Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
Naranjo de Bulnes
Cim
Pic de la serralada Cantàbrica, situat al sector central dels Picos de Europa (2 519 m), al límit d’Astúries, Lleó i Cantàbria.
És un lloc d’escalades freqüents, sobretot per les cares S i NE
Malpica de Bergantiños
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a la comarca de Bergantiños, a la costa N (cap de San Adrián).
Les activitats del sector primari són la base de l’economia del terme La indústria predominant és la derivada conservera i manufactures de la fusta Prop del nucli es troben les illes Sisargas, que contenen espècies ornitològiques poc freqüents
Santa Margarida
Ermita
Edifici històric del municipi de Castellgalí (Bages).
Santa Margarida del Pla és documentada com a objecte de freqüents llegats devocionals des del segle XIII fou algun temps un petit monestir de donades, refós al segle XIV amb el de Sant Cristòfol i Santa Caterina de Manresa Ara en resten les ruïnes al sector ponentí del municipi
Gonder
Ciutat
Capital de la regió homònima, Etiòpia.
Inicià el desenvolupament en esdevenir capital, al s XVII Fou saquejada en el decurs de freqüents guerres civils, i en traslladar Teodor II la capitalitat a Magdala perdé la seva esplendor, bé que conservà alguns monuments importants, com el palau de Massih Seged, el castell de Fasiladas i diverses esglésies, dels ss XVII i XVIII
Shinano
Riu
Riu de l’illa de Honshū, Japó (370 km).
Neix al centre de l’illa, a l’altiplà de Shinano, i desemboca per Niigata a la mar del Japó És el riu més llarg del país, i la seva vall forma la plana d’Echigo, que sofreix freqüents inundacions provocades per la fusió de les neus abril-maig i per les pluges intenses d’agost
riera de l’Aubi
Riera
Curs d’aigua intermitent que es forma vora la vila de Palafrugell (Baix Empordà) i, a través de la fossa tectònica que entre els massissos de Begur i de les Gavarres uneix aquesta vila amb Palamós, es dirigeix a la mar.
Antigament desembocava al bell mig de Palamós, però les freqüents inundacions portaren el 1924 a desviar parcialment el riu a prop de la Torre Mirona, per tal que desemboqués a la platja de Castell, i a condicionar un nou llit fluvial per a recollir les aigües de la dreta del curs, que desemboca a la platja d'Es Monestri Sant Antoni de Calonge
Gargano
Massís
Massís muntanyós del SE d’Itàlia, entre el Tavoliere di Puglia i la costa adriàtica, anomenat esperó d’Itàlia, que ocupa una àrea total de 2 015 km2
.
Els terrenys són calcaris, amb freqüents formes càrstiques dolines, grutes, cavernes Els cims més alts són el Monte Calvo 1 056 m i el Monte Nero 1 011 m El poblament es concentra en nuclis alineats en dos grups, allargats d’E a W segons l’eix de la muntanya L’activitat més estesa és l’agrícola vinya, oliveres, fruiters i horta als llocs més regats Hom hi explota jaciments de bauxita
vall d’Assam
Vall
Vall de l’Índia, a l’estat d’Assam, situada al nord-est del país i drenada pel riu Brahmaputra
.
Els flancs de la vall són generalment coberts de bosc i les parts habitades, amb rics conreus sobretot d’arròs i de te, es troben situades per sobre les àrees d’inundació del riu Als boscs hi ha elefants salvatges i la reserva de Kājīrangā és coneguda pel fet de contenir les últimes restes de rinoceronts d’una sola banya A causa de la proximitat de l’Himàlaia els terratrèmols hi són freqüents i a vegades molt destructius, com els del 1897 i del 1950
Orinoco
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, el tercer en importància, després de l’Amazones i del Plata (2.150 km de longitud i 948.000 km2 de conca, que comprèn la gran regió dels llanos).
Neix a la serra de Parima, que juntament amb la de Pacaraima separa la seva conca de la de l’Amazones Travessa Veneçuela i desguassa a l’Atlàntic prop de Trinidad, formant un delta d’uns 25000 km 2 El cabal 18000 m 3 /s està subjecte a un règim d’aigües altes i d’estiatges, molt relacionat amb la climatologia de la conca i amb el règim pluvial de gairebé tots els tributaris Són freqüents en el curs els ràpids que dificulten la navegació Els afluents principals són l’ Apure i el Caroní
Alcosser
Despoblat
Despoblat del terme municipal d’Alberic (Ribera Alta), situat entre la séquia reial del Xúquer i aquest riu, prop de la confluència amb el riu d’Albaida.
La seva església depengué d’Alzira fins que en fou separada, juntament amb el seu annex de Gavarda, al final del segle XVI Els seus habitants eren moriscs el 1609, poc abans de l’expulsió d’aquests, era habitat per 165 famílies Fou repoblat amb dificultat i, a causa de les freqüents riuades del Xúquer i del riu d’Albaida i, també, de les destruccions de la guerra de Successió, quedà gairebé deshabitat al segle XVIII El poble fou destruït, finalment, per la riuada del 1864 Formà part de la baronia d’Alberic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina