Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Florí
Masia
Masia del municipi d’Ur (Alta Cerdanya), a la dreta del riu d’Angostrina.
Era un llogaret esmentat ja l’any 1011
Kos

El santuari d'Asclepi, a Kos
Illa
Illa grega de la mar Egea, que forma part de les Espòrades Orientals, al nomós del Dodecanès (costa d’Anatòlia).
Seu, a l’antiguitat, del santuari d’Asclepi, florí al seu entorn una famosa escola de medicina presidida per Hipòcrates
Sició
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Grècia, a la costa septentrional del Peloponès, prop de Corint.
Florí gràcies a la riquesa del sòl i les indústries de ceràmica, del bronze i de la pintura Es conserven el teatre, l’estadi, un buleuteri, un temple dòric del s V aC, etc
Tuticorin
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tamil Nadū, Índia.
Port exportador de cafè, te i cotó, situat a la costa del golf de Mannar, a l’entrada de l’estret de Palk Primitiu poble de pescadors, florí primer dins la colònia portuguesa s XVI i s’expandí després durant les ocupacions alemanya i britànica
Tuscania
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia, situada a la dreta del Marna, sobre pedra tosca.
Centre etrusc, florí ja al s III aC Hi ha restes dels murs etruscs i una necròpoli s III-I aC De l’època medieval hi ha l’església de SPietro s VII-XII i les romàniques de Santa Maria Maggiore i Della Rosa
Piedras Negras

Jaciment arqueològic de Piedras Negras
© Mundo Maya
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic maia, a la vall del riu Usumacinta, Guatemala.
La ciutat florí als segles VII i VIII hi ha monuments datats des del 680 fins al 810, per tant, durant l’època clàssica Les escultures, esteles i plaques amb relleus, fetes en pedra calcària, trobades en aquesta ciutat, són de les millors i més perfectes de l’art maia Mantingué una forta rivalitat amb la ciutat de Yaxchilán , situada uns 40 km riu avall
Tebaida
Geografia històrica
Antiga regió de l’Alt Egipte, amb capital a Tebes, que s’estenia de Siene fins a Hermòpolis.
Des del s III fou província romana i comprenia tot l’Alt Egipte A la seva zona desèrtica florí, des del s III, la vida anacorètica amb figures tan destacades com sant Pau l’Ermità, sant Antoni, sant Pacomi i la seva germana Maria Esdevingué tan famosa la vida dels monjos que poblaven la Tebaida, que aquest nom s’ha convertit, en el llenguatge cristià, en sinònim dels llocs destinats al recés i a la contemplació
Síbaris
Història
Antiga colònia grega fundada pels aqueus del Peloponès, vers la segona meitat del s VIII aC, a la costa del golf de Tàrent.
Bé que no ha pogut ésser determinat amb precisió l’indret exacte de la ciutat primitiva l’actual Sibari, a la plana homònima, és només un nus ferroviari, hom sap que aquesta florí ràpidament gràcies a l’agricultura, la pastura i el comerç Fundà altres colònies i conquerí la supremacia de les ciutats veïnes Sembla, però, que la seva riquesa excessiva afavorí la mollície dels seus habitants, que foren derrotats, vers el 510 aC, pels crotoniates
Nisibis
Ciutat
Ciutat de l’il de Mardin, a l’Anatòlia Sud-oriental, Turquia, vora la frontera amb Síria.
Seu episcopal al s IV i metropolitana l’any 410, tingué una famosa escola de teologia fundada vers el 300 dC on florí, entre altres, el poeta sant Efrem El 363, en caure la ciutat a les mans dels perses, l’escola es traslladà a Edessa, però tornà el 489 Nisibis esdevingué el centre espiritual del nestorianisme i un dels centres d’irradiació de la literatura siríaca Conquerida pels àrabs, tingué un període d’esplendor, fins que passà a les mans dels mongols