Resultats de la cerca

Annexada a Roma 133 aC en caure el reialme, de les seves ruïnes hom pot destacar un carrer columnat i restes d’un teatre, d’unes termes i d’altres edificis oficials Enderrocada per un terratrèmol l’any 17, revisqué als segles II i III Les restes foren declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1988

Tradicionalment es dedica a la metallúrgia i a la manufactura de sabates i teixits La Pistoia romana resta lligada a la mort de Catilina 62 aC Cap al 1300 era un municipi important, sobretot en el camp de les finances començà, però, a decaure durant el s XIV quan, amb les lluites entre “blancs” i “negres”, hagué de sofrir les envestides de Florència i de Lucca fins que finalment es veié obligada a acceptar, el 1401, la sobirania de Florència Conserva les esglésies de San Bartolomeo in Pantano, San Giovanni Fuorcivitas, amb l’exterior de marbres verds i blancs, i Sant'Andrea, amb púlpit de G…

Correspon a l’actual Sus La prehistòria hi és representada per la cultura Susa I , relacionada amb la d’Al-'Ubaid 4300-3500 aC, de la qual ha estat trobada una ceràmica d’una gran qualitat, pintada, i per una fase de transició que correspon al període d’Uruk 3500-3100 aC La fase Susa II , ja protohistòrica, és relacionada amb el període de Jamdat Nasr 3100-2700 aC A partir de l’època històrica s’inicia el període elamita, durant el qual Susa fou la capital de l’Elam En poder, primer, de la dinastia autòctona d’Awan ~2400-2230 aC, estigué sotmesa després, com la resta del país, al regne d’…

El nucli més antic és a ponent de la carretera que segueix la vall, mentre que les noves construccions segueixen per migdia l’eix de la carretera En un extrem de la població, una mica separada, es destaca la notable església parroquial de Santa Maria de Ribera, romànica però modificada i ampliada al segle XVIII La façana conserva la part central antiga, amb el portal amb arquivolta i fris en dent de serra, sobre tres arcuacions també en dent de serra i un fris recte damunt escacat enmig s’obre una gran rosassa L’absis, modificat, és pintat de blanc i es conserva l’absidiola de la…

L’església, d’origen romànic, té un porxo i un interessant fris esculpit a la porta

Probablement és obra del s II dC Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó a l’interior el conditorium comunica amb la cella superior per una escala

Romànica, d’una nau amb absis decorat amb fris en dent de serra i arcuacions llombardes, en procedeixen dos retaules gòtics conservats al Museu Diocesà de Barcelona A l'esplanada, hi havia les restes del castell

Consta de sis figures antropomorfes i quatre quadrúpedes trobats a les parets d’una petita balma El fris pintat correspon al tipus esquemàtic abstracte, i data possiblement de l’edat del bronze El conjunt té els seus parallels més pròxims al sud de la península Ibèrica

Temple dípter, amb nou columnes per façana i vint-i-una a cada lateral, exemple un xic especial de l’ordre jònic antic, amb base jònica, un fris esculpit al peu de cada columna, estriades en aresta viva, a la manera dòrica Heròstrat l’incendià per fer-se un nom gloriós

S’hi conserva un temple dedicat a Apollo Epicuri, bastit entre el 420 i el 417 aC per Ictinos, que fou també arquitecte del Partenó bé que és essencialment dòric, conté elements jònics i àdhuc la mostra més vella que hom coneix de l’ordre corinti El fris i les mètopes són conservats al British Museum