Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
s’Albufera

Aspecte de s’Albufera
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Important entrada de la mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa de Menorca, dins el terme municipal de Maó.
És la llacuna litoral més extensa de les Illes Balears, amb unes 72 ha, 130 cm de fondària mitjana i 3 m de fondària màxima Es comunica amb la mar oberta a través d’un canal de 400 m conegut com sa Gola, tancat per un cordó de sorra durant l’estiu En aquesta zona, dominada pels materials paleozoics en part impermeables, com també a la contigüa bassa de Morella 2,5 ha, s’hi desenvolupa un ecosistema de gran riquesa en el qual destaca la vegetació palustre i dunar i una gran varietat d’ocells L’àrea circumdant inclou, a més, prats i boscs esparsos de gran interès…
golf de Paria
Badia
Petit mar insular d’Amèrica del Sud, de 160 km de llarg i 65 d’ample, entre l’illa de Trinitat, a l’E, la península de Paria, al N, i la costa de Veneçuela, al SW.
L’aigua hi té poca fondària, i el port més important és Port-of-Spain, a Trinitat
mar Cantàbrica
Part de l’oceà Atlàntic que voreja les costes del N de la península Ibèrica i del SW d’Occitània i inclou el golf de Biscaia.
Com que és una mar molt oberta a l’oceà no té les característiques hidrològiques pròpies de les mars interiors Parallela a la serralada Cantàbrica, arriba a una fondària màxima de més de 5 000 m A la plataforma continental de Biscaia 60 km d’amplada s’ha desenvolupat un canyó submarí de 280 km de llargada i 1 495 m de fondària, anomenat El Canalón La salinitat és inferior al 35 a l’interior, i hi ha una gran riquesa en plàncton La temperatura de les aigües superficials, pel gener, és d’11°C, mentre que a l’estiu arriba fins a 18°C al costat occidental Aquestes…
golf de Patres
Golf marí
Golf septentrional del Peloponès, Grècia, entre els caps Papas i Drépanon.
Té poca fondària menys de 100 m i les costes són planes i suaus i acullen diversos nuclis de població, el més important dels quals és la ciutat que li dóna el nom
mar d’Arafura
Mar
Part de l’oceà Índic oriental que limita a l’W amb la mar de Timor, a l’E comunica amb la mar del Corall, per l’estret de Torres, i té al N les costes de Nova Guinea i al S les d’Austràlia (650 000 km2).
Conté les illes Aru i Tanimbar, i abraça, també, el golf de Carpentaria Té poca fondària i és perillós per a la navegació, a causa dels esculls corallins És notable per les pesqueres de perles
mar de Sulu
Mar
Part occidental del Pacífic septentrional, limitat al N per l’illa de Palawan en un costat i les Filipines a l’altre; l’arxipèlag de Sulu separa aquesta conca de la més meridional de la mar de Cèlebes.
Té una extensió total d’uns 260 000 km 2 Els estrets de comunicació amb altres mars no superen els 450 m de profunditat, mentre que la fondària màxima de la mar arriba als 5 600 m Els ports més importants són els de Sandakan i Kudat, a Borneo, i els d’Iloilo i Zamboanga a les illes Filipines
jaciment d’Alcover
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic situat al municipi d’Alcover (Alt Camp).
Les excavacions han posat al descobert importants restes de fauna de la plataforma costanera del Triàsic mitjà, ambient caracteritzat per la poca fondària i l’aïllament de la mar per barreres d’esculls de corall Les condicions anòxiques dels sediments marins han permès, entre d’altres, la conservació d’invertebrats marins holotúrids Oneirophantites , artròpodes dels gèneres Heterolimulis , Tarracolimulis i Mesolimulis , de peixos com el crossopterigi Alcoveria i, entre els rèptils, de notosaures com ara Lariosaurus i Pistosaurus , i placodòntids com Placodus
avencs de la Febró
Cova
Esquerda oberta a la cinglera d’origen càrstic situada al municipi de la Febró (Baix Camp).
Té més de 250 m de llargària, uns 25-30 m de fondària i de 6 a 8 m d’amplada Dins s’hi troben dues coves, una de les quals de gran capacitat, que havien contingut estalactites que foren totalment arrencades en tragueren carretades per decorar el desaparegut mas de Macià Vila, a Reus Els avencs, atapeïts de vegetació, foren al llarg del segle XIX refugi de contrabandistes i conspiradors, i segons la tradició s’hi amagà també el general Prim el 1843
mar Cèltica
Mar
Part de l’oceà Atlàntic que voreja les costes meridionals d’Irlanda.
Limita al NE amb el canal de Sant Jordi, per on es comunica amb la mar d’Irlanda, i a l’E amb els canals de Bristol i de la Mànega, i banya les costes de Galles, Cornualla, Devon i Bretanya Els límits occidental i meridional estan ben definits per la plataforma continental Inclou les illes de Scilly La seva fondària varia entre els 50 m i els 200 m Tenen importància les activitats pesqueres i petrolieres El nom fou proposat per EWL Holt el 1921
Dardanels
Estret marí
Estret entre Europa i Àsia que uneix la mar Egea amb la de Màrmara.
S'estén de SW a NE al llarg de 60 km l’amplada va de 1270 m a 7400, i la fondària màxima és de 100 m Juntament amb la mar de Màrmara i l’estret del Bòsfor, facilita la comunicació entre la Mediterrània i la mar Negra el conjunt rep el nom d' Els Estrets S'hi manifesten forts corrents, un de superficial de la mar de Màrmara cap a l’Egea, i un altre, d’aigües més salades, el qual, a més profunditat, presenta un sentit contrari Les costes són poc accidentades i no faciliten la installació de ports Canalitza un tràfic comercial molt actiu A les seves riberes sorgiren ciutats…