Resultats de la cerca
Es mostren 2899 resultats
Beranui
Sector de conreus del terme de Beranui al costat de l’Isàvena
© Carolina Latorre Canet
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la ribera de l’Isàvena.
El 1966 li fou agregat el municipi de Calbera i hom li donà oficialment el nom de Veracruz , nom que l’any 2011 hom canvià pel de Beranuy El terme és accidentat pels vessants de la serra de Vallabriga al nord i del Cis al sud-est, i és ocupat en gran part per boscs de roures, pinedes i pasturatges permanents El regadiu, a les vores de l’Isàvena, produeix hortalisses, llegums i patates El secà té cereals i vinya Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris i per arrendataris La ramaderia havia estat la riquesa econòmica principal bestiar…
cap de Sant Sebastià
El cap de Sant Sebastià, damunt el qual hom troba el santuari i la torre de Sant Sebastià
Pitu Garcia Batlle (Arxiu d'imatges del Museu del Suro de Palafrugell)
vescomtat d’Urtx
Geografia històrica
Denominació temporal que hom troba al terme del castell d’Urtx.
El 1081 apareix documentat un Bernat, vescomte d’Urtx, fill d’un altre Bernat, que hom ha identificat com a germà del vescomte Ramon II de Cerdanya
Bíclarum
Monestir
Monestir fundat pel prevere lusità Joan de Bíclarum, després bisbe de Girona, que hom ignora on era situat exactament.
La falsa forma Biclara , no testificada, bé que freqüent, feu que hom el localitzés a Vallclara Conca de Barberà, nom que, tanmateix, fou posat a aquest indret per Ramon Berenguer IV en donar el lloc als premonstratencs Hom ha considerat com a més probable la identificació amb Beja Alentejo o amb Béjar Lleó
Tenochtitlán
El Templo Mayor de Tenochtitlán
Andrea Stefanini (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga capital dels asteques, construïda (segle XIV) en una illa del llac Texcoco (avui dessecat), sobre les ruïnes de la qual hom bastí l’actual Mèxic.
Primitiu bastió, hom l’engrandí artificialment amb palafits, rescloses i chinampas illots fets amb canyes, fang i herbes fins a arribar a ésser una de les ciutats més grans del món Dividida en quatre barris simètrics, travessats per canals i ponts, posseïa nombrosos jardins, palaus i temples Destruïda pels conqueridors espanyols, hom hi sobreedificà l’actual Mèxic Als fonaments dels edificis del centre i gràcies a excavacions, hom ha descobert el calendari del sol, la pedra de Tizoc, les imatges de Coatlicue i d’altres divinitats que formaren el teocalli…
Dšemdet-Naṣr
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de Mesopotàmia excavat a partir del 1925, que donà nom al darrer període en què hom ha dividit la protohistòria d’aquella regió.
Hom el considera una continuïtat urbana d'Uruk
torre de Cap del Riu
Torre
Antiga torre de defensa, construïda el 1566 per la ciutat de Barcelona a l’esquerra de la desembocadura del Llobregat; hom hi ajuntà una capella el 1577.
Destruïda durant les guerres dels Segadors 1641 i 1651 i de Successió 1705, fou refeta cada vegada, la darrera el 1713, amb baluards El 1848 hom hi installà un far, prop del qual sorgí el barri de la Farola
Àrtida
Ilulissat a l’estiu (Grenlandia Occidental, Àrtida )
Greenland Travel (CC BY 2.0)
Nom que hom dona a les terres insulars i continentals i als mars i oceans situats a l’interior del cercle polar àrtic (66° 17’ N de latitud).
La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…
els Comtats
Història
Nom amb el qual hom designava, fins a la constitució de la província francesa del Rosselló (1659), el conjunt dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (amb Conflent, Vallespir, Capcir, Baridà).
Tingueren una administració en part separada de la resta del Principat de Catalunya des de llur reincorporació el 1344, després d’haver format part del regne de Mallorca, fins al punt que hom oposava sovint els Comtats al Principat
Norrland
Geografia històrica
Regió septentrional de Suècia, literalment ‘terra del nord’ en suec, que abasta els läner de Norrbotten, Västerbotten i Jämtland, a més d’altres regions històriques menors, i un 15% de la població sueca; geogràficament, però, hom pot incloure-hi també Värmland i Dalarma.
Si hom prescindeix d’aquestes dues regions, el Norrland pròpiament dit ha d’ésser considerat com a territori de colonització relativament recent