Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
vescomtat de Besiers

Vescomtes de Besiers i d’Adge
©
Història
Territori entorn de Besiers, regit per un vescomte.
El 881 Carloman, rei de França, el donà a Reinard I L’heretà Adelaida, la seva filla, casada amb Bosó, vescomte d’Agde La unió d’ambdós vescomtats es mantingué en la seva descendència A la mort de Guillem I vers el 994 els heretà la seva filla Garsenda, muller de Ramon Roger I, comte de Carcassona llurs fills es repartiren el comtat de Carcassona Besiers passà a Pere Ramon I 1034, casat amb Ramgarda de la Marca Mort el seu fill Roger I vers el 1066, l’heretà, juntament amb la meitat de Carcassona i el comtat de Rasès, la seva germana Ermengarda, casada…
vescomtat de Millau
Geografia històrica
Territori feudal occità que, al segle X, fou governat pel vescomte Bernat I (mort el 937), que també era vescomte de Carladès i que fundà l’abadia de Conques.
El succeí, a Millau, el seu fill Berenguer I mort vers el 1000 El net d’aquest, Ricard II mort el 1050, heretà 1029 el vescomtat de Gavaldà del seu oncle valencià Esteve I Berenguer II mort el 1080/97, fill de Ricard II, ajuntà Millau i Gavaldà amb els vescomtats de Lodeva i Carladès, pel seu matrimoni amb la vescomtessa Adela Fou succeït per llur fill Gilbert de Millau mort el 1110/12, que es casà amb la comtessa Gerberga I de Provença a Arle Llur filla, la comtessa Dolça I de Provença , heretà el vescomtat i l’aportà al seu marit, el comte Ramon Berenguer III de…
sa Llapassa
Possessió del municipi de Llucmajor (Mallorca) a uns 4 km de la costa de llevant de la badia de Palma.
Pertangué a l’escriptora Maria Antònia Salvà, que l’heretà dels seus avantpassats
baronia de la Pobla Tornesa
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montornès
(Plana Alta), que comprenia, a més, la Pobla Tornesa i Benicàssim.
El 1515 fou comprada pels Casalduc El 1701 pertanyia a Miquela Munyós, òlim de Casalduc i Funes, baronessa de la Pobla Tornesa, de Benicàssim i de la Serra d’En Galceran La seva filla, Isabel Casalduc, òlim Ferrer de Plegamans i Munyós, heretà les baronies i es casà amb Manuel Vallès i Pallarès, cavaller de Montesa El títol continua en llurs descendents, cognomenats Vallès
Siderocàstron
Història
Fortalesa medieval grega, a Beòcia.
El 1319 fou conquerida per Alfons Frederic d’Aragó, primer comte de Salona, i vinculada als seus dominis, en el ducat d’Atenes El 1356 se n'apoderà Ermengol de Novelles, que intentà una rebellió que frustrà Jaume Frederic d'Aragó El seu fill Lluís Frederic d'Aragó l’heretà juntament amb les seves altres possessions, perdudes el 1388 per la seva vídua, Helena Cantacuzè L’historiador grec GKolias localitzà 1933 l’emplaçament de la fortalesa, a mig camí entre Gràvia i l’Esperqueu
baronia d’Alaquàs
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Alaquàs (Horta del Sud).
La senyoria fou adquirida el 1463 pel vicecanceller del Regne de València, Jaume Garcia d’Aguilar, mestre racional des del 1468 Una besneta seva, Jerònima d’Aguilar, es casà amb Pere Asnar Pardo de la Casta, i llur fill, Joan Asnar Pardo de la Casta, heretà la senyoria o baronia, elevada a comtat per Felip III el 1601 a favor del fill d’aquest, Lluís Pardo de la Casta El comtat fou suprimit en crear-se el marquesat de La Casta, restituint, però, el títol de baró d’Alaquàs 1627
Sant Climent de la Riba
Església
Església i masia del municipi de Lluçà (Lluçanès), situades en un petit serrat al NW del terme, sobre la riera de Merlès.
El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà morta el 1026, muller del vescomte Bernat I de Conflent L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà 1037 Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878 Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos
baronia de Bellpuig
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Bellpuig, concedida el 1139 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d’Anglesola, senyor de Verdú.
El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més tard als Ruiz de Arana, i el…
regne de Lleida
Història
Taifa creada al s XI, després de la descomposició del califat de Còrdova (1017-23), per Sulaymān ibn Muḥammad ibn Hūd, el qual acollí (1031-36) a la Suda de Lleida el darrer califa Hiš ām III i, en conquerir Saragossa (1039), regnà a tota la Frontera Superior.
El seu fill Yūsuf al-Muẓaffar 1046-79 heretà el reialme lleidatà, que li fou arrabassat pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa En morir aquest, deixà Lleida, amb Tortosa i Dénia, a al-Mundir ‘Imad al-Dawla 1082-90, el qual s’alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulaymān Sayyid al-Dawla 1090-1102, el darrer dels Banū Hūd, car Lleida caigué en poder dels almoràvits, i restà un territori reduït a la vall del Segre i a mans de reietons saharians Avin-Hilet, més conegut per Avifelel, que pactà…
baronia d’Andilla
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Andilla (Serrans), concedida per Jaume I el 1237 al seu reboster major, Eiximèn Peres.
A mitjan s XV era senyor Miquel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d’Herèdia Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill illegítim del seu germà Joan Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d’Herèdia germana de Joan i de Miquel i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo, vídua de l’escriptor…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina