Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Gomera
Illa
Illa de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries..
D’origen volcànic, la població es concentra a la costa El recurs econòmic principal és l’agricultura tomàquets i plàtans San Sebastián de la Gomera és el nucli i el port més important
Vélez de la Gomera
Illa
Illa de la costa mediterrània del Marroc, prop de la desembocadura del riu La Vega.
És una de les places de sobirania que l’Estat espanyol té a la costa septentrional del Marroc
San Sebastián de la Gomera
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, a la costa E de l’illa de la Gomera.
L’economia es basa en l’agricultura exportació de plàtans i el turisme És també un port pesquer i de navegació interinsular
Canàries

Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…
corona de Castella

Evolució de la corona de Castella
© fototeca.cat
Història
Estat format originàriament amb la unió definitiva (1230), sota Ferran III, dels regnes de Lleó (amb l’antic regne de Galícia) i de Castella (amb la terra de Guipúscoa i la ciutat de Vitòria) i el conjunt de territoris conquerits als musulmans per ambdós regnes: el regne de Toledo (1085) i Extremadura (1229-30).
La corona amplià aviat els seus territoris amb la conquesta dels anomenats regnes de Còrdova 1236, de Múrcia 1243, de Jaén 1246, de Sevilla 1248 i de Niebla 1262, i posteriorment, dels de Tarifa 1292, de Gibraltar 1309, d’Algesires 1344 i de Granada 1492 Incorporà també el comtat d’Àlaba 1200, 1332, la senyoria de Biscaia 1379 i el regne de Navarra 1515, així com les places africanes de Melilla 1497 i el Peñón de los Vélez de La Gomera 1508, les illes Canàries 1500 i els territoris de les Índies Occidentals 1492 Jurídicament, la corona de Castella desaparegué amb les primeres…
Hermigua
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, a l’illa de Gomera.
El terme s’estén des del centre fins a la costa NE La seva principal riquesa és la producció de plàtans i el turisme N'és remarcable el barranc homònim
Vallehermoso
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situat al sector NW de l’illa de Gomera.
És el terme més extens de l’illa, dedicat principalment a l’agricultura plàtans, tomàquets, tabac i cereals i la pesca Indústria alimentària Centre turístic n'és destacable la platja i sobretot la formació basàltica coneguda amb el nom de Los Órganos
Valle Gran Rey
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situat a la costa W de l’illa de Gomera.
En el terme, el nucli del qual és La Calera, hi predomina l’hàbitat dispers Hi ha agricultura plàtans, pesca i turisme
castell del Temple
Castell
Antic castell de Palma (Mallorca), conegut a l’època de la conquesta catalana com a castell de la Gomera, situat vora el sector oriental de les muralles de la ciutat.
Era voltat de dotze torres quadrangulars tenia dues portes, una a l’interior i l’altra a l’exterior del nucli urbà Serví de dipòsit al botí pres durant la conquesta Amb el repartiment correspongué als templers a la dissolució de l’orde, passà als hospitalers 1314 Expropiat el 1820, el seu recinte fou aprofitat per a la construcció de cases de veïns una gran part de la capella fou enderrocada i construïda de nou el 1885, de manera que de la construcció primitiva només resten l’atri i dos arcosolis interiors, romànics
Castella
Claustre romànic de San Juan de Duero, Sòria (segle XIII)
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…