925 tot i que anteriorment alguns pilots de l’Aeròdrom Canudas i d’Aeronàutica Naval ja l’havien utilitzat Ferran Llàcer formà part de la delegació local de la Penya de l’Aire de Sabadell que utilitzava aquest aeròdrom de base A causa de les seves dimensionsreduïdes i del seu estat precari perdé protagonisme, sobretot quan el 1931 el Clubd’Aviació de Sabadell començà a utilitzar els terrenys situats a les finques de can Diviu i can Torres, futur aeroport de Sabadell

Aquesta vall, encaixada entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent, anomenada la valleta d’Agres de la qual ha estat considerat que formaven part Alfafara i Bocairent, és una de les més còmodes vies d’accés a la plana de Cocentaina i a la canal d’Alcoi, utilitzada per la carretera de Bocairent a Muro del Comtat i pel ferrocarril d’Alcoi a Xàtiva, que passa pel congost del riu d’Agres per l’anomenat port d’Agres Són conreades 866 ha de secà i 164 de regadiu, destinades a cereals i, principalment, a l’olivar, apreciat per la qualitat de les olives La terra de conreu està molt…

La carretera de Xàtiva a Ontinyent i el riu Clariano són el límit amb els municipis de l’Olleria i d’Albaida L’horta és regada amb l’aigua d’aquest riu, canalitzada mitjançant una séquia general i diverses derivacions el 1806, per tal de poder regar més terres, fou construït sobre el riu Clariano un gran aqüeducte d’un sol arc, anomenat l’Arcada Al secà es conreen oliveres, garrofers, ametllers, presseguers, albercoquers, magraners, figueres, pomeres, pereres, etc, a més de vinya, dedicada especialment al raïm de taula Hi ha, a més, diverses empreses dedicades a la producció de…

El 1919, a la part alta de la ciutat, Manel Colomer realitzà el primer aterratge, en aquesta ocasió, d’emergència Entre el 1925 i el 1927 s’utilitzaren com a aeròdrom els terrenys de ca n'Oriac i l’1 d’agost de 1934 s’inaugurà l’aeròdrom de Sabadell, installat a les finques de can Diviu, can Torres i can Miró, cedit a l’aviació militar i emprat per l’aviació civil Durant la guerra i fins a la postguerra s’hi construïren 300 Polikarpov I-15, model conegut com a “Chato” El 1953 s’hi installà l’aeroclub Barcelona Sabadell El 1954 el ministeri de l’aire acceptà la cessió de l’aeròdrom i el 1963 s…

Era situat on actualment hi ha l’illa delimitada pels carrers Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat Abans que s’hi construís, la zona corresponia a les finques de Can Guerra i Can Ribot, a les Corts El procés de construcció El camp on jugava el FC Barcelona, al carrer de la Indústria, quedà petit davant dels èxits de l’equip El 1919 s’havia iniciat la denominada Edat d’Or del club i el 27 de juny de 1920 se celebrà una assemblea en què el president, Ricard Graells, exposà per primera vegada la idea de comprar un terreny per edificar-hi un camp propietat de l’…

A l’interfluvi d’ambdós rius hi ha una zona de piedmont de 100 a 200 m alt formada per materials d’alluvió Les terres de conreu ocupen 3432 ha 1984, només el 32% de la superfície total del terme, i 1727 ha més són d’aprofitament forestal L’agricultura tradicional era dominada per garrofers, que cobrien gairebé tot el secà i que actualment són residuals 150 ha, encabits als vessants muntanyosos Amb la pèrdua d’importància del secà han decaigut també les antigues grans finques i els masos dispersos Després de tres decennis de transformacions, el conreu de cítrics és a hores d’ara el més…

L’església És una construcció del final del segle XI que, malgrat les modificacions posteriors, sobretot d’època gòtica, ha conservat la seva estructura Consta de planta de creu llatina, formada per l’encreuament de la nau principal amb un transsepte, i un absis quadrangular a l’est Al mur nord de la nau principal es van obrir dues capelles gòtiques emmarcades amb arcs apuntats, i al mur sud, una capella abarrocada Els dos braços del transsepte havien estat capçats per dos absis semicirculars que van ser substituïts posteriorment per dos edificis quadrangulars una capella gòtica al braç nord…

Situació i presentació El terme municipal del Vilosell, de 18,88 km 2 , és a l’extrem sud-oriental de la comarca, a la part més alta de la plataforma garriguenca, ja al límit amb la Conca de Barberà, als vessants septentrionals de la serra de la Llena, els punts més alts de la qual punta del Curull i la Tossa, de 1 018 i 1 023 m respectivament marquen la frontera meridional, de la qual davalla el riu de Set, que marca la frontera occidental Els municipis limítrofs són, a la Conca de Barberà, els de Vilanova de Prades S i Vallclara E, i a les Garrigues, els de Vinaixa NE, l’Albi N, i la Pobla…